Núria Fàbregas logopèdia

En els darrers mesos hem vist un augment de propostes terapèutiques que prometen resultats ràpids sense cap base científica. Entenem perfectament la necessitat de trobar solucions quan un infant o un adult té dificultats, però confiar en tractaments sense evidència pot comportar pèrdua de temps, diners i, sobretot, d’oportunitats reals de millora.

La ciència no és una opinió: és el procés que ens permet saber què funciona i què no. Com a professionals, el nostre compromís és oferir intervencions segures, eficaces i contrastades, i ajudar les famílies a prendre decisions informades.

Informar-se és protegir-se. Si teniu dubtes sobre alguna teràpia o voleu saber en què us podeu basar per escollir bé, estem aquí per ajudar.

Aquí tenim la nova deficinió de dislèxia.

La nova definició amplia la comprensió de la dislèxia i orienta l’acció educativa:

Per a les famílies: la definició proporciona validació, comprensió i esperança. Reafirma que les dificultats lectores són reals i no resultat de falta d’esforç, ajuda els pares a entendre la diversitat de causes i manifestacions del trastorn, i sosté que la instrucció primerenca i específica pot millorar significativament els resultats a qualsevol edat.

Per als docents i especialistes en lectura: ofereix precisió conceptual i orientacions clares per a l’ensenyament. Destaca la rellevància dels criteris “precisió, velocitat o ambdós” com a indicadors universals del nivell de lectura i ortografia, i introdueix la idea que les dificultats persisteixen fins i tot amb una instrucció eficaç, cosa que convida a examinar la qualitat de les pràctiques pedagògiques.
A més, emfatitza la base lingüística de la lectura —fonològica, morfològica i oral— i reconeix els efectes de la dislèxia en la comprensió, l’expressió i el benestar personal.

Per als investigadors: el text consolida un marc conceptual integrador i multidimensional. La definició es recolza en un model multifactorial (genètic, neurobiològic i ambiental), amb abast translingüístic, al·lusiu a la variació de les manifestacions segons l’ortografia de cada llengua. També incorpora un model dimensional, que entén la dislèxia dins d’un continu d’habilitats lectores, i emfatitza la relació entre el desenvolupament primerenc del llenguatge oral i les trajectòries posteriors d’alfabetització.

La definició IDA 2025 consolida un marc científic més ampli, inclusiu i actualitzat, que articula l’evidència neurobiològica, lingüística i educativa amb la realitat social i emocional de les persones amb dislèxia.

Extret del blog

Crec que un 23 d'abril 🌹 📚 és un dia ideal per anar a la a parlar de lectura i dislèxia.

Hem tancat el dia de la logopèdia 💬 amb la visita anual a la Universitat de Girona explicant al futur de l'educació 👩🏻‍🏫 com treballem les logopedes, com poden detectar dificultats a l'aula i com actuar davant d'aquestes.
Un grup súper motivat 🤩 que m'han fet passar l'estona volant!
I aprofitant, com sempre, per veure't i xerrar una estona ❤️

Comencem les vacances de Nadal amb moltes ganes! que tingueu molt Bones Festes 🎁🎄🥂.

Un any més celebrant el Nadal 🎄 amb aquest equipàs! 🎁🎉

Et preguntes quan necessites una exploració més personalitzada? No et preocupis! ⬇️

En el nostre últim post abordem aquest tema de manera detallada. Descobreix-ho ara i troba les respostes que estàs buscant.

El teu fill o alumne està experimentant dificultats a l'escola? 🧐

No et preocupis, som aquí per a ajudar-te. Amb la nostra avaluació professional del nivell de lectoescriptura, podem identificar possibles causes i trobar solucions efectives.