23/04/2020
Un conte discret per a un Sant Jordi humil 🌹📖
"EL LLIBRE QUE SOMIAVA LLIBERTAT"
Això era i no era un llibre en un món clos i estàtic. Encastat en el seu prestatge, entre una antologia i una trilogia, es delia per compartir drames, aventures, històries d'amor i desamor, pensaments transcendentals sobre l'esdevenir del planeta i la bellesa poètica de les petiteses amb la immensitat de volums que intuïa que tenia al seu voltant. De ben segur, carregats de pàgines i més pàgines interessants, potser inaudites per a tantíssims altres o fins i tot ignorades però en qualsevol cas dignes d'un moment de consideració.
El dia que va sortir de la impremta i el dugueren a aquella llibreria, va pensar que aviat en sortiria, però sorprenentment al cap de ben poc la barrera deixà de pujar i ja ningú hi entrava. Què havia passat? Què succeïa a l'exterior? I si els llibreters no tornaven a obrir aquella porta mai més? Què seria de tots aquells escrits? No haurien pogut escampar el seu missatge. Aquesta idea l'afligia i feia que des del seu racó se sentís cada vegada més insignificant, i començà a llanguir.
Un dematí un renou el va treure de l'ensopiment, la llibretera va arribar! Va encendre els llums i, amb la mateixa cura amb què els pares abracen els fills, començà a acariciar els lloms de tots aquells títols, com despertant-los amb tendresa de la llarga letargia. Cap altre gest és més efectiu que aquest per infondre alegria i vitalitat, de manera que els toms més petits i els més grossos, els més nous i els més vells, els il·lustrats i els manuscrits, totes les piles, de la més alta a la més baixa, recuperaren la il·lusió. Aquell llibre trist no només tornà a lluir sinó que va poder conèixer un nou món. No va viure pus enclaustrat perquè tothom havia canviat. Una persona el dugué a ca seva però després de llegir-lo no el va col·locar a cap moble sinó que el va donar a una altra, que va fer el mateix, i aquesta darrera també i així successivament. I com més es traslladava més canviava la gent. Tant que arribà a complir el seu somni: en mil i una ments va iniciar una vida infinita d'experiències amb altres llibres.
Si t'ha agradat, menja-te-la torrada i si no tira-la dalt la teulada.