23/07/2022
Dia D
Disculpeu-me apreciats seguidors, la sequera de plans lectors. Poca treva m’ha donat el jovent esbojarrat, el tinter m’han assecat l’energia m’han buidat, de forces just he arribat al moment just del comiat. Feixugues son les paraules, lletres seques mortes de son, feixugues son les meves passes que cerquen ja un bon retorn.
Tot el temps hem consumit tant de dia com de nit a pista hem fet suar l’estranya parella de fet que han format el Dani i el gran Gual, de matisos de savis consells en Càndid ha fet millor els qui ens protegeixen del gol, del Pau ja no cal dir res aquest quasi tot ens ho fa bé, amb la Tasha hem après a no deixar escapar-nos res.
Moments llargs de setmana, cares noves a Ferraz, “alerta roja” al Somorrostro, una infancia al meu record, soc del Poblenou del Comotu de Merli, els divuit de l’Agulló, un gran foc al costat, dins un riu m’he banyat. Catapultes...salts de pedres...”El precio justo”, tovalloles aigua freda esquitxades de les nenes, adeu Segre, fins setembre, que tornaré més relaxat amb l’estiu finiquitat.
Equipas Rojo i Joana, “l’assitant” té el cotxe de rodatge, tàndem d’amor amb el germà Marti això mai em cansaré de repetir.
Corredisses per la nit, el FerreR deixa algun crit, dormir a porta oberta por si viene la reyerta, folklore festes flamenca de la 1 a la planta 2 fins i tot hem tingut qui ha fet espantar el gos.
Mil històries deu mil jocs, d’hoquei molt, mai es bastant, nous lligams fets, nusos nous plens d’amistats unim palau, corbera passant per Sant Hipòlit de Voltregà....Mollet amb Vilassar, aquestes...quin fart de cridar.
El Chester un laboratori, amb el doctor Iglesias y lo sabes....detalls, gols al monitor analitzat a bocins el nostre Bargalló fugim del esgotament, i des del vuit, encarem el dia buscant el gol a porteria. Ens resguardem de la xafugor amb la tele del saló. Dos años despues, cumple contrato el asturiano, como necesitabamos al Keko que nos viniera a echar una mano...litros y litros de hoquei risas asturianas aseguradas, juega el Iglesias de noche, juega el Iglesias de madrugada.
Selfies i fotos eqüestres.. La meva Aina em demana un cavall...fa de difícil portar. Quelcom haure de pensar per a la maleta tancar.
Un mati de clor i “all stars”, amb narració del bar inclosa, canvio el Campo pel Martí, correccions pissarra digital, pur estil esport3 ...Aquí no apareix el hippie, podríem dir que no ens cal, ja fem nosaltres de mussols i de volcans erupcionant
Marxa l’estimat director, jo ja estava advertit, però tot i estar avisat, ja em sento d’ell enyorat. M’allibera de la calorada de la t**da, el meu estimat Daniel aquell que sempre t’ajuda i que tot i no dona menjar, sempre t’ensenya a pescar.
Històries de periodisme de Jerusalem a Coruña, cistelles i sticks, cau el sol a Bellver, de Badalona el bo de l’Isra, anònim, valuós el fixatge, l’home de les claus màgiques, aquelles que converteixen en somnis les nostres realitats...aquell que afina les rodes perquè enlloc de patinar plegats ens facin volar.
Ploren les caramelles de Sants, queda vidu el solista de l’Aliança del Poblenou.
Pólvora pura al sofà, l’Epic del Bon Repòs pase VIP, arrassem estanteries...escalfem la banca de nit començo a comptar monedes per pulveritzar economies... molta demanda de diner puja l’ibex 35... patates, llepolies, refresc tu demanes jo t’atenc...Amores de verano, amores que matan, suena Alboran, suena Bachata... quina diferencia que hi ha entre elles i pobres ells...
Plàcida nit...santa nit de juliol...cremo full d’agraïments, a tots aquells que ens han acollit i que han fet que com a casa ens haguem sentit, els cafès ben llargs de l’Aina, el donar-ho tot del cuiner Joan, als xarops de riure de l’Arturo, a les girls que al First Dates també vindran, el fer-ho tot del bo del Winter, el s*x appeal del jove Joan, a la gent de Bellver per la paciència, al David i a l’Arturito parelleta de centrals i com no, a la MARE VELI, mots em costa de trobar per poder narrar el que sento, per expressar tot, el que t’arribem a estimar. És més senzill marxa de casa, quan et tenim sempre al costat.
Volvamos a casa Joaquin, no olvidemos el bombin, recoge la 121, los viajeros en el tren de vuelta estan, maletas cargadas...dejame que abraze mi boulevard de los sueños...apaguemos nuestra voz, rota, cansada ya de emociones y que mañana por fin empiecen mis vacaciones....no sense dirte apreciat director que t’estimo amb bogeria a tu i al nostre campus Pau Bargalló.
Des de Bellver el petó més gran de bona nit
Xavi Lora
