L'any 1889, als afores de Barcelona, al peu del TIBIDABO, s'inaugurà el COL·LEGI LA SALLE BONANOVA, construït amb pedra de Montjuïc. En fou arquitecte el Sr. S'inspirà en el gòtic de Poblet com es pot comprovar al vestíbul d'entrada i als finestrals. L'escultor Manuel Coromines esmerçà l'última part de la seva vida elaborant la filigrana dels nombrosos i artístics capitells de portes i finestres.
L'any 1900 s'organitzaren els primers "JOCS FLORALS" del Col·legi amb participació de Mossèn Cinto Verdaguer. El 31 de maig de 1901, en ocasió de la recent canonització de SANT JOAN BAPTISTA DE LA SALLE, s'inaugurà la Capella del Col·legi, obra de l'arquitecte Bonaventura Bassegoda. Va ser el primer temple dedicat al nou Sant. El curs 1903-1904 s'edità la primera Memòria Escolar que ha continuat sense interrupció fins ara. El primer Butlletí Informatiu del Col·legi es publicà l'any 1914. El curs 1907-1908 es construí el Pavelló Terrassa, destinat a les classes industrials, primer precedent de l'actual Escola d'Enginyeria de Telecomunicació. Al 1909 el Col·legi s’enriqueix amb L’HERBARI SENNEN. Consta de quaranta mil exemplars recollits i classificats pel Gmà Sennen. En aquell any també, el Germà Sant Miquel Febres Cordero es refugià al nostre Col·legi, durant la Setmana Tràgica del 1909. L'any 1911 es fundà l'"Associació Bonanova" que agrupa els antics alumnes del Col·legi. El 1914, en ocasió dels 25 anys, s'erigí el monument a La Salle, a l'entrada del parc. Al començament de la guerra de 1936-39, dotze Germans dels setanta-dos que formaven la Comunitat moriren en testimoniatge de la seva fe. El primer d'abril de 1939, aniversari dels 50 anys, es reanudaren les activitats escolars. L'any 1954, s'inaugurà l'edifici nou que quasi doblaria la primera edificació. Pedro Ispizua, creatiu i respectuós, a la vegada, amb l'estil original tot i emprant pedra artificial. D'aquesta època cal destacar les pintures signades per Tarrassó, obra prou reconeguda pels entesos. La llum i la frescor de l'autor recreen llocs significatius de la casa. El Professor Manuel García Martín realitzà el gran mural de 60 m2 del menjador principal. És una esplèndida successió d’al·legories molt ben trobades que fan referència al Congrés Eucarístic Internacional de Barcelona, l'any 1952. El mateix autor les restaurà en 1997-98. L'any 1958 es posà en funcionament el Laboratori de Psicologia Aplicada, un dels primers que en aquest moment hi havia a Barcelona. Al 1965 neix L’Escola d'Enginyeria de Telecomunicacions. L'any 1970 es reconeix oficialment l'Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica de Telecomunicació La Salle. L'any 1991 queda integrada a la Universitat Privada Ramon Llull, aprovada per Llei del Parlament de Catalunya. És la primera Universitat privada reconeguda a tot l'Estat. Els Germans de La Salle en són un dels Patrons Fundadors. El curs 1970-1971 comença l'ensenyament intensiu de l'anglès, que més t**d serà el Langcentre. L'any 1972 s'inaugura el Poliesportiu La Salle com a reinversió d'una part del jardí d'accés al Col·legi. Durant el curs 1972-73 s'inicien les primeres Convivències La Salle, que són la Festa Major de la Comunitat Educativa. El curs 1972-73 també comença la coeducació al COU. Durant el curs 1972-1973 s'inicia l'APA, que tanta importància tindrà per al desenvolupament del Col·legi els anys següents, aquell any també va començar l'educació mixta.El curs 1975-1976 s'estrena la modalitat d'autoservei del Col·legi, la qual cosa permet, entre altres avantatges, la utilització d'espais destinats a activitats complementàries i formatives. Aquell mateix any la Biblioteca escolar del Col·legi ja compta amb cinquanta mil volums. El Col·legi guarda amb estima i admiració unes vint-i-quatre mil plantes de l’"Herbari Sennen", aportació valuosa que aquest Germà féu a la Ciència. També són remarcables els museus de mineralogia, ciències naturals i física, pels seus exemplars i la seva qualitat. El museu de papallones ofereix uns quinze mil exemplars de més de 230 espècies diferents. El curs 1977-1978 s'inauguren les primeres Jornades de Cultura Catalana. L'any 1989 es celebra el Centenari del Col·legi amb la solemnitat i significació que el fet es mereix. Al 1999 s’inauguren les pistes cobertes del pati. Des d'aleshores, el Col·legi està caminant vers el segon Centenari amb voluntat de servei als nois i noies que busquen una educació integral de qualitat humana i cristiana. L'any 1996, l'Ajuntament de Barcelona concedeix a la Màgnolia grandiflora la distinció d'Arbre d'interès local amb una edat estimada de cent quaranta anys. El curs 2003-2004 es celebra el centenari de l'edició de la Memòria Escolar. El curs 2005-2006 s'inaugura el modern i funcional edifici destinat a l'Educació Infantil.
