Escola de Música Praeludium

Ahir, tot i ser festiu de lliure disposició, vam fer classe.

La logística del dia va permetre que algunes alumnes més grans anessin a l’aula dels petits a ensenyar els seus instruments:
violoncel, violí i piano.

Els infants els van poder veure, escoltar i provar, i també escoltar-los en format de duo i trio.

A partir d’aquí vam treballar:
fort i fluix · agut i greu · llarg i curt

Amb 3 anys, la música comença així:
des de l’experiència directa.

A la classe d’agrupació instrumental d’un dels grups de 10 anys,

mentre preparem els temes per a l’audició, també van sorgint idees per sorprendre les famílies: dir alguna cosa, cantar, afegir-hi petits detalls…

Estem treballant el que ben aviat compartiran amb vosaltres.

Fer música en grup és escoltar, esperar, entrar junts…
i també gaudir així.

Educar l’oïda no és fer sempre el mateix.

A classe treballem l’oïda de diferents maneres: amb el cos, amb campanes, amb instruments Orff i també amb suport tecnològic (com ), perquè el progrés sigui real i eficaç.

En aquest cas, escoltem una seqüència de notes, la cantem per interioritzar-la, busquem quin dels 4 fragments ha sonat, ho escrivim… i comprovem què ha passat.

El més important no és repetir un exercici, sinó que realment entenguin el so.

Treballar en grups reduïts ens permet acompanyar cada alumne des del punt en què es troba.

Un dels exercicis de la setmana amb els nens i nenes de 6 anys: compàs de 5/4.

El treball corporal acompanya i dona sentit al que es construeix també al paper.

En un sol exercici treballem:

• coordinació
• estructura
• atenció
• fraseig
• tempo
• ritme
• lateralitat
• i moltes altres habilitats que construeixen una base musical sòlida.

La música no es memoritza.
Es construeix.