Tornar a Casa. Psicologia Conscient per fer simple el caminar la Vida.

Casa
España
Castellgalí
Tornar a Casa. Psicologia Conscient per fer simple el caminar la Vida.

"Tornar a Casa" propostes relacionades amb la Psicologia Conscient.

"Tornar a Casa" és aprendre a viure des de l'Amor d'una manera simple, clara i directa a través de deixar d'identificar-nos amb els pensaments i les emocions, font de tot patiment.

10/09/2026

📢Testimonis dels grups d'autoaprentatge🫂 Un viatge de transformació personal.

El grup està destinat a què obtinguis les eines necessàries perquè tu mateix o mateixa puguis aprendre una altra manera de fer les coses que t’acaben produint emocions negatives o pensaments que no paren, i sobretot, entendre d’on ve aquest malestar intern i com deixar de sentir-lo, sense necessitat de patir per fer-ho.

Durant nou sessions, cada quinze dies, conversarem i practicarem eines més que simples per aplicar-les després a casa, un autoaprenentatge acompanyat/da per la resta de grup i per mi.

Comencem el 29 de setembre, amb un grup reduit presencial i el 1 d'octubre amb un grup online. Igual per tot el trajecte, per garantir una atenció personalitzada i un espai segur per al creixement individual i grupal.

👥Si sents que és el moment de fer un canvi profund en la teva vida de forma simple i clara, visita tornarAcasa.com per inscriure't.

09/09/2026

Hi ha moments en què no podem canviar el que ens passa. Però sí podem aprendre a viure-ho d’una altra manera.

L’Art de viure el present és un espai en grup per incorporar eines simples i aplicables al teu dia a dia, entendre millor què et passa i relacionar-te amb els teus pensaments, emocions i situacions des d’un lloc més conscient i amable.

Aquest setembre comença la 16a edició.

Una nova oportunitat per aprendre a fer menys soroll a dins i trobar més calma en la manera com vius el que et passa.

📍 Presencial a Irehom
💻 També online, siguis on siguis

Inscripcions obertes a tornarAcasa.com

Si sents que aquest pot ser el teu moment, demana informació i descobreix L’Art de viure el present.

08/09/2026

Aquesta frase va sortir en una sessió amb una persona que s’identificava completament amb allò que li estava passant.

I és una metàfora que f**g servir sovint: mira l’obra de teatre sense involucrar-t’hi.

Quan ens identifiquem amb la ment, amb les emocions, amb el cos i amb tot allò que passa a dins i a fora, és com si estiguéssim damunt de l’escenari representant papers sense saber que els representem.

I ens creiem que allò és tota la vida.

“Ahir em vaig emprenyar moltíssim amb la meva parella.”

Para.

No t’identifiquis tan ràpid amb aquest emprenyament.

Pregunta’t: què s’ha frustrat dintre meu? Què ha tocat aquesta persona? Quina història s’ha activat?

Perquè l’emoció que apareix no és bona ni dolenta. És informació.

Seure al pati de butaques és poder observar l’escena des d’aquest adult conscient que mira què està passant sense quedar-hi completament enganxat.

Veure el personatge.
Veure la ment.
Veure l’emoció.
Veure el cos.

I poder dir: “això està passant en mi, però no necessito perdre-m’hi”.

Quan ens enganxem a l’obra, patim.
Quan podem observar-la, apareix espai.

I en aquest espai podem començar a decidir.

La vida truca a la porta cada vegada que alguna cosa ens activa. No per condemnar-nos ni perquè hàgim de carregar eternament el passat, sinó perquè hi ha alguna cosa que encara podem veure, comprendre i ordenar.

Seu al pati de butaques.
Respira.
Observa l’obra.
Mira què t’està mostrant.

I recorda que no ets només el personatge que hi ha damunt de l’escenari.

També ets aquesta consciència que pot veure’l.

I aquí comença una mica més de llibertat.

Anem al teatre?

Vinga va. Que pot arribar a ser molt divertit.

Una abraçada ben forta.

06/09/2026

“I per què et queixes?”

Una vegada, després que una persona em jutgés per la reacció que havia tingut, vaig entendre una cosa molt simple.

Si jo vinc i et poso el dit a l’ull i, quan et queixes, et dic: “per què et queixes?”, estic focalitzant tota l’atenció en la teva reacció i oblidant una cosa essencial:

he sigut jo qui t’ha posat el dit a l’ull.

Aquí hi ha dues responsabilitats.

Si davant d’una falta de respecte jo reacciono de manera descontrolada, airada o exagerada, aquesta reacció és meva. I em toca mirar què s’ha activat en mi, quina ferida continua oberta i per què això m’ha remogut tant.

Però això no treu que l’altre també sigui responsable del que ha fet.

No hem de permetre que algú ens faci mal i després encara ens digui:

“Ets massa sensible.”

“Tens la pell fina.”

“No n’hi ha per tant.”

“El problema és que tu t’ho prens malament.”

No.

L’adult conscient assumeix la seva reacció, però també posa límits.

Respira i pot dir:

“Sí, miraré per què això m’ha activat tant. Aquesta feina és meva. Però tu m’has faltat al respecte i això no t’ho permeto.”

Una cosa és treballar la meva ferida.

Una altra molt diferent és tolerar que algú continuï posant-hi el dit.

Cada dia tinc més clar que no vull al meu voltant persones que facin mal, jutgin o traspassin límits i després es justifiquin posant tota la responsabilitat en la reacció de l’altre.

La ferida és meva.

La meva reacció és meva.

La teva conducta és teva.

I cadascú que faci la seva feina.

Aquí hi ha llibertat.

Aquí hi ha respecte.

Aquí hi ha adult conscient.

Seguim.

04/09/2026

Hablar de “la verdad” puede parecer atrevido. Yo solo puedo hacerlo desde mi experiencia, desde esta mirada de la psicología consciente y desde un camino que empecé a los 16 años y que, a mis 56, sigo caminando.

Cuanto más tiempo pasa, más simple lo veo.

Para mí podemos vivir identificados con la mente, los pensamientos, las emociones y el cuerpo, o podemos despertar a ese adulto consciente que observa todos estos movimientos sin perderse completamente en ellos.

Y aquí aparecen las creencias.

Creemos que algo será de una determinada manera.
Creemos lo que otros nos dijeron como debíamos ser.
Creemos en premios y castigos.
Creemos que nuestro pasado nos condenará para siempre.
Creemos que mañana ocurrirá algo que todavía no ha ocurrido.

Pero creer solo puede hacerlo la mente.

El Amor no es una creencia.
El Amor es lo que es ahora.

La mente viaja al pasado y al futuro. El presente, en cambio, solo puede vivirse.

Nuestra cultura, la religión, la familia y la sociedad nos han transmitido infinidad de creencias. Ni buenas ni malas. Pero llega un momento en que el adulto consciente puede preguntarse:

¿Esto que estoy creyendo nace de mi coherencia o estoy viviendo la coherencia de otro?

Ahí empieza una libertad enorme.

No se trata de rebelarse contra la sociedad. Podemos convivir, respetarnos y hacer lo necesario para vivir juntos.

Se trata de soltar aquellas cadenas internas que hacen que vivamos con miedo a un pasado o deseando un futuro que todavía no existe.

Observa tu pantalla mental.
Observa lo que te dices.
Lo que supones.
Lo que crees.
Lo que temes.

Respira.

Y pregúntate si realmente quieres seguir viviendo desde ahí.

Más allá de la creencia está este instante.
Este presente.

Y este adulto consciente que puede dejar de sobrevivir desde una historia y empezar, cada día un poco más, a vivir.

Una abraçada.

03/09/2026

I quan l’emoció ja no necessita cridar tant, queda més espai per allò que som quan deixem d’estar atrapats en aquestes històries: pau, goig i llibertat.

Som-hi. Tu pots♥️

01/09/2026

Si ho sents, t’espero

Et deixo aquest últim vídeo d’una sèrie de posts que hem anat compartint cada dimarts per explicar-te què són els grups d’autoaprenentatge de Tornar a Casa · l’art de viure el present.

Aquesta serà ja la 16a edició.

Són grups per a persones que realment vulguin fer feina amb elles mateixes sense necessitat de repetir ni defugir el drama. Que vulguin arrelar-se més al present i menys a la ment, a la fantasia, a tot allò que podria passar o no passar i que acaba restant més que sumant l’experiència.

Durant uns mesos caminarem junts per escoltar-nos, mirar-nos i entendre què hi ha en nosaltres que fa que les coses vagin com van.

Sense jutjar-nos. Ja ens hem jutjat prou.

La motxilla que portem ve d’una història. I aquesta història, sigui quina sigui la intensitat del que vam viure, avui encara pot estar condicionant la nostra manera de pensar, sentir, reaccionar i relacionar-nos.

No cal remoure el passat per recrear-nos-hi. Però sí entendre’l.

Perquè quan tenim eines, quan hi posem psicologia i sobretot consciència, podem veure què s’activa i decidir des de 👩🏻👨🏻l’adult conscient: “Això ja no ho vull més a la meva vida.”

Fer aquest camí en grup té una força especial. Ens fem de mirall, compartim, practiquem i anem descobrint que no estem tan lluny els uns dels altres👥

Sí, demana temp, no gaire.
Sí, demana energia, no massa.
Sí, demana voluntat de mirar-se.

Perquè és un camí directe cap a tu.

📅29 de setembre, dimarts, grup presencial.
📅1 d’octubre, dijous, grup online. Si vius lluny, també el pots fer.

Tens tota la informació a tornaAcasa.com.

Sigui quina sigui la teva decisió, que sigui sempre alineada en estar una mica millor amb tu, per aprendre a domar aquesta ment i viure més plenament des d’aquest adult conscient.

I si ho sents, t’espero. Una abraçada ben forta.

Seguim caminant.
I visca la vida!

30/08/2026

Per molt que tinguem tota la teoria apresa, per molt que hàgim entès l’arrel de la nostra història, la ferida infantil o el nostre 50% davant d’allò que fins ara ens restava, arriba un moment en què entendre ja no és suficient.

Ara toca fer.

La primera part del meu acompanyament té a veure amb la psicologia: entendre que allò que avui apareix com un símptoma mental, emocional o físic té una història. Una programació infantil, un amor condicionat, una personalitat que es va estructurar per sobreviure i que avui encara pot fer-nos patir.

Però després ve la consciència.

Aquesta presència que ens permet adonar-nos, just en el moment que la història torna a aparèixer, que tenim una elecció.

Repeteixo?
O f**g diferent?

Perquè de poc serveix entendre per què hi havia un foc si avui continuo alimentant-lo amb els mateixos comportaments, les mateixes relacions, els mateixos pensaments o la mateixa falta de límits.

Aquí és on l’adult conscient agafa el volant i diu:

“Prou.”
“Gràcies, ment.”
“Gràcies, passat.”
“Gràcies, emoció que m’avises.”
“Però aquesta història ja no la vull alimentar més.”

I començo a triar una altra manera de viure.

Una manera que suma.
Que em dona pau.
Que em dona goig.
Que em fa sentir lliure.

La llibertat no és no estar condicionats.

És adonar-nos quan el condicionament apareix i poder decidir que ja no governi la nostra vida.

Psicologia per entendre el foc.
Consciència per deixar d’alimentar-lo.

Això és el que treballem també als grups d’autoaprenentatge, online i presencials, durant una temporada curta, de manera amable, simple i pràctica.

Perquè això no és fantasia.

És una realitat com una casa.

Però cal posar-s’hi. Cal voler posar-hi i fer-ho.

Gràcies per ser-hi.

27/08/2026

Sovint ens incomoda, ens fa por o no ens permetem connectar amb aquestes emocions. Sobretot amb la ràbia, perquè socialment sembla encara més mal vista que la tristesa.

La ràbia és una energia que tendeix a anar cap a fora. La tristesa, més cap a dintre. Però totes dues ens estan avisant d’alguna cosa.

Quan ens frustrem davant del que vivim, aquesta frustració pot aparèixer en forma de ràbia o de tristesa.

L’emoció és el termòmetre.

Ens indica que alguna cosa del present ha tocat una història que portem dintre. Una ferida, una sensibilitat, una informació del nostre passat que ara es reactualitza.

Per això ens hem de permetre sentir.

Plorar.
Escriure.
Cridar en un espai segur.
Respirar.
Buidar.

Però sempre des del respecte cap a nosaltres i cap als altres.

Expressar una emoció no és quedar-s’hi enganxat ni descarregar-la sobre ningú. És poder dir: “això és el que sento, ho buido, i després faré la feina necessària amb allò que m’està frustrant”.

L’adult conscient sent, però no es deixa endur per l’emoció.

Observa.
Respira.
Assumeix el seu 50%.
Posa límits quan toca.
I mira què hi ha darrere d’allò que s’ha activat.

No lluitis contra la ràbia.
No lluitis contra la tristesa.

Escolta-les.

Són avisadors. Són un pont cap a aquella història que encara truca a la porta.

I si no saps com fer aquesta feina, per això existeix l’acompanyament. També els grups d’autoaprenentatge que ofereixo: una manera simple d’entendre aquests mecanismes, adquirir eines i practicar-les perquè allò que fins ara et governava deixi de fer-ho.

No és fantasia.
No és new age.
No és màgia.

És mirar, entendre, sentir i fer.

I quan l’emoció ja no necessita cridar tant, queda més espai per allò que som quan deixem d’estar atrapats en aquestes històries:

pau, goig i llibertat.

Som-hi. Tu pots.

25/08/2026

Ja estan obertes les inscripcions per als grups de Tornar a Casa de setembre 2026.

Tornar a Casa és un procés d’autoaprenentatge conscient per viure amb més presència, claredat i coherència.
No és un curs per acumular més informació ni per entendre més coses des del cap.

És un camí viscut per observar-te, practicar, ordenar-te i començar a habitar la vida d’una altra manera.
El procés inclou:
👥9 sessions en grup tancat
🏡1 residencial de 2 nits i 3 dies
🌿1 sessió final de tancament
📝pràctiques entre sessions
🫂i acompanyament durant tot el procés

📅Comencem el dimarts 29 de setembre de 2026.
Les 9 sessions seran els dimarts de 18 h a 20.30 h:
29 setembre
6 octubre
20 octubre
3 novembre
17 novembre
1 desembre
15 desembre
12 gener
26 gener

El residencial serà el cap de setmana del 9, 10 i 11 d’abril de 2027, de divendres tarda a diumenge tarda.
Després del residencial farem una última sessió de tancament i integració, en una data que concretarem amb el grup.

📍El procés es farà a la Masia Casasaies, seu del projecte IREHOM, a 9 km de Manresa, direcció Montserrat.
Un cop feta la inscripció, rebràs tota la informació pràctica per arribar-hi.

Tornar a Casa no es pot forçar.
Es tria.

📲Més informació i inscripcions: tornarcasa.com

Dirección

Irehom
Castellgalí
08297

Teléfono

+34646138029

Página web

http://www.tornaracasa.com/

Notificaciones

Sé el primero en enterarse y déjanos enviarle un correo electrónico cuando Tornar a Casa. Psicologia Conscient per fer simple el caminar la Vida. publique noticias y promociones. Su dirección de correo electrónico no se utilizará para ningún otro fin, y puede darse de baja en cualquier momento.