Pablo Benet

🥳 COMENCEN LES FESTES D’AGOST!!!

🌞Hui 14 d’agost és la vespra de la festivitat de l’Assumpció de la Mare de Deu del dia 15 d’agost, una festa major i dia festiu a tot l'estat espanyol que commemora la pujada al cel de la Verge Maria en cos i ànima, i que coincideix amb nombroses festes majors arreu del país.

En terres valencianes, la festivitat de l’Assumpció de la Mare de Déu (popularment coneguda com la Mare de Déu d’Agost) és sinònim d’una activitat cultural, festiva i litúrgica immensa. En tractar-se d'un moment de treva en el cicle agrícola tradicional, centenars de municipis aprofiten la data per a organitzar les seues festes majors.

💥Pólvora, ‘mascletaes’, ‘cordaes’, ‘correfocs’ o castells de focs a la nit. Cercaviles, desfilades matinals amb bandes de música locals, gegants i cabuts, moros i cristians, àpats populars, dinars i sopars als carrers (sopar de cabasset, de pa i porta o de senalla) i en comunitats de veïns, concursos de paelles, jocs, escenificacions, revetles, balls nocturs a les places, orquestres en directe i moltes activitats, actes i celebracions més arreu de tot el nostre territori.

I EN LA TEUA LOCALITAT COM SE CELEBRA? 😉

Amb la col·laboració de l’Ajuntament de Castelló de la Plana.

💁‍♂️Algunes paraules i locucions generen molta confusió!!!

🤔En ocasions, hi ha paraules, locucions o construccions que generen molta confusió tant quan escrivim com quan parlem. Si volem usar un valencià normatiu i correcte, sobretot en situacions en què es requerix respectar la norma i molt especialment en situació d’examen, hem de saber diferenciar-ne els usos i significats. Te’n fem cinc cèntims deixant-te uns exemples concrets:

◦ MENTRE(S): valor temporal, de simultaneïtat. Ex.: Escolte música mentre(s) estudie.
◦ MENTRE(S) QUE: contraposició, no coincidència. Ex.: Ella protesta mentre(s) que ell preferix no dir la seua.

◦ CONSEGÜENTMENT: en conseqüència, com a conseqüència de. Ex.: No han presentat la sol·licitud a temps, consegüentment, no serà admesa.
◦ CONSEQÜENTMENT: Amb coneixement de causa, assumint les conseqüències. Ex.: Si et compromets a fer un treball, hi has de actuar conseqüentment.

◦ A L’HORA: referent a les hores del rellotge, en el moment de. Ex.: A l’hora de la veritat, ell no és ningú.
◦ ALHORA: al mateix temps, així mateix, de la mateixa manera. Ex.: En el nostre projecte, proposem una perspectiva ecònomica i, alhora, social.

◦ SOBRE TOT: sobre tota cosa, sobre tot allò que. Ex.: Debatrem sobre tot el que és més urgent a hores d’ara.
◦ SOBRETOT: especialment, en especial. Ex.: És molt treballador, però, sobretot, molt compromés amb els altres.

◦ CORRENT: gerundi de córrer, a peu amb certa velocitat. Ex.: Anava corrent pel parc i vaig caure.
◦ CORRENTS: anar amb pressa (amb vehicles o a peu). Ex.: He fet els deures corrents i no m’han eixit bé del tot.

👉EN SITUACIÓ D’EXAMEN, PARA-HI ATENCIÓ!

Amb la col·laboració de l’Ajuntament de Castelló de la Plana.

⭐️ Pep Gimeno "Botifarra" : el gran fenomen de la música popular valenciana.

🎙️Pep Gimeno (Xàtiva, 1960) és ja tota una icona en l’univers de la cultura valenciana, en concret, en el panorama musical . En els anys huitanta, el ‘cantaor’ xativí ja va iniciar el seu periple, amb només tretze anys, endinsant-se en la dimensió més pura de la música d’arrel valenciana. És així que es va llançar a recórrer poble per poble gravant les persones majors per tal de rescatar de l’oblit una tradició al caire de la desaparició.

Artista de veu profunda, actitud irònica i un gran cor arrelat a l’horta, Pep coneix fil per randa tots els estris dels llauradors, els refranys d’un gran nombre de municipis i els trets fonètics de les parles del nostre poble. Per acabar-ho d’adobar, recita de memòria centenars de frases fetes, dites, refranys, embarbussaments, romanços, contes i un llarguíssim etcètera; és una enciclòpedia vivent.

Ha cantat amb tots els grans noms de la música del nostre territori, des d’Al Tall fins a Obrint Pas, Feliu Ventura, Pau Alabajos o Mireia Vives, entre d’altres. En els últims trezte anys, ha publicat ni més ni menys que nou discos i ha rebut un bon nombre de reconeixements (Premi Ovidi, Premi Enderrock, Premi Carles Santos de la Música Valenciana, Distinció al Mèrit Cultural de la Generalitat Valenciana, Medalla d’Honor del Consell Valencià de Cultura).

Pep Gimerno és transgeneracional. Ell, però, no es considera músic, sinó només ‘cantaor’ i ferrer orgullós de ser valencià.

🔗Vos deixem alguns enllaços de Pep Gimerno ‘Botifarra’ en les xarxes:

https://pepgimenobotifarra.com/
https://www.instagram.com/botifarra_oficial/?hl=es
https://www.youtube.com/channel/UCWCQuXM1nSspVzpoWamgCgw


No dubtes a seguir-lo a les xarxes! 😉

Amb la col·laboració de l’Ajuntament de Castelló de la Plana

😎Coneixes l’influenciador ‘Cabrafotuda’?

👉Si actualment hi ha un ‘influencer’ amb fama i bona cosa d’èxit, eixe és Cabra Fotuda humorista, col·laborador televisiu, comunicador i creador de continguts, un personatge polifacètic com n’hi ha pocs en l’escena valenciana.

Fran Tudela i Lloret (Vila Joiosa, 1996) es prodiga en les xarxes socials creant continguts, especialment vídeos, on regna l’humor, però sobretot, posant el focus en l’ús i la defensa del valencià mostrant la realitat diària, la tradició i la cultura amb naturalitat. A més, hi vehicula reivindicacions com ara la lluita LGTBI, el ‘Black Lives Matters’ o els drets lingüístics.

Si hi ha una cosa que ‘Cabrafotuda’ fa com ningú és la promoció i difusió de la llengua i cultura valencianes amb enginy, originalitat, detall i humor. Ens acosta a la riquesa de la nostra terra contant-nos històries, presentant-nos indrets, racons amagats i persones amb arrels, posant en valor la les tradicions i els costums del nostres pobles i de la nostra gent.

Destaquen especialment les receptes tradicionals presentades amb la seua iaia, la ‘uela’, Isabel Pérez, amb qui ens oferix opcions culinàries d’una manera pràctica, visual, senzilla i original. Sense dubte, net i àvia fan un tàndem únic i excepcional.

Vos en deixem alguns enllaços de ‘Cabrafotuda’ en les xarxes:

https://www.cabrafotuda.com/
https://www.instagram.com/cabrafotuda/?hl=es
https://www.youtube.com/
https://www.youtube.com/watch?v=LSpH_j3OAnI


No dubtes a seguir-lo a les xarxes!

Amb la col·laboració de l’Ajuntament de Castelló de la Plana

🎾 David Ferrer i Juan Carlos Ferrero: el millor tennis valencià!

🏆Sí, l’esport forma part de la nostra cultura i de la nostra història i David Ferrer i Juan Carlos Ferrero encarnen la més pura essència del tennis valencià i, a més, en majúscules.

⭐️David Ferrer Ern (Xàbia, 2 d’abril de 1982), va guanyar el seu primer títol de l’ATP a Bucarest amb sols vint anys. Atresora tres Copes Davis, subcampió de Roland Garros i la Copa de Mestres. També dos voltes semifinalista al Open dels Estats Units i tantes altres a Austràlia. Va disputar set finals de tornejos Masters 1.000, amb una victòria a París. En 2013, va proclamar-se el tercer millor jugador del món. Posseïx la Medalla d’Or de la Reial Ordre del Mèrit Esportiu en 2019. I molts altres èxits.

⭐️Juan Carlos Ferrero Donat (Ontinyent, 12 de febrer de 1980), va ser campió d’Espanya i del món en alevins i, en qualitat de júnior, va disputar la final de Roland Garros en 1997. És l’únic valencià que ha aconseguit ser número 1 en la classificació ATP. Va guanyar tres voltes la Copa Davis i setze tornejos del circuit. A més, va véncer en 2003 en Roland Garros i va protagonitzar altres dos finals de Grand Slam: en 2004 a París i en 2003, al US Open. Té en possessió nombrosos premis i guardons com ara Millor Esportista Espanyol de 2033 (Premi Príncep Felip), únic valencià a haver assolit aquest reconeixement, Medalla d’Or al Mèrit Esportiu, entre altres.

En una altra publicació, parlarem d’altres esports de raqueta i de la terminologia que els caracteritza en valencià.

✅Amb la col·laboració de l’Ajuntament de Castelló de la Plana

🧑‍🏫LES NOSTRES CLASSES

👉Per què som diferents amb les nostres classes?

😉 Si hi ha una premissa que ens caracteritza, és el tracte personalitzat i proper. I sí, és molta la gent que ha estat en grups, classes en què no hi ha un seguiment individualitzat constant i permanent i no ha pogut gaudir d’un aprenentatge basat en les seues necessitats específiques.

👨‍💻Per això, t’oferim classes indiviuals i 100% personalitzades en què tot el temps se’t dedica a tu, cara a cara amb el professor, amb una relació propera i professional. Vet ací els principals al·licients del nostre enfocament pedagògic:

1.⁠ ⁠El professor està amb tu connectat en temps real i atenent-te en tot moment.
2.⁠ ⁠L’alumne/a és part activa del procés de correcció de redaccions i tasques orals.
3.⁠ ⁠El professor corregix tot identificant els tipus d’errors i explicant com evitar-los
4.⁠ ⁠Sempre avaluem redaccions i orals com si fora un examen emprant les rúbriques avaluatives oficials.
5.⁠ ⁠L’alumne rep tot el material i les activitats cada setmana.
6.⁠ ⁠Analitzem les necessitats i mancances per a avançar i millorar durant tot el procés.
7.⁠ ⁠Pots començar quan vulgues, amb flexibilitat, ja que no tothom pot cenyir-se a un calendari fix.
8.⁠ ⁠El professor t’atén sempre que siga necessari fora dels horaris de classe.
9.⁠ ⁠Docent i aprenent establixen una relació de confiança amb un ambient amable.
10.⁠ ⁠Ens avala una perfil de docència acreditada i amb àmplia experiència ensenyant.

I després de saber tot açò, no t’animes a preparar-te les proves oficials de valencià amb nosaltres? 🙋

Amb la col·laboración de l’Ajuntament de Castelló de la Plana

🙋Sabies que a Múrcia també es parla el valencià?

👉Sí, el valencià es parla en un indret recòndit del domini lingüístic, en un xicotet racó de Múrcia tocant Alacant, es diu el Carxe, un conjunt de pedanies i llogarets (Iecla, Jumella i Favanella) limítrofes amb el Pinós i l’Alguenya, on tenim una reminiscència molt especial de la nostra llengua.

😉El Raspai (o Raspay) és l’única pedania valencianoparlant del municipi de Iecla, profundament fronterer. Les pedanies de la Canyada del Trigo i la Torre del Rico pertanyen a Jumella, mentres que La Canyada de l’Alenya (o Cañada de la Leña) correspon al municipi de Favanella.

A diferència de la gran part del domini lingüístic on es parla la nostra llengua des de l’Edat Mitjana, al Carxe, la presència del valencià és més recent. Concretament, va ser amb la migració de pobladors des de la província d’Alacant en el segle XIX, amb voluntat de repoblar zones rurals amb baixa densitat demogràfica. Per tant, el valencià no hi és llengua pròpia històricament.

Com passa en altres zones del domini lingüístic, el valencià no té reconeixement oficial a la Regió de Múrcia, tot i que l’AVL ha imapartit classes de valencià a Yecla per petició de l’Ajuntament mateix. La qüestió és que el valencià hi està en retrocés quant a l’ús i promoció.

✅ Vet ací alguns vídeos i enllaços interessants sobre el valencià del Carxe:

https://www.youtube.com/watch?v=REEw0kNjtPY
https://www.youtube.com/watch?v=pGVl2iK9dkg
https://www.youtube.com/watch?v=pGVl2iK9dkg
https://www.3cat.cat/3cat/el-carxe-una-zona-de-murcia-on-es-parla-catala/video/5701815/

Amb la col·laboración de l’Ajuntament de Castelló de la Plana

⭐ Has sentit parlar alguna volta dels manuals d’estil?

📖 Un manual d’estil és un document que arreplega tot un conjunt de normes i criteris lingüístics, visuals i tècnics. L’objectiu princial d’aquest tipus de document és unificar la comunicació d’una organització, corporació, entitat, empresa, ens públic o privat, etc. D’aquesta manera, s’assegura que tots els seus textos, escrits i publicacions tinguen coherència, identitat pròpia i una qualitat homogènia.

Pel que fa als criteris lingüístics, s’hi recullen pautes sobre ortografia, gramàtica, abreviatures, majúscules i convencions de gènere, sense oblidar aspectes terminològics i lèxics, en general.

Els manuals d’estil també es poden ajudar com a lingüisties, traductors, correctors, periodistes, editors, escriptors o usuaris de la llengua, quan volen seguir un criteri coherent amb l’aval d’una entitat de reconegut prestigi.

La Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació, les universitats valencianes, l’Institut d’Estudis Catalans, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i altres entitats tenen els seus propis manuals d’estil.

Alguns exemples de criteris lingüístics per als usos institucionals de les universitats valencianes:

•⁠ ⁠Els infinitius acabats en -èixer i -èncer. Convé usar “conèixer, merèixer, vèncer, convèncer” millor que “conéixer, meréixer, véncer i convéncer”.

•⁠ ⁠D'acord amb la pronúncia i la tradició valencianes, en els casos en què els diccionaris recullen alternança entre formes amb tl i amb tll en una mateixa paraula, cal considerar preferibles les primeres. Convé usar “motle, espatla, repatler, vetlar” en lloc de “motlle, espatlla, respatller, vetllar”.

👉Si vols consultar diferents manuals d’estil, ací te’n deixem alguns:

https://sl.ua.es/es/assessorament/documentos/criteris-linguistics.pdf
https://www.cvmc.es/llibre-destil/
https://estil.iec.cat/
https://esadir.cat/
https://www.caib.es/sites/institutestudisautonomics/ca/llibre_destil_del_govern_de_les_illes_balears_2a_edicia/

Amb la col·laboración de l’Ajuntament de Castelló de la Plana

⭐Antonio Ferrandis, ‘Chanquete’, el iaio de tots!

👉El nostre benvolgut ‘Chanquete’ va nàixer a Paterna el 1921 i va morir a València l’any 2000. Tothom el recorda per la famosa sèrie “Verano azul” que l’ha immortalitzat, ha fet que tothom l’estime com el seu avi i és així que seguix ben viu en el cor i en la ment de tantes i tants de nosaltres.

🎭En la seua carrera cinematogràfica i teatral, cal destacar la seua participació en “La escopeta nacional” de Berlanga (director valencià, per cert), en 1977 i, alhora, val a assenyalar que va obtindre un guardó tan important com és l’Òscar a la Millor Pel·lícula de Parla no Anglesa en la seua participació en “Volver a empezar” en 1982, primer valencià en la història a aconseguir-ho.

Ferrandis, savi del cinema amb profunds coneixements del cinema espanyol, era un habitual en la Mostra de València, on se’l va trobar molt a faltar arran de la seua desaparició. Actor de referència per a moltes generacions en la història del cinema nacional. L’última producció cinematogràfica en què va aparéixer va ser valenciana, en “La tarara del chapao”, dirigida per Enrique Navarro. A Paterna, el teatre porta el seu nom: “Gran Teatro Antonio Ferrandis”.

🔗 https://www.rtve.es/play/videos/verano-azul/verano-azul-no-moveran/1222697/
🔗 https://www.youtube.com/watch?v=VHsFj4Ao-1c

Amb la col·laboració de l’Ajuntament de Castelló de la Plana

🤣Tens cosquerelles o pessigolles?

🧏‍♀️ No pots resistir riure de manera involuntària quan t’estimulen amb el tacte alguna part del cos? Les formes de dir-ho en valencià són ben variades: cosquerelles, pessigolles, sigolletes, cosquinyoles, cosquinyogues, cossinogues, cosquigolles, cosconelles, casconelles, cuscanelles, cosquelles, cusquelles, cassonigues, cassònigues, cassònies. cossiguanyes, aconetes, picoretes, pissinogues, regalletes…

📖 El Diccionari Normatiu Valencià només recull les formes següents: cosquerelles, pessigolles, cossinogues, cosconelles, cuscanelles, aconetes i picoretes, la qual cosa significa que la majoria de formes o són col·loquials, realitzacions familiars o informals o simplement són localismes (formes pròpies de zones o àrees geogràfiques molt concretes com ara pobles).

No oblideu que tenim algunes expressions idiomàtiques relacionades amb el mot que ens ocupa hui: “buscar les cosquerelles a algú”, “fer cosquerelles a algú”, “fer cosquerelles la panxa a algú” o “tindre males cosquerelles”.

😉I tu? Com ho dius?
◦
Per a més informació:
https://www.apuntsdellengua.es/programes/nelologismes/video-cosquerelles_134_1824742.html
‘Els parlars valencians’ dels investigadors Vicent Beltran Calvo i Carles Segura Llopis

Amb la col·laboració de l’Ajuntament de Castelló de la Plana