13/07/2017
Crònica del Concert “Som una Banda de Cine”
SEGUNDAS PARTES NUNCA FUERON BUENAS
Ah! No, perdoneu açò no va ací. Anit va quedar demostrat que aquesta Segona Edició del Concert de música de pel·lícules va ser un èxit total.
No s’esperava molta gent, perquè degut a la pluja el Concert previst per al divendres dia 7 de Juliol es va traslladar al dimecres 12. Però el públic va demostrar que tenia ganes de música, moltes ganes. La plaça estava de gom a gom.
Enguany baix el nom de “Som una Banda de Cine”, la Banda de Beniparrell, CIM per als més coneguts, va fer un repertori amb partitures de Bandes Sonores Originals. Les imatges projectades a la pantalla feren que la música tinguera un so diferent. No va faltar la introducció amb la música del conegut estudi cinematogràfic 20th Century Fox. A partir d’ací les pàgines es varen succeir amb el Rey León, el tema de Batman, Los Picapiedra, Juego de Tronos, Grease, Supercalifragilisticoespialidoso y tancant una primera part esplèndida amb l’ajuda de la cantant Alicia Cabañero, Let it go, de Frozen.
Les sorpreses estaven per vindre. Els músics estaven molt motivats, no cal dir que anaven disfressats cadascú amb la seua pel·lícula favorita.
Al començament de la Segona Part, i amb el Coloney Bogey com a tema, la Banda va aparèixer a la plaça desfilant i xiulant la coneguda melodia de “El Puente sobre el Rio Kway”, el públic es va quedar bocabadat. Seguidament el ritme de “cha-cha-chá” del tema Sway amb Richard Gere i Jennifer López com a protagonistes feren esborronar-se a més d’un. Encara que els pels de punta els va posar les imatges de Psicosis amb ixes notes dissonants. Los 7 Magníficos, va fer recordar a aquells fumadors als cigarrets Marlboro, metre que La vida es bella va posar la nota trista de la nit. Lawrence de Arabia, ens va recordar la calor que feia en aquesta nit de Juliol i 1492, La Conquista del Paraiso amb la participació del Cor i voluntaris, i acompanyats amb ciris, al més pur estil d’André Rieu, va posar la nota de color i de llum a la nit.
Finalment la nota d’humor la va posar la coneguda melodia de l’Alqueria Blanca, mentre que a la pantalla es projectaven imatges del Poble i de la seua gent, al mateix temps que un xicotet castellet de focs posava el punt i final a una nit meravellosa.
Un Concert espectacular per a un públic entregat.
No sé si farem una 3ª Edició, però superar açò està complicat, o no?, vosaltres que penseu?.
Per cert, que el ram per a la Cantant li’l vàrem donar el divendres, dia previst del Concert.
