Xerpejant

Matí especial amb l'alumnat del de l'Escola Verge Blanca, de Lleida.
Xerpejant, acompanyant i compartint poders, valors i referències. Explorant oportunitats, intuicions i eines per educar, hackejar i transformar el (nostre) món.
Moltes gràcies per fer-me lloc i deixar-me estar i passar per la vostra vida.
Bona sort i recordeu que el mon us necessita. Així com sou. A per totes!! 💪📦❤️

Ahir vaig fer una pausa a les vacances de Nadal per acórrer al darrer bolo de l’any, convidat per la Fundació Verge Blanca! Vaig tenir el privilegi de compartir la jornada amb el grup del curs de monitors i monitores CM409.
Va ser un dia intens, ple de valors, emocions i de gestió de conflictes. Xerpejar amb un grup tan reduït de persones, l’experiència esdevé més propera i alhora més exigent: exposant-se més als elements, però també permet conèixer millor cada persona, aprofundir i admirar les singularitats de cadascuna. Gràcies per la vostra generositat, la bona disposició davant les meves propostes i per tot el que hem construït junts durant les sessions formatives.
Laia, Hèctor, Ares, Martí, Maria, Togbe, Nàdia, Marta, Arantxa i Ilham (sí, per fi recordo el teu nom!): Com us vaig dir, gràcies per deixar-me passar per les vostres vides. Compartir el penúltim dia de l’any amb vosaltres ha estat un dels darrers regals inesperats del 2024.
També vull agrair a PauJu i RosEr pels moments de trobada i retroalimentació, i molt especialment, a la MariaJo per tenir-ho tot sempre a punt, fins i tot disposant una caixa amb tot el ‘meu’ material, i vetllant perquè tot anés sobre rodes.
Molta sort i bon camí, monitorxs!

Cap de setmana de treball (!?) amb bona part de l'Equip Permanent 2024 de la FEMN, a ca la Bet de Claravalls.

Una trobada que ha servit per fer avaluació i tancar els cursos i , d'educadorxs d'activitats de lleure, que hem impartit aquest agost passat a la Casa de Colònies d'AINA, a Canillo.
També hem començat a definir estratègies i bones pràctiques que volem aplicar durant el curs que encetem i a traçar els nous reptes de futur, per mantenir aquesta experiència formativa tan particular, viscuda des del cor i la gratuïtat, acompanyant les vocacions de monitorxs i directorxs que surten dels nostres centres d'esplai.

No tot ha sigut treballar, però... Hi ha hagut temps per conviure, compartir i fer pinya.

Dins de la meua història personal ha estat un any en què tanco una etapa, un cercle, que va començar fa divuit anys.
Com a educador sènior del grup us estic extremadament agraït per acollir-me, tolerar-me, aguantar-me (sostenir-me) i deixar-me fent camí amb vosaltres. Rejovenint-me al vostre costat, aprenent de cadascuna de vosaltres. Refermant la meua vocació i les meues opcions.

Gràcies per renovar-me el contracte, un any més. 💚🖤

Aquest matí, a ca la Verge Blanca, participat del claustre de l'Escola de Formació.
El moment iniciat ha estat bonic i emocionant. La Roser ha llegit, amb veu trencada, l'escrit-pregària que ha escrit l'Amadeu en homenatge a l'Ester. Una jove monitora de l'Esplai Sant Ignasi de Lleida, que va uns dies va decidir acabar amb la seua vida.

Una vegada més, t'has fet ben present Miquel. També les preguntes que, malgrat els anys, esperem absurdament una resposta.
Com et trobo a faltar.

Tot això m'ha portat a compartir amb les companyes de claustre la celebració que vam dedicar-te per donar gràcies per la teua vida i pel pòsit que n'ha quedat, en tot el que som i allò que fem.

També han sortit veus recordant la importància de saber cuidar-nos els uns als altres; de la importància de trobar temps per dedicar(-nos) temps de qualitat i de presència; de l'impacte transformador que pot tenir en la vida dels altres, de la importància de l'expressar l'agraïment,...
I aquesta cançó.

En definitiva coses que no s'ensenyen en cap de les sessions dels cursos que impartim. Però em pregunto si sabem traspuar aquests valors i aqusts aprenentages de vida, en la nostra tasca com a educadores i acompanyants.
Si més no, tinc la convicció de que hi podem el nostre bagatge, el cor i l'ànima.

Ester, Miquel, (…)
Tant debò trobeu la pau que aquest mon no va saber oferir-vos.
Confio que des del cel ens ajudeu a atendre les persones amb sensibilitat i amb cura, mirant amb els ulls del cor.
Confio que a peu pels camins de la vida, aprenguem a donar valors als instants que ens queden.

.cat

🎙️📱 Amb el gòTIC, tenim una missió!

En la tercera missió de la temporada, explorem si el benestar digital és possible 🤔 i com podem promoure un ús més saludable de la tecnologia entre infants, adolescents i joves a .

🔑 Anna Ramis, mestra i pedagoga, i Alba Castellana, regidora d’Educació de Tàrrega, aporten la veu experta, explicant com aquest pla ajudarà a gestionar millor les pantalles tant a casa com en espais públics.

💡 També compartim consells per a famílies i institucions basats en el document “La protecció digital de menors i adolescents” del Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB). 👨‍👩‍👧‍👦.

🗓️👉 A més, apuntem a l'agenda el Repair Cafè de l'Associació Open Art, a la Fira del Medi Ambient i la Jornada de la Internet Social celebrant vint-i-cinc anys d'inclusió digital amb la Xarxa Òmnia!

🎧 No t'ho perdis!
🔗 Escolta el pòdcast i descobreix com podem millorar el nostre benestar digital i el de les noves generacions! Enllaços a la bio!

Content i agraït per tantes persones que han aparegut, s'han manifestat i ilustren el meu conte.
En aquest cas, em queda moltíssim per completar la meua col·lecció.
Amb la convicció, de que al final de l'aventura, ens espera una Gran Festa...
..i hi arribarem amb el cor ple de noms.

Gràcies per compartir aquest secret.

Tant se val d'on venim.
Si del sud o del nord...

Feia molts anys que no feia una trobada de networking en aquesta (santa) casa.
M'ha emocionat posar-hi els peus, de nou. En comprovar que malgrat veure-ho tot canviat, em contínua resultant proper, familiar.

Gràcies Anna per l'acollida, l'estona de conversa i d'horitzons compartits i per donar valor a la nostra tasca, que desenvolupem des del , acompanyant persones de l'ecosistema Alba. Persones que aporten llum i color al meu dia a dia.

Amb ganes de continuar sinergiant, trencant barreres i aplanant camins, per tal que tothom, tingui les capacitats que tingui, pugui viure, expressar-se i ser, amb dignitat i plenitud, fent orgull de la diferència.

Gràcies Esteve per fer-me un cafè tan deliciós.

Bona Diada.

Vivim en un món canviant, on els nostres valors tampoc són estàtics. Per això de tant en tant, és necessari revisar-los, qüestionar-los i, fins i tot, ampliar-los per adaptar-se a les noves realitats.

Procurant incorporar visions més inclusives, empàtiques i justes.
Una oportunitat per créixer individualment, en grup i socialment.
Una bona manera de connectar amb altres formes de pensar i sentir.

🧠 Reflexionar.
🌱 Créixer.
💖 (Trans)formar(-se).

En definitiva l'educació és això. No creus?
Gràcies, JJ., Sergi i Lluc per les vostres aportacions. 🥰 Espero haver sabut copsar el que vau compartir.

(s'accepten noves propostes i revisions!)

Les finestres ho tenen això. La de Johari, també.

En obrir-la, et permet deixar entrar l'Aire per remoure i renovar l'ambient interior. Fer arribar la Llum a les zones més fosques de la casa. Distingir, mirar, escoltar i sentir més bé el paisatge humà que t’espera, que t'acompanya.
Però també t'exposa a la intempèrie. A retrobar-te amb els malendreços que vas decidir amagar a les golfes o vas enterrar al jardí, a la vora d'aquells timons. A (re)plantejar-te la decoració del teu quotidià. A llençar els mobles inútils i que només et fan ensopegar, quan t'aixeques de nit, a les palpentes

Tot això i Allò, al llarg el cap de setmana de tancament del , el curs de Direcció d’activitats d’educació en el lleure infantil i juvenil, que hem anat fent a la Casa de Colònies d'AINA.
Feliç de percebre que l’experiència de l'educació en el lleure, i de xerpejar entre companyxs monitorxs, directorxs, formadorxs, no deixa de sorprendre’m. De fer-me pessigolles i de tocar-me per allà on menys em podia esperar.
Que, tal vegada, com ens ensenya el logo de la FEMN, la clau és procurar de cercar l'equilibri. I que per fer-ho, cal conèixer-se i conscient del què es rep; obrir-se a donar-se als altres: Així, fer i deixar lloc, per així, poder rebre, de nou.
A fer tangible i evident la filosofia ubuntaire i el «jo soc el que soc per allò que tots som». A tenir present el «Perquè som! Saps qui som?!»

Gràcies, Albert, Carlota, Cristina, Ivan, Lara Miquel G, Miquel J, Jordi, Sílvia, Santi, Sergi, Lluc, Xavi pel regal de poder compartir aquest viatge.
Gràcies, AINA per obrir-vos bat a bat per rebre’ns i acollir-nos. Una vegada més.

Filtre sanitari.

De mica en mica, anem engegant la maquinària del nou curs.

Una part important son les trobades que mantenim amb les professionals de serveis i entitats del nostre municipi, per sinergiar-nos al llarg de l'any.

En aquesta ocasió, (re)trobada amb la Magda Meda, la directora del SIS Tàrrega . Un encontre que m'ha fet molta il·lusió, doncs fa una bona colla d'anys, quan encara era el Centre Obert Ondara, havíem treballat plegades i havia vist néixer el Punt Òmnia de la ciutat i el va acollir durant la seua primera etapa.

Feliç de constatar que, malgrat els canvis de nom, ens mantenim fidels al principi de treballar per facilitar eines i ponts per superar les bretxes socials. Que malauradament i encara que han passat més de vint anys, es mantenen, amb noves expressions i mutacions.

Fruit de la trobada, n'ha sorgit la inquietud de dur a terme una intervenció amb les adolescents que participen del servei per treballar qüestions com la identitat digital i les competències mediàtiques. Amb moltes ganes d'assumir el repte!

P.D. Ja sabeu com m'agraden les qüestions sobre la identitat, la comunicació i el disseny. Per això li he preguntat pel seu nou logo. M'ha agradat conèixer el sentit d'un punt de la i tant original. 
Quatre òvals de colors diferents per representar als quatre col·lectius amb els qui treballen (infants, adolescents, joves i famílies) i amb una forma imperfecta, com la vida mateixa.
(Espero haver-ne copsat el sentit)