03/02/2021
MANIFEST 14-F DE LES ESCOLES DE
MÚSICA I DANSA DE TITULARITAT PRIVADA
I AUTORITZADES DE CATALUNYA
LA REALITAT POLIÈDRICA DELS ENSENYAMENTS DE MÚSICA I DANSA A CATALUNYA
Els ensenyaments de música i dansa són, ara com ara, una realitat heterogènia i transversal a Catalunya, una realitat molt “polièdrica”. El model català d'ensenyament de la música i la dansa, en la seva base elemental, és singular des de diferents angles: per la tipologia diversa d'estils i mètodes formatius, per la seva condició de transversalitat intergeneracional i implicació amb el territori on actuem, i també per la diversitat de fórmules de titularitat i gestió de les escoles de música i dansa.
Si analitzem la tipologia d'estils de formació en música i dansa, trobem des del model clàssic fins a formacions en músiques i danses d'arrel, modernes, urbanes, etc. Formacions versàtils amb programes adaptats a aquestes realitats diverses, en centres formatius alguns amb cent anys d'història i altres creats més recentment.
També la condició artística d'aquests ensenyaments fa que puguin fer dansa o música des de nadons a persones d'edat avançada. Aquesta component intergeneracional i intercultural facilita també que les escoles de música i dansa estiguin molt implicades al territori on participen i organitzen activitats populars i culturals als seus barris, pobles i ciutats.
Per últim, veiem que conviuen al territori escoles de titularitat pública amb gestió pública o amb gestió privada, i també escoles privades, sorgides de l'emprenedoria social, amb tota mena de fórmules jurídiques: fundacions, cooperatives, autònoms, societats mercantils, etc.
Aquesta condició peculiar i polièdrica de l'ensenyament de la música i la dansa va provocar que en l'ordenament de la LEC es decidís mantenir aquestes formacions fora de l'ensenyament reglat, perquè poguessin mantenir la seva vitalitat orgànica, creant plans i curriculums específics a cada centre, donant més llibertat pedagògica (a diferència de la resta de l'Estat on aquests ensenyaments formen part de l’ensenyament reglat, anomenat Grau Elemental). Malgrat aquesta especificitat els ensenyaments de música i dansa formen part del sistema educatiu de Catalunya, amb un Decret propi que els regula (Decret 179/1993); les escoles tenen un codi de centre, uns procediments administratius, un calendari d’inspeccions, etc... Malgrat que un gruix de l'alumnat de les escoles de música i dansa estudien fora de l'horari escolar majoritari del règim general, no és equiparable aquesta formació a l'activitat extraescolar.
Tot i aquest escenari que s'ha presentat, les escoles de música i dansa no viuen al millor dels mons, i per això des d'EMIPAC i AEDA, representants respectivament de les escoles de música i dansa d'iniciativa privada i autoritzades de Catalunya, expressem els següents punts als partits polítics que es presenten a les eleccions del 14F:
1.- CREACIÓ D'UN MAPA INTEGRADOR DELS ENSENYAMENTS ARTÍSTICS:
És urgent disposar d’un mapa dels ensenyaments artístics en general, i dels musicals i de dansa en particular, que tingui com a objectiu apropar les disciplines artístiques al màxim de població, especialment a llocs més desfavorits on és més difícil arribar-hi, ampliant així el nombre de persones que estudien música i dansa. Aquest mapa, al nostre parer, s'ha de construir des de la negociació del sector amb les Administracions, amb la complementarietat del model públic-privat que tingui en compte i valori la xarxa educativa que ja existeix.
Aquest mapa ha de tenir uns recursos normatius i materials per a poder-se executar determinant terminis, objectius prèviament definits etc... i lògicament ha de ser resultat de la diversitat d'agents públics i privats que hi intervenen, així com els propis serveis del Departament.
L'execució del mapa del desplegament d’escoles municipals de música a la ciutat de Barcelona, des de l'obertura de la primera escola de titularitat municipal a Sarrià fins la licitació de Can Fargas a Horta o el projecte innecesari d’escola de música a Sants-Les Corts, han estat despropòsits i mostren per on justament no s'ha d'anar.
2.- UN FINANÇAMENT ADIENT:
Un mapa com el descrit anteriorment ha de portar les dotacions pressupostàries adequades. L'educació artística no és una competència obligatòria de les administracions locals, per la qual cosa si es produeix una dotació econòmica des del Departament, aquesta dotació s'hauria de produir en qualsevol cas independentment de la naturalesa del titular dels centres educatius assentats en un territori. Tots els alumnes que estudien música o dansa en centres educatius de règim especial de Catalunya tenen el dret a rebre el mateix suport financer per part de les administracions públiques, independentment de quina sigui la titularitat del centre on estudien. Per tant, quan s’està finançant els centres de titularitat municipal i no s’està fent als centres de titularitat privada s’està discriminant els alumnes i les famílies dels centres de titularitat privada per una raó que els hi és completament aliena.
Els centres educatius de règim especial de música i dansa de titularitat privada estem oferint un servei públic, tal i com reconeix la LEC; sense aquests centres milers d'alumnes es quedarien sense escolaritzar, fora del sistema educatiu. Això causaria un greu perjudici a nivell social i cultural al nostre país; tinguem present que la taxa d’escolarització artística de la població catalana és de les més baixes d’Europa, i cal prendre mesures per revertir aquesta situació.
Demanem que, d'una vegada per totes, es doni el mateix tractament en matèria de finançament públic als centres educatius de règim especial de música i dansa independentment de la naturalesa de la seva titularitat ja que estem oferint exactament el mateix servei educatiu a la comunitat.
Pensem que la pervivència de l'actual situació en que no hi ha una equiparació del finançament de públics i privats genera un greuge comparatiu que podria ser elevat a instàncies judicials en propers mesos, si no es posa remei.
3.- CREACIÓ D'UNA DIRECCIÓ GENERAL D'ENSENYAMENTS ARTÍSTICS:
L'educació artística, per les seves especificitats i pel volum d'alumnat i docents que aplega, hauria de disposar d'una millor comunicació, àgil i específica amb l'Aadministració. A nivell del Departament d’Educació entenem que aquesta interlocució caldria dur-la a terme amb una nova Direcció General d’Ensenyaments Artístics que ha de permetre una coordinació de tots els agents que intervenen en aquesta àrea. També caldria que aquesta instància actuï delimitant les competències amb d’altres departaments (Cultura o Afers Socials) en aspectes com ara les Cases de la Música o les activitats extraescolars (que hores d’ara no queda clar de qui depenen). També des d'aquesta Direcció Gral. caldria atendre la regulació disciplines artístiques com ara teatre, circ, audiovisuals, etc.
Formulem aquesta mesura perquè ens hem sentit desatesos i menystinguts en els darrers mesos. No només no ens ha escoltat el Conseller Bargalló a qui ja vàrem “agraïr” el seu pas pel Departament, sinó que hem tingut molt escasa interlocució amb la nostra Subdirecció a la vegada que hem rebut informacions contradictòries i poc clares de les instruccions que ens arriben.
UNA PROPOSTA ALS PARTITS DEL 14F:
EMIPAC i AEDA, representants de les escoles de música i dansa autoritzades i de titularitat privada de Catalunya, porten molts anys subscribint Manifestos i demandes molt similars a les que presentem en aquest Manifest. Per això demanem als partits polítics que es presenten al 14F que es llegeixin detingudament aquest Manifest que els presentem i que si ens diuen que ho recolzen, que ens subscriguin també per escrit l'acceptació dels punts que s'han presentat, que ens sembla la fórmula més sòlida de reconeixement.
Les Escoles de Música d’Iniciativa Privada van nèixer com a resposta a una necessitat social, gràcies a l’esforç d’uns professionals de la pedagogia.
