20/05/2026
AltraMemoria
‘La memòria històrica italiana a Espanya 1936 - 1978’
Associació AltraItalia - Barcelona Al 2011 vàrem organitzar les jornades d'estudi "Catalunya i Itàlia.
Som un grup d’italianes i italians que viuen a Barcelona, som de totes les tendències de l’esquerra italiana; fa gairebé 7 anys vàrem fundar l’Associació AltraItalia – Barcelona amb l’objectiu d’aglutinar aquells italians que volguessin lluitar per a una Itàlia i una Europa bé millors de les actuals. Els membres de l’Associació d’una banda treballen conjuntament sobre qüestions i projectes general
20/05/2026
17/05/2026
13/05/2026
L'editore Galzerano ha comunicato la ristampa del saggio di Luigi Balsamini, GLI ARDITI DEL POPOLO, che è quindi ordinabile, direttamente a:
Galzerano Editore
via Vigne, 51
84040, Casalvelino Scalo (Sa)
tel. 0974.62028
email [email protected]
19/04/2026
▪️El llamado “oro de Moscú” es el argumento de una de las noticias falsas (hoy diríamos ‘fake’) más longevas de cuantas difundió el franquismo acerca del gobierno republicano.
▪️La dictadura acusó al gobierno de la República (con Juan Negrín como ministro de Hacienda primero y como presidente del consejo de ministros después) de robar el oro del Banco de España para entregárselo a la URSS.
▪️La realidad es que las reservas del Banco de España se enviaron a la Unión Soviética a cambio de divisas con las que sostener el esfuerzo de guerra. A Franco lo ayudaron Hi**er y Mussolini. La República estaba sola y sin recursos.
▪️El oro se vendió a precio de mercado y no solo contribuyó al sostenimiento de la España democrática durante la guerra, también los hizo en los primeros años del exilio.
▪️Todo quedó anotado en el libro de la contabilidad del oro o libro de Prá (por el nombre del funcionario que hizo los apuntes). Se trata de uno de los documentos más relevantes del Archivo Negrín.
▪️Franco tuvo una copia de esta contabilidad, -le fue entregada en 1956, a la muerte de Negrín, por su hijo Rómulo y por el ex ministro Mariano Ansó -, pero mantuvo la falacia.
▪️En 1976, el historiador Ángel Viñas desveló la verdad de lo ocurrido en el libro “El oro español en la Guerra Civil”. A este trabajo siguieron otros, pero, aún así, hay quien mantiene la milonga.
📸 En la imagen, el secretario de Estado de Memoria Democrática, Fernando Martínez, observa el libro de Prá, en presencia del presidente de la Fundación Juan Negrín, José Medina, de la presidenta honoraria, Carmen Negrín, y de la documentalista Selvi Hell, que lo sostiene.
19/04/2026
"Maiorca" di Giovanni Dozzini - Un estratto - Minima et Moralia Pubblichiamo, ringraziando la casa editrice Fandango e l'autore, un estratto da Maiorca di Giovanni Dozzini.
17/03/2026
Comunicat de l'Associació AltraItalia - Barcelona, a 88 anys del bombardeig feixista del 16-18 de març del 1938
El 16 de març de 1938 Mussolini ordenava al general Velardi de començar una operació de “martellamento” sobre Barcelona: van ser unes 41 hores de bombardeig de saturació que representen perfectament la violència i la impunitat dels atacs de l'aviació feixista italiana durant la guerra d'Espanya.
88 anys després d’aquells episodis que van convertir a la Barcelona del 1937-1939 en un autèntic camps d'experimentació del terror, en un món que encara fa d'aquell “Dominio dell'aria” (teoritzat per l'italià Giulio Dohuet l'any 1921) el principal instrument d'una política d'agressions imperialistes contra els pobles, aixequem la veu contra l'ús dels atacs aeris sobre la població civil de qualsevol indret del planeta. Recordem que, després de la fi de la dictadura feixista, l’Itàlia democràtica -que rebutja la guerra a l’article 11 del seu text constitucional- no es va oblidar de cobrar al dictador Franco el deute de guerra pels resultats funestos de tot aquell horror, fins i tot les seves institucions centrals mai van condemnar aquells fets, mai van demanar perdó i, clarament, mai va haver-hi un gest o tan sols una promesa simbòlica de reparació.
Com a Associació AltraItalia - Barcelona vam considerar necessari impulsar des del 2010 una sèrie d'accions per donar a conèixer les responsabilitats italianes en aquells terribles bombardeigs: projectes didàctics, rutes pels llocs de memòria, traducció a l’italià d'exposicions que van circular a Itàlia, actes en col·laboració amb institucions i associacions, publicacions, propostes d’interpel·lacions parlamentàries i una querella penal contra els aviadors responsables, aceptada el gener de 2013 pel jutjat d’instrucció núm. 28 de l’Audiència de Barcelona, amb una interlocutòria en què es reconeixen clarament aquells fets com a actes de lesa humanitat. Al capdavall, aquella interlocutòria representa el primer document amb què un tribunal de l’Estat sorgit de la Transició accepta examinar alguns dels crims perpetrats pel bàndol feixista durant la guerra i la successiva dictadura de Franco. Va ser una escletxa, que però va obrir el pas a altres accions, com la Querella Argentina, amb l’objectiu de poder rebre almneys algunes espurnes de justícia tardana i esquifida, entrebancada per molts poders de l’Estat.
A Itàlia, l’Estat es va negar de donar la primera informació útil per posar en marxa la querella: el llistat dels possibles responsables. Per facilitar això, amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona (que des de 2015 es va personar a la querella), vam promoure les recerques als arxius italians amb l’ajut dels historiadors Edoardo Mastrorilli, Ramon Arnabat i Ginés Puente per anar a buscar aquells noms, les dates de naixement i de mort, mentre Itàlia no responia ni tan sols a les sol·licituds que arribaven de les Euro-ordres. Mentrestant, els representants de les institucions italianes van decorar, celebrar i recordar un dels aviadors que en aquell 2013 encara estava en vida, protegint-lo de qualsevol intent de posar en dubte les seves memòries personals i familiars de soldat italià, “bona gent” per definició, soldat d’un país que no té culpes i que fuig de les seves responsabilitats. És més, en temps recents el partit de Meloni, Fratelli d’Italia, ha donat suport a Vox per evitar la destrucció de la “pirámide de los italianos” (ara declarat bé d’interès cultural), un monument a la participació feixista a la guerra situat en la província de Burgos.
Així, després de 13 anys de silencis culpables, el passat mes de gener la jutgessa del Tribunal d'Instrucció 28 va dictar l’auto de tancament de la fase instructòria “sin procesamiento”: «constando practicadas cuantas diligencias han sido posibles para acreditar los hechos y partícipes, agotadas en este momento las vías de instrucción y no siendo posible ulteriores diligencias, no acreditado que a día de hoy conste persona responsable en los hechos acaecidos investigados».
S’imputaven els responsables de dos atacs concrets, que sabíem que podien ja no estar en vida. De fet, no era nostre interès perseguir iaiets centenaris, sinó més bé senyalar amb el dit les seves col·leccions de medalles militars tacades de sang. El que volíem era demostrar la gravetat d’aquells fets, donar reconeixement i dignitat a les víctimes i obrir un debat sobre la construcció de les memòries dins de cada estat.
La Querella italiana s’ha acabat, però deixa en evidència uns fets.
Els bombardeigs sobre la població civil catalana i espanyola no van ser el gest extrem d’uns exaltats voluntaris impregnats de la mortífera ideologia feixista, tot a l'inrevés: eren militars professionals que utilitzaven pseudònims i amagaven les seves ensenyes per agredir una República democràtica i legal, enviats per un estat feixista, que -a més a més- havia signat un tractat internacional de no intervenció i que, noranta anys després, encara no sap trencar amb aquell passat infame. És més, davant del conflicte actual a l’Orient Mitjà ‘el’ president Meloni continua dient que Itàlia no està en guerra, però, alhora, no nega el suport als Estats Units i a la seva política d'agressió.
Aquells bombardeigs van ser crims de lesa humanitat i com a tal no prescriuen. Davant d’un feixisme que torna a mostrar la seva cara més fastigosa i imperialista, és ja evident que no estem parlant només de memòria, sinó més bé del fet que tot allò que està passant avui, a Itàlia i arreu del món, té lligams claríssims amb les falles encara presents al camí de construcció d’una sòlida memòria democràtica europea.
Seguim doncs denunciant amb firmesa i reclamant un acte de condemna per part de l’Estat italià, i un gest de reparació simbòlic per aquells crims de lesa humanitat que van obrir una llarga via de terror que arriba fins als nostres dies i mesos, fins al genocidi perpetrat contra la població palestina de Gaza, el bombardeig de l’escola de Minab i totes les accions contra la població civil de part de poders ferotges i embogits que fan encara seves les paraules d’aquell general italià que escrivia, davant dels bombardeigs de Barcelona: “Cal escampar immediatament el terror entre les poblacions adversàries, destruint una vegada i una altra les ciutats, els centres, qualsevol forma de vida, per sotmetre-les a un malson insostenible que les obligui a rendir-se”.
Nostra patria è il mondo intero! ¡No Pasarán!
Associació AltraItalia - Barcelona (grup AltraMemoria)
El present comunicat recupera i actualitza els textos amb què el grup Altramemoria de l'Associació AltraItalia - Barcelona ha donat difusió als diferents moments de la querella que trobeu accessibles en aquesta carpeta:
https://www.dropbox.com/home/ai/memoria/comunicats%20AltraMemoria
Afegim l’auto de la jutgessa d’instrucció del 8 de gener de 2026.
Contactes: [email protected]
12/03/2026
HistoryLabMagazine - Fondazione Museo Storico del Trentino Come si comunica la Storia oggi? Punti di vista, esperienze, strumenti, linguaggi
17/02/2026
05/02/2026
[Ruta] – La Guerra Civil en Barcelona [06/02/2026 – 18h a 20:30h] – VIAJE A LA BARCELONA SECRETA Después de 89 años del inicio de la Guerra Civil, rebobinamos hasta el año 1936 para entender el conflicto bélico que sentó las bases de la guerra moderna.
24/01/2026
🖨️ Via Farini - Le tipografie dei partigiani
📰 Giornali, volantini, manifesti: tutti gli stampati clandestini durante la Resistenza erano importanti tanto quanto le azioni partigiane. E proprio perché erano fondamentali i tipografi che li stampavano e la rete li distribuiva rischiavano la vita.
🎙️ Con Gigi Borgomaneri, storico della Resistenza, Andrea Torre, archivista della Biblioteca Sormani, Dario Venegoni, presidente dell’Aned.
📻 Segui il podcast su InComune - la Web Tv Radio
🔗 https://www2.comune.milano.it/web/incomune-webtvradio
🏛️ Milano: Memoria e Futuro dei Diritti è un progetto della Fondazione Diritti Umani ETS, realizzato con il contributo del Comune di Milano nell'ambito del progetto "Milano è Memoria".
🏷️ Fondazione Diritti Umani ETS
🏷️
11/01/2026
Este video explica qué fue el Plan Cóndor, cómo se articuló entre las dictaduras del Cono Sur y quiénes fueron sus víctimas. ➡️ https://buff.ly/0Y3QDvL
Haga clic aquí para reclamar su Entrada Patrocinada.
Localización
Dirección
Barcelona