Learn&Grow

Hi ha una idea que fa temps que em ronda pel cap…

Ens han fet creure que rendir més és fer més.
I cada vegada tinc més clar que no va per aquí.

El rendiment avui té més a veure amb **com et lideres** que amb tot el que arribes a fer en un dia.

Amb la claredat que tens (o no).
Amb les decisions que evites.
Amb l’energia amb la que sostens el que és important.

Per això em fa especial il·lusió la xerrada de dijous.
Perquè no parlaré de productivitat.
Parlaré de persones.

De com l’autoconeixement impacta directament en els resultats.
De per què molts líders estan esgotats tot i fer-ho “bé”.
I de què canvia quan deixes de reaccionar… i comences a escollir de veritat.

Si tens la sensació que vas a mil però no sempre en el que importa, potser això és per tu.

📅 Dijous 16 d’abril
🕡 18:30h
📍 Nexe’22

Ens veiem? Escriu-me en privat si vols venir

Happy Birthday to me… i als meus 10 anys d’emprenedoria!

Avui fa deu anys que vaig començar aquest camí. I si miro enrere, veig molt més que un projecte professional: veig un procés profund d’evolució i transformació personal.

Emprendre ha estat, sobretot, una escola d’aprenentatge constant. D’aprendre, de desaprendre i de tornar a començar moltes vegades. Però, per damunt de tot, ha estat un viatge cap a l’autolideratge: aprendre a escoltar-me, a confiar, a sostenir-me en els moments difícils i a liderar la meva pròpia vida amb més consciència i plenitud.

Aquest camí m’ha permès desplegar el meu talent i posar-lo al servei dels altres: acompanyant persones i organitzacions perquè també puguin créixer, transformar-se i desplegar el seu potencial.

Avui només puc sentir agraïment.
A totes les persones que heu confiat en mi al llarg d’aquests anys: clients, equips, col·laboradors, amics i mentors. Sense vosaltres, aquest viatge no hauria estat el mateix.

10 anys després, continuo amb la mateixa curiositat d’aprendre, la mateixa passió per créixer i el mateix propòsit: portar valor, consciència i humanitat a través de la meva feina.

I això… tot just continua 💚

Nota: El pastís és real. Les espelmes les ha posat la meva becària… la IA. 😉

AprendreICréixer

Veient la victòria d’Alysa Liu als Jocs, pensava en una cosa molt simple:

El talent no creix en camins marcats.

Creix quan t’atreveixes a crear el teu.

“No segueixis camins marcats: crea els teus i gaudeix de qui ets.” ressona amb mi amb força awuests dies

En un entorn on tothom opina, compara i projecta expectatives, gestionar el propi talent és un acte de valentia.

És decidir:
– Qui soc realment.
– Què se’m dona bé de manera natural.
– On vull posar la meva energia.
– Quines regles no penso acceptar.

El talent no és només capacitat.
És coherència sostinguda.

Quan vius sota les teves pròpies regles, el rendiment canvia.Perquè ja no actues per agradar. Actues per expressar.

I això es nota.

Potser la gran lliçó no és la medalla.
És el procés d’autolideratge que hi ha al darrere.

I tu, estàs gestionant el teu talent… o estàs intentant encaixar en el talent que s’espera de tu?

Què diferencia un procés de coaching ben executat de qualsevol altre “acompanyament”?

No tot és coaching. I no tot el que es ven com a coaching compleix els estàndards professionals.

Un procés de coaching ben executat —alineat amb els estàndards de la International Coaching Federation (ICF)— es basa en competències clares i en una ètica rigorosa.

Aquestes són les claus:

🔹 Ètica i confidencialitat reals
Un coach professional treballa sota un codi ètic clar. La confiança no és opcional: és la base.

🔹 Absència de judici
El coach no etiqueta, no interpreta des de la seva mirada, no imposa valors. Sosté un espai net perquè la persona pensi amb llibertat.

🔹 Zero agenda pròpia
No dirigeix el procés cap on ell creu que el client hauria d’anar. No dona consells encoberts. No “condueix” cap a la seva solució preferida.

🔹 Presència plena
Escolta profunda, connexió autèntica, atenció al que es diu… i al que no es diu. Està 100% al servei del procés.

🔹 Preguntes que expandixen consciència
No pregunta per curiositat. Pregunta per generar insight, responsabilitat i moviment.

🔹 Responsabilitat del client
El coach no rescata. No salva. No fa la feina per l’altre. El protagonista és el client.

🔹 Estructura i rigor
Un procés professional té objectius clars, indicadors de progrés i tancament conscient. No és una conversa improvisada.

⸻

📌 El coaching no és teràpia.
📌 No és mentoring.
📌 No és consultoria.
📌 No és donar consells motivacionals.

És un procés estructurat que facilita consciència i acció, amb metodologia, competències entrenades i supervisió professional.

El coaching ben executat es reconeix perquè és profund, respectuós i transformador.

I això no passa per casualitat. Passa per formació rigorosa, pràctica sostinguda i compromís ètic.

Si vols saber-ne més, o conèixer alguns exemples, només m’ho has de dir.

Creure en una mateixa no sempre és fàcil. Però és clau.

Fa anys, pel meu 35è aniversari, una amiga em va regalar una tassa.
Hi deia: “Tot sortirà bé perquè ets la repera.”

Pot semblar un detall petit. Però no ho ha estat.

Aquella frase m’ha acompanyat en moments en què jo no ho veia gens clar. En dies de dubte. En reptes que m’imposaven. En decisions que feien vertigen.

Confiar en una mateixa, a vegades, es complica. A mi se m’ha complicat més d’un cop.

Aquesta setmana, Bad Bunny deia que mai havia deixat de creure en ell. Quina sort. No totes les persones podem dir el mateix.

En els meus moments de dubte, que les persones del meu voltant creguessin en mi M’ha sostingut. M’ha recordat qui soc quan jo ho havia oblidat.

Gràcies, , per aquella tassa que m’ha recordat que, quan ens ho creiem de veritat, podem ser la repera. 🍐

No subestimeu mai una paraula de reconeixement.
Un missatge.
Un gest.

No subestimeu mai una paraula de reconeixement, potser és el senyal que empeny una persona a fer el pas que no s’atrevia a fer, a creure en ella mateixa… i a ser la repera.

Model de lideratge?
Què és això? 🤔

Pot semblar teòric, però la meva feina és baixar-ho al terreny.

Un model de lideratge és, en el fons, com es lidera de veritat dins d’una organització:
com es prenen decisions, com es comunica, com es demana responsabilitat i com s’acompanya a les persones.

🚨 3 símptomes que indiquen que cal revisar l’estil de lideratge

❗ Els objectius no s’assoleixen tot i tenir bon talent.
❗ Hi ha desmotivació, resistència al canvi o “fer el mínim”.
❗ Cada comandament lidera “a la seva manera” i això genera confusió.

👉 Treballar el model de lideratge no és teoria.
És una eina pràctica per fer créixer el negoci a través de les persones.

Quan una empresa té un model de lideratge clar, tot l’equip rema en la mateixa direcció i els objectius de negoci deixen de ser només “del comitè” per convertir-se en objectius compartits.

Si una empresa vol revisar o definir el seu model de lideratge, estaré encantada de col·laborar i ajudar a convertir el lideratge en un veritable avantatge competitiu.

Ara ja sabeu una mica més a què em dedico 😜

Equip RRHH

Formació o desenvolupament de persones?
No és el mateix. I, spoiler: no dona els mateixos resultats.

Per mi hi ha dues preguntes que ho deixen molt clar:

Formació
👉 Què ha d’aprendre aquesta persona?
(Manual, curs, PowerPoint… check ✅)

Desenvolupament
👉 En qui s’ha de convertir aquesta persona?
(Mindset, criteri, lideratge… aquí ja parlem d’una altra lliga )

En un projecte recent, més del 40% dels participants havien començat com a caixers i avui són Gerents de Botiga.
I no qualsevols: dels millors d’Espanya, amb les competències clau per acompanyar i mentoritzar noves incorporacions.

Això no s’aconsegueix amb una formació puntual, ni amb una xerrada inspiradora

S’aconsegueix quan una empresa pensa en el seu futur i anticipa l’evolució que les persones hauran de fer per créixer i adaptar-se en un món en canvi constant.

En parlaré en el proper curs que es farà a la el 23 de Gener i el 7 de Febrer.

Consulta: https://cambrabcn.org/dissenya-el-teu-pla-de-formacio/

I ara et pregunto:

A la teva organització es forma, desenvolupa o cap de les dues coses?

TransformacióCultural

Coaching o mentoring: Quina és la diferència real?

Moltes vegades es confonen, però la manera de treballar és completament diferent, encara que l’objectiu sigui el mateix: desenvolupar persones.

En el meu cas, sóc coach i mentora. He format també a altres mentors i m’inspira especialment la mentoria social, com la que f**g a , o haver col·laborat amb i conèixer de prop la seva tasca de voluntariat.

Crec profundament en el valor d’acompanyar persones en moments clau del seu camí professional i vital. Poder-m’hi dedicar tant a nivell professional com social em permet fer el que realment m’agrada i, alhora, retornar-ho a la societat veient-ne l’impacte real.

❓ I tu, has tingut mai un/a coach o algú que t’hagi fet de mentor/a? Què és el que més en destacaries?

Si el 2026 tingués una carta per a mi, què em diria?

He fet un exercici d’imaginació.

Quan hi poso la fantasia, només apareixen paraules amables i missatges que reconforten.
Quan hi poso la por, surten avisos, alertes i “vigila amb…”. Quan hi posa veu l’exigència, emergeix una llista infinita de tasques i objectius.

I m’adono d’una cosa clau: des d’on ens parlem és des d’on construïm la nostra vida.

No necessito imaginar com serà tot l’any.
Prefereixo llegir una sola línia cada dia.
Decidir amb consciència en cada moment.
I no prendre grans decisions només perquè canvia el calendari.

Aquest 2026 trio escoltar la coherència, el focus i la calma des del primer dia. Perquè és així com arriba la claredat.

Ara et deixo dues preguntes:

💫Què creus que et diria el teu 2026 en una carta?
💫Quina veu esculls escoltar?

Adeu impulsivitat · Hola audàcia

Pensava aquests dies en què volia deixar enrere i què volia potenciar aquest 2026. Heu fet l’exercici?

Per mi, entra en joc deixar enrere la impulsivitat i donar més espai a l’audàcia.

Per què l’audàcia?

L’audàcia és atrevir-te amb criteri: actuar amb valentia, visió i responsabilitat, fins i tot quan hi ha risc.

La impulsivitat em donava adrenalina i alleujament immediat; en canvi, l’audacitat em permet pensar en l’impacte a mig i llarg termini i m’ha ajudat a madurar, tant personal com professionalment durant aquesta anys.

Sè que la poso en pràctica l’audàcia quan:

1.Dic el que cal dir, quan cal, encara que incomodi.
2.Prenc decisions valentes sense tenir el 100 % de certeses i assumint les responsabilitats.
3.Surto del conegut amb una intenció clara.

Com a coach, et proposo aquest exercici:

Reflexiona i actua:
– Quin comportament deixes enrere?
- Quina nota et poses en audacitat?
– Quins nous comportaments adoptaries per avançar amb audàcia?

Et desitjo un 2026 amb audacitat i força !

En aquestes dates sento que toca fer balanç. En mi és gairebé un ritual anual.

Fer créixer un negoci no va només de resultats i xifres —un terreny que conec, segueixo i mesuro durant tot l’any. Per mi també va, i molt, de la persona que em converteixo seguint aquest camí que he triat.

Cada projecte m’ha fet evolucionar. Cada client m’ha transformat a mi també. Els vincles tant a nivell pesonal com professional són, sens dubte, una de les meves principals fonts de creixement.

Aquests darrers anys he fet un exercici profund de coherència interna. Això m’ha portat a prendre decisions difícils i a travessar moments intensos. No ha estat còmode, però sí necessari.

Possiblement acabo de tancar els deu anys més interessants de la meva vida pel que fa a canvis i evolució. No canviaria res. Ho miro amb agraïment.

El meu objectiu segueix sent clar: continuar fent el que m’apassiona, aprendre, créixer i construir un estil de vida equilibrat, alineat i en pau.

Gràcies a les persones, els projectes i a totes les versions de mi que m’han portat fins aquí.

Si sents que aquest és el moment d’alinear propòsit, lideratge i benestar, potser ens hem de conèixer.

Estic llesta per al nou any. ✨ I tu?

Liderar o no liderar

Ens han fet creure que liderar és decidir, dirigir i controlar.. I no sempre és així.

Hi ha moments —a la vida i a la feina— en què cal agafar el timó, posar direcció i sostenir.
I n’hi ha d’altres en què el lideratge real és fer un pas al costat, confiar i deixar que la vida faci la seva feina.

Liderar també és:
– no intervenir
– no tenir totes les respostes
– crear espais perquè emergeixin
– confiar en el treball ben fet

Això aplica tant a l’àmbit personal com al professional. Amb els fills, amb els equips, amb la pròpia vida.

Liderar i no liderar són paradigmes útils, segons el moment i el nivell de consciència amb què mirem la vida.

I tu?
En quin moment estàs avui: agafant el timó… o confiant i deixant fer?