El Grup Ubú ofereix xerrades de literatura, art, cinema, història i cultura. Mireu la carta que us Aquesta és la que anomenem cultura. El Grup Ubú és un mitjà.
És fàcil arribar a la conclusió que qui controla els mitjans controla la cultura. Mitjans com l’educació, la publicitat, les editorials, el cinema o la política només ens posen a l’abast el consum d’una petita part de tot el que podem arribar a conèixer. La resta es torna invisible. Es tracta d’un procés de selecció inevitable per la quantitat de material inabastable que existeix. Davant d’aquesta
situació, siguem crítics! És necessari reflexionar sobre els llibres que trobem a les llibreries, les pel•lícules que projecten als cinemes i el coneixement que rebem a les escoles. El Grup Ubú no ofereix un debat sobre aquesta qüestió. El Grup Ubú ataca directament a l’arrel del problema i ofereix un medi alternatiu per accedir a tot allò que els nostres temps consideren de poc valor. No prediquem l’erudició ni la veritat, sinó que, com en una emissora de ràdio, oferim als nostres espectadors xerrades al voltant de temes que queden a l’ombra de la cultura dominant. De la mateixa manera que un locutor de ràdio, som subjectius: fem una selecció en base a allò que considerem més desconegut i alhora interessant. Volem lluitar contra l’obsessiva recerca del coneixement objectiu, classificable i invariable que predica i escampa la ciència. Vivim en l’era del coneixement deshumanitzat: tot allò que no ens porti al progrés i a les resolucions immediates tendeix a ser repudiat. Això ha donat peu a la divisió absurda del coneixement entre ciències i humanitats. I encara ha anat més lluny! Menyspreem aquestes últimes perquè les considerem inútils. Vivim l’era del descrèdit de les humanitats. La nostra voluntat és començar a solucionar aquest últim fet i fer veure la capacitat que aquest tipus de coneixement té a l’hora de fer-nos desperts i crítics, d’entendre tot allò que ens envolta. Per això, prenem la literatura com a primer motor que activa i connecta un bast recorregut per tots aquells camps de l’art i el pensament que formen la cultura marginada del món en què vivim. La falç i el jou éren eines de treball indispensables al camp, en canvi, ara, les pengem a les parets de les cases com a objectes decoratius. La seva antiga utilitat s’ha reduït a això igual com els ha passat a les humanitats. Només fa falta treure’ls la pols i recuperar-les com a eines útils per entendre el món i els homes. Ubú en marxa!
