La Societat Catalana de Contracepció (SCC) és una societat científica que treballa des de l’any 1980 en la Salut Sexual i Reproductiva
de la seva missió, la SCC desplega un conjunt de línies de treball i activitats:
Promoció del coneixement científic i el desenvolupament professional de la contracepció. Creació de fòrums de discussió i treball on compartir coneixements i experiències entre els diferents professionals de l’àrea de les ciències de la salut vinculats i interessats en la contracepció. Ampliar la formació dels professionals mitjançant l’organització de sessions, cursos i simposis
Assessorar a institucions i autoritats sanitàries, organismes públics i societats privades en matèria de contracepció
Fomentar la col·laboració amb altres Societats estatals i internacionals. Col·laborar amb les universitats per un desenvolupament científic i tècnic de la contracepció. Implicació en debats socials sobre temes relacionats amb la contracepció i la salut sexual i reproductiva a través de la participació en els mitjans de comunicació. Evolució històrica
La SCC va néixer amb el nom de Societat Catalana de Planificació Familiar, l’any 1980. La contracepció és un dels drets que se li va negar a la dona en la primera meitat del S. XX i la SCC va lluitar, des de la seva fundació, pels drets sexuals i reproductius de les dones i les parelles, per la despenalització de la contracepció, el dret a l ‘avortament i el dret a gaudir del propi cos i de la vida sexual, amb independència de la reproducció. La SCC parteix d’una idea de salut global, des d’una perspectiva interdisciplinar, i considera que la contracepció forma part de la salut de la persona i del seu dret a decidir si vol o no tenir fills, en quin moment i quants en vol tenir. Tanmateix, el dret a “Tenir el nombre de fills que es vulguin i quan es vulguin” i altres drets a l’entorn de la fecunditat, la reproducció i la maternitat/paternitat responsables, està en constant evolució psico-social i mèdica. Aquest fet determina òptiques culturals i, per tant, de pràctica mèdica i professional, que s’han d’adequar amb els temps i els avenços científics. La SCC vol aportar un plantejament seriós i reflexiu, basat en l’evidència científica, sobre temes relatius a la contracepció, que s’estiguin debatin en un determinant moment social, tan en la vessant clínica, com social i sanitària. El camp d’influència de la SCC parteix dels països de llengua catalana, i amplia el seu cercle i la seva cooperació a les Societats Espanyola i Europea de Contracepció.
Àmbits d’actuació
L’embaràs pot ser un fet desitjat i saludable, però també pot ser viscut com una complicació de la sexualitat compartida, com un desig vital que no sempre es pot aconseguir o bé com un esdeveniment generador de dificultats i/o problemes. Això justifica que l’existència d’una Societat com la SCC, no solament sigui de plena vigència, sinó que vagi adquirint cada vegada més importància en la nostra societat actual, on la planificació i la informació ja no són només una idea, sinó un dret. L’embaràs inesperat i el no desitjat de les dones, l’anticoncepció esporàdica, habitual o d’emergència, el dret a l’avortament, el dret al manteniment de la reproducció futura i a la reproducció assistida, l’anticoncepció i la maternitat en la perimenopausa, els drets a l’atenció a l’embaràs, la maternitat, el fetus i el nadó, l’accessibilitat a l’anticoncepció regular i a la d’emergència, la identificació dels diferents factors que intervenen en l’embaràs a l’adolescència, l’atenció a l’avortament, i altres temes relacionats plantegen qüestions no sols sanitàries o d’actuació mèdica sinó socials i també ètiques, la majoria encara no resoltes. Sovint aquests temes no són tractats en els fòrums acadèmics més dedicats a qüestions tècniques, i no obstant, haurien d’estar inclosos en la formació continuada dels metges generalistes i, especialment, dels ginecòlegs, ja que gran part de la tasca que desenvolupen està en relació amb la salut reproductiva. En el nou món globalitzat la SCC es planteja també la necessitat d’enfocar el seu treball en col·lectius amb necessitats especials, com els immigrants, els malalts mentals i els discapacitats, entre d’altres.