El Niuet Escola Bressol

"Una bona joguina és aquella que, sense ser res en concret, pot ser tot"

A l'escola ens agrada el material no estructurat per això mateix; un tronc pot estar dintre d'una olla i ser un perfecte sopar o bé, un biberó per un ninot.🪵: 🍝 🍼
Aquest material de joc que tant tenim i ens meravella també s'anomena joc amb peces soltes i es tracta d'un material sense estructura, etiquetes, expectatives, limitis ni creences. Donem als infants la llibertat per experimentar, ser i crear. A més, els hi permet investigar, inventar i provar les seves pròpies estructures i aprenentatges.
Els nens i nenes desenvolupen qualsevol capacitat, la que en aquell moment de forma espontània, vulguin. Treu de cada infant les seves capacitats innates, surten a la llum i són vistes i valorades. Cada infant se sent atret per allò que necessita desenvolupar en aquell moment.
Nosaltres com educadores, el nostre rol és supervisar, proveir, preparar i presentar els materials, jugar i mantenir el joc viu, tot observant i documentant el moment, que ens encanta!💙🌱

Aquesta setmana i la vinent estem “treballant” el cos.
El primer dia vam fer-lis la pregunta què és el cos? Ja que també es important veure d’on partim. Va costar arrancar entre pero entre molts no ho sé, es va sentir un.. EL CAP! I mooolt bé, efectivament, el cap és un trosset de cos, i què més tenim al cos? I ja sí, ja va sortir la panxa, el cul, els peus…
I ara ja possats una mica en context… és l’hora de jugar i el cos és de les unitats que ens dóna més vivències i experimentacions ja que solament ens necessitem a nosaltres mateixos.
El primer dia vam treure la capsa dels massatges i amb plomes, pincells, pilotes… vam relaxar cadascuna de les nostres parts i experimentar diverses sensacions, on ens agrada que ens facin massatge i on no (i verbalitzar-ho, Importantíssim!), si ens agrada més fer a l’altre o rebre’l… veure que tenim dos braços pero un sol nas…
També podem treballar el cos amb la psicomotricitat fina a través de la plastilina, on veiem com amb les mans i els seus dits podem fer figures i fer cares!… amb les mans podem agafar eines i tallar, enganxar, fer la forma de pinça que és molt vital a aquesta edat!
O bé amb la psicomotricitat gruixuda a través de teles… passant per túnels, fent cabanyes on ens hem d’arrossegar, ajupir-nos, tapar-nos…
I avui hem fet la súper activitat plàstica que tant agrada!! Hem pintat amb els peus!!! Al principi deien que no, que es pinta sol amb la mà però avui hem experimentat i après que els peus serveixen per caminar, correr, saltar… i pintar! I qui diu els peus diu tota la cama 😂

A travès del joc ens descobrim, ens autoexperimentem, aprenem a posar nom a totes les parts, veiem que som capaços de fer amb molta llibertat (sense oblidar els límits). Ens encanta el autoaprenentatge i ens queda cada dia més clar… que quan ho descobreixen i vivencien ells; no se’ls oblida més!

I aquests dies també treballarem amb l’ombra i ens queda tota la setmana vinent per sorprendre’ls i continuar investigant tot el que el nostre cos pot fer i com l’hem d’estimar❤️!

Jocs a la pica.

L'aigua atrau l'atenció dels infants i sovint trobem a nens i nenes allà, manifestant el desig de jugar-hi. Oferim alternatives per jugar i/o treballar a la pica amb l'aigua i preguntem:

- Voleu rentar els gots?
- Vols rentar la carmanyola?

I la pregunta fa pensar i òbviament diuen que sí. Ells i elles han vist moltes vegades com rentem culleres, gots, etc. Així que no dubten en demanar el sabó. Donem el fregall amb sabó de rentar els plats i comencen tot el procés.
Els infants en aquest moment omplen i buiden els recipients, transvasen l'aigua, fan sabó, esbandeixen, etc. Els meravella veure com es mou l'aigua i aprenen una clara relació causa efecte: sense aigua el sabó no marxa, amb aigua desapareix.
Nosaltres estem allà o no marxem gaire lluny i en el moment oportú podem fer preguntes:

- On és l'aigua?
- Com ha quedat tant net?

I la resposta moltes vegades sorprèn o s'endevina amb la mirada de l'infant.

La mestra no interfereix sinó que facilita l'acció, la descoberta, l'aprenentatge, i que a fet un gran treball de planificació. En aquest cas, hi havia una intenció clara d'afavorir el coneixement i l'ús de l'aigua.
Perquè.. Qui, sinó, ha procurat que no faltés sabó, controlat el rajolí d'aigua, qui ha entès que netejar pot ser una activitat compartida amb els infants?

També cal marcar molt bé els límits, hi ha coses que no es poden fer o que es poden fer d'una altra manera, i en això no cedeix perquè tenir clar el camí dóna seguretat a l'acció. Encara que, quan cal, intenta negociar perquè amb el raonament de l'infant entengui i s'avingui a cedir en el que sigui necessari.

Famílies i amb vosaltres, també han rentat els plats?

Famílies! Al post de dimecres us feiem menció a la documentació visual que vam fer al tornar de l’excursió. Doncs bé? Perquè ho vam fer? Quina importància té?
Us assegurem que no era perquè estàvem cansades i vam ficar 4 fotos i au 😂😜! Ja sabeu que tot té el seu perquè.
Quan anem a un lloc, sobretot nou, emocionant, on sentim mil emocions noves (alegria, por, sorpresa…) el nostre cervell funciona mooolt ràpidament perquè li arriben milions d’informacions alhora tant tàctils, visuals, auditives com més emocionals. I és un moment, una estona que vivim amb màxima emoció i aquesta emoció fa que l’atenció no hi sigui en primer pla de manera conscient.
Si nosaltres tornem de la granja i no tornem a parlar; ens emportarem tota aquesta emoció (que és molt important) però ens estarem deixant molt aprenentatge pel camí. Quan al dia següent seiem a veure les fotos treballem la memoria d’allò que vam veure, comprovem quines coses s’han quedat en la ment i quines recordem de nou a través de les fotos, coneixem quins han sigut els animals preferits dels companys i aprofitem per parlar si era suau/aspre, gran/petit, que menjàven, si havia una o moltes… i així introduïm nou vocabulari. De tot això, ja sense tanta emoció, deixem pas a la retenció de les coses i a un aprenentatge més conscient. I si és veient-nos a nosaltres molt millor!
I això és bon fer-ho després de cada activitat o aquelles on volem un aprenentatge més conscient. No cal sempre veure fotos… podem seure i parlar de que hem fet en aquella activitat, que ens ha agradat més i preguntar si la volen fer o no un altre dia.
Ells s’emporten un aprenentatge i nosaltres un altre: veure si l’activitat ha tingut el resultat que volíem, que han valorat més i com redirigir la següent.
Tot és aprenentatge i que bonic fer-ho a través de la mirada dels més petits!

La natura és la millor classe per aprendre i si a més a més afegim animals molt millor!🌱

El dia a la granja va ser una oportunitat per tenir vivències que, quan van acompanyades d'emoció, passar-nos-ho bé i ens ajuden a transformar-nos, les tindrem vives en la ment. Sorgeixen moltes emocions que fan que entrenin les seves habilitats personals i socials. Sense oblidar valors com el respecte, la convivència, la tolerància, etc.

Sortim junts/es a un nou espai natural amb tot el que comporta, ens ensenyen una vegada més el seu caràcter i personalitat fora de l'escola, com també els seus aprenentatges.

L'endemà de l'excursió, vam ensenyar als infants la documentació visual que vam realitzar. Vam recordar i verbalitzar el nom dels animals, les persones que ens van ensenyar la granja, les experiències viscudes, etc. Tot això ajuda a encoratjar els aprenentatges i que perduri el record.

Repetireu amb ells i elles? Ja heu anat?

Bon dia families!
Volem canviar una mica la mirada d’aquest instagram i fer-vos arribar d’una manera diferent una explicació dels diversos moments que fem a l’aula i que per a nosaltres són importants.
Un d’ells és l’assemblea. Aquest moment ho fem sobretot a la classe dels Pit-roigs (P2) i comencem a fer-ho cap al gener.
Consisteix a seure’ns una estoneta tots junts i aprendre a escoltar-nos. L’educadora pot començar fent alguna pregunta inicial (que heu fet el cap de setmana, de què us heu disfressat al carnaval?) o simplement dir “Qui vol explicar alguna cosa?” i d’aquí pot sortir qualsevol tema de conversació.
Ells aprenen a expressar-se, incentiven el llenguatge, aprenen volcabulari, s’escolten entre ells i es senten molt realitzats i protagonistes del moment.
Nosaltres, com a educadores podem observar el seu vocabulari, caràcter, llenguatge, iniciativa que tenen, si tenen paciència, què es allò que mès valoren i de tot treiem un gran aprenentatge i coses a millorar en el nostre dia a dia. Aquest moment també pot ser per explicar que farem durant el dia, si s’apropa algun event important (aniversari, excursió…) o inclús per parlar i solucionar si hi ha hagut algún conflicte entre tots, entre altres moltes coses.

Aquest seria un breu resum de tot el que es pot fer a una assemblea. Aprendre a escoltar és tant important com voler compartir allò important per a un mateix!

Què en penseu? Teniu algun dubte? Estem aquí per a resoldre’s tot el que necessiteu!

Estem acabant setembre, ja portem gairebé un mes de curs i això significa que les adaptaciones estan gairebé llestes 💪 i que aquesta setmana hem pogut fer un primer tast del que serà la rutina del curs.
Hem volgut que la primera sessió de psico fos potent, que fos sorpresa i que fos de molta observació per les mestres.
Com que estem en plena Santa Tecla (gegants, nanos, besties...) i amb una capsa podem fer del que volem vam preparar un ambient amb elles, les capses, com a protagonistes. Grans petites, obertes, tancades...
Vam fer-los passar a la classe i sense cap direcció... A JUGAR!
Aixi, nosaltres com a adults podríem fer una primera observació conscient del joc, desenvolupament dels infants...
Com juguen, el joc individual i grupal, la interacció entre ells, la lluita de poder per la mateixa capsa amb la conseqüent resolució de conflictes...
Aquesta observació ens va moooolt i mooolt bé per saber una miqueta més com dirigir-nos a ells, quines properes sessions preparar, i fer-nos una idea de com serà el grup classe aquest any, que les mestres també necessitem adaptació jajaja
Tot i que canvien diàriament, deixar-los fer i observar és la base!
Ben aviat tindrem la reunió de pares i allà us explicarem bé tot!
Tot i que sabeu que som aqui (i sobretot a l'escoleta) per qualsevol dubte, consulta, o el que sigui!!
A pel curs, famílies!!!! ♥️

Familias!!
SOIS INCREÍBLES!!
GRACIAS GRACIAS Y GRACIAS!
No solo por el regalo de hoy, por querer despedios de manera tan bonita; si no por el trabajazo que habéis hecho todo este tiempo!! Os lo habéis currado y en vuestros niños y niñas está el resultado.
Os pedimos ir de la mano y habéis ido mucho más alla, GRACIAS!
Os pedimos ir a una y hemos acabado siendo uno, GRACIAS!
Habéis sido un grupo ejemplar y se ha visto reflejado en vuestros peques. Han sido piña, ayuda, felicidad, unión. Han sido un grupo de 10 formado por personitas únicas a punto de alzar un vuelo, otro paso que les permitirá ser quienes quieran ser, porque lo tienen todo dentro para triunfar.
Empieza una nueva etapa, pero sin miedos. Somos las primeras que no queremos que se vayan, ojalá tenerlos en nuestro cascarón otro par de años, pero tienen que crear camino y os aseguro que están más que preparados para esta nueva etapa!
Papis, disfrutad de los primeros días sin miedos, sin echar de menos. Dadles la mano con toda vuestra seguridad porque juntos os coméis el mundo!
Nosotras aquí seguimos para que nos busquéis siempre que necesitéis, es una pequeña despedida, pero siempre se quedan con nosotras y siempre tendréis nuestra mano y ayuda!
Infinitas gracias!!

Us deixem un mini resum d'aquesta setmana santa.
Ho resumim amb... MOOOOLTA XOCOLATA!
Pero hem sigut autònoms per escollir com volíem la nostra mona amb el material que teníem, hem treballat en equip per fer la mona conjunta a gust de tots, hem reforçat la paciència i esperar el nostre torn, hem experimentat amb materials nous hem tastat la nostra propia creació i ens ha agradat molt perquè ho havíem fet nosaltres sols. Hem experimentat amb cola purpurina i plomes.
Han sigut dies de no parar, de molta activitat, així que petits i petites , aprofiteu aquests dies per recarregar piles que a la tornada... Marxem d'excursió!!!!
Gràcies per un trimestre més família, ens feu la feina moolt mooolt fàcil i ela peques ens donen la felicitat diària que necessitem! No podem demanar més ♥️
Fins dimaaaarts, mooolt bona pasqua 🐣🍩

Dia Mundial de la Natura

🌱❤

Fa 16 setmanes que vam començar a donar forma al nostre hort! Hem vist l'experiència d'observar el seu creixement (sembrar, cuidar, collir), i a més despertar la curiositat per la vida i desenvolupar el seu sentit de responsabilitat per la natura. 🌿

Avui sense dir res, hem lligat les pesoleres a les canyes per tal que creixin millor. Un cop acabat i passada una estona, hem observat una nena com ha hagafat una corda i ha volgut fer el mateix amb una concentració meravellosa! L'exemple és clau en els seus aprenentatge i aquests petits detalls ho demostren. 🌼

Aquest matí, quan us hem enviat les fotos de l'activitat, us hem posat que estàvem davant d'una provocació. Alguns de vosaltres ens heu preguntat que era això (ens encanta que us interesseu).
Doncs bé, la provocació es fruit de la pedagogia de Reggio Emilia, que com ja sabeu, dona moltíssima importància a l'ambient.
Diem provocació quan preparem algun ambient que proposi alguna intenció. En aquest cas, hem treballat la rodona (rodones petites, tot ficat en forma de rodona, recipients rodons...) i l'hem afegit plomes de colors per posar un altre tipus dd material quer color anava lligat i més que una ploma és molt guay pels sentits.
Amb quina intenció es fa això? Amb la intenció de provocar... De provocar un aprenentatge, un descobriment, una curiositat, un dubte... El que sigui. No hi ha un objectiu a arribar ni quelcom marcat a fer. Preparem l'ambient i deixem fer.
Com a educadores podem observar moltissiiiiim i ja sabeu, que per nosaltres l'observació és l'essencial.

Si teniu qualsevol dubte sobre el que expliquem o voleu saber més, sabeu que encantades us expliquem!

Molt bon cap de setmana , families!!!
I PAPAS, DILLUNS TINDREU FEINA!! 🙈

- AMBIENT PREPARAT D'ART -

Avui amb els grans de la llar hem volgut anar un pas més enllà. Hem volgut preparar com un atelier i convertir-nos en artistes amb nom propi.
Aprofitant que ahir vam començar a treballar la rodona, els hem ensenyat els cercles concèntrics tan famosos de Kandinsky (potser hauriem d'haver començat amb algun nom més fàcil😂).
Ells s'han trobat la clase tal com veieu a l'última foto, amb tot el terra i paret folrades (Laura, podem pintar el terra??? Bieeeen!!) i amb diversos materials i pintures que donin lloc a la rodona. També els hem penjat diverses fotos per a que els serveixi d'inspiració.

Si parlem d'ambient preparat hem de parlar si o si de Reggio Emilia i la seva pedagogia, qui considera l'ambient com el tercer mestre!! Un ambient és clau per a un bon aprenentatge i ha de donar peu sobretot a l'experimentació, al descobriment per un mateix. Ha d'estar pensat per l'adult per a donar als infants allò que necessiten per descobrir. Ells són responsables de crear, d'aprendre i de viure.
I també es important destacar, com remarca aquesta pedagogia que tanta importància dona a l'art, que no ens hem dd quedar amb el resultat, si no amb el procés. I us asseguro que el procés ha estat de 100 i que el Kandinsky que portem a dins, ha sortit ben fort!!