Itacan

Avui en Kai fa 9 anys. Nou. 🖤

Nou anys de no saber esperar quan hi ha una pilota pel mig.
I de mirar-te fix i saber exactament què et passa, encara que tu no ho tinguis tan clar.

I sí…
cada any una mica més canós.
Però amb la mateixa força a la mirada.

Perquè sí…
ets intens, nerviós, impulsiu i una mica obsessionat amb qualsevol cosa que es mogui o es pugui llençar.
Però també ets calma quan toca… I això no ho sap fer tothom.

Hi ha gossos que estan.
I després hi ha gossos com tu, que passen per dins.

Els que et coneixen ja ho saben, no necessites fer soroll per arribar lluny.

Gràcies per tot el que dones sense demanar res.
Perquè hi ha dies que ni jo m’entenc… I tu, sense fer soroll, em tornes cap a casa 🏡

Per molts més anys llençant-te pilotes…
i ensenyant-nos a viure una mica més com tu 🎾

T’estimo d’aquí a la lluna anar i tornar petit 🖤

☀️🌙

Quan tens una filla, el feminisme deixa de ser només una idea.
Passa a ser alguna cosa molt més real.

Perquè ja no parles només de drets.
Parles del món en què vols que creixi.
Parles del seu futur.

Hi ha qui diu que la igualtat ja està aconseguida.
Que exagerem.
Que el feminisme ja no fa falta.
“Feminazis”, ens diuen…

Però la realitat, per desgràcia, encara explica una altra història.

Encara hi ha dones que tenen por.
Encara hi ha dones que moren pel simple fet de ser-ho.
Encara hi ha violències silencioses que es consideren normals.
I encara hi ha qui intenta fer-nos creure que tot això és normal.

I no ho és.

El feminisme no existeix perquè odiem ningú.
Existeix perquè encara hi ha massa dones que no poden viure amb llibertat i drets.

I mentre això passi, continuarà sent necessari.

Avui és 8M.
Però això no va només d’un dia.

Va de cada dia.

💜

☀️🌙

El terratrèmol fa dos anys avui.
I jo encara no tinc clar si ha vingut a posar el món potes enlaire… o a posar-lo al seu lloc.

Sembla que fos ahir quan va entrar per la porta com un tsunami, trencant coses i demostrant-nos que la nostra paciència encara es podia estirar una mica més 🌊

Trastades, destrosses, estrès… Però és igual el que faci. Som seus. I ho sap.

I és que, per incongruent que sembli, tot aquest caos també és pau.
Fan casa com només ella ho sap fer.
Com aquelles tempestes que, quan passen, deixen lloc a un arc de Sant Martí 🌈

Sempre he pensat que ningú és de ningú.
Per això no m’agrada gaire dir “el meu gos”.
Tots som lliures, únics i una mica salvatges.

Però ella, paradoxalment, m’ha fet seva 💜

Hi ha dies que és calma.
Hi ha dies que és tempesta.
I la majoria de dies… és totes dues coses alhora 💫

Amb ella tot és més intens, més viu.
I també, d’alguna manera, més casa.

I sincerament, no voldria viure enlloc més del món ✨

Feliç aniversari, petita! T’estimo d’aqui la lluna anar i tornar!!

☀️🌙

Un any més traiem l’arbre de Nadal de la caixa.
El muntem, l’omplim de llums, de boletes… i d’aquella barreja estranya d’il·lusió i nostàlgia que sempre arriba amb aquestes dates ☀️

El Nadal també és pensar en qui ja no hi és.
En cadires buides. En silencis. I sí, a vegades fa mal.
Però tot i així hem d’aprendre a mirar al voltant i cuidar tot allò que encara hi és 🌙

El Nadal no són només decoracions, àpats o regals.
És veure com els més petits s’ho creuen tot. Com vibren i com els brillen els ulls.
Com confien que, encara que visquin en un setè p*s, tres reis i tres camells trobaran la manera d’entrar a casa sense que ningú es desperti 🌟

I això fa pensar.
Quanta força tenim els adults per mantenir viva aquesta màgia.
I si féssim servir aquest “poder” una mica més sovint? 😉

Potser el Nadal va una mica d’això:
De recuperar aquesta mirada, encara que sigui només per uns dies.
I que l’emoció i la sorpresa d’obrir el paquet de mitjons de sempre durin una mica més enllà del dia 6 💫

Per això, el nostre desig és que el Nadal us acompanyi molt més enllà d’aquestes festes.

Bones festes!! ✨

Equip Itacan

☀️🌙

Avui el mini fa 4 anys. Quatre. I sí, segurament és el gos a qui menys veieu, però no per això és el menys present.

Denver, vas pel món amb aquesta calma teva que no demana gaire res, però que ho diu tot. No tens la intensitat de l’Iris, ni la templança del Kai… i potser per això, a vegades, et perds entre el soroll del dia a dia. I tot i així, sempre ets allà: constant, tranquil i esperant el teu moment com si ho haguessis entès tot.

M’encanta com véns de puntetes, com si no volguessis molestar, com mires de lluny amb aquella solemnitat de jutge amb perruca del segle XVIII. M’encanta perquè no em reclames, però apareixes. No exigeixes, però ets. I això, per mi, és una forma molt bonica d’estimar.

Potser no et dic prou sovint el que signifiques, però vull que ho sàpigues: t’estimo molt, d’aquella manera tranquil·la i real, sense gaires floritures, però de tot cor et dic que t’estimo d’una manera especial, de les que surten del més profund, de les que duren. Ets fàcil. Ets suau. Ets necessari. 💜

Feliç aniversari, petit. Gràcies per ser sempre, fins i quan no miro.

☀️🌙

38.

Aquest és el nombre de dones que han estat assassinades a l’Estat espanyol en el que portem d’aquest 2025.

No són només xifres d’una estadística. Són 38 històries, 38 buits, 38 vides arrabassades per qui deia estimar-les.

Al món, una dona és assassinada per la seva parella o un familiar cada 10 minuts. Mentre llegeixes aquest post, la violència ha tornat a colpejar.

Avui no celebrem res. Avui recordem que, per a moltes, la llar continua sent el lloc més perillós.

Avui, més que mai, cal alçar la veu per aquelles a qui un dia van fer callar per sempre.

I recordar que la violència no sempre colpeja amb les mans.

No mirem cap a una altra banda.
Ni una menys. 💜

☀️🌙

Si no n’has fet cap… segur que vius amb un g*t 😸
Si t’hi has vist reflectit/da en totes… no pateixis, no ets l’únic/a! 🤪
Benvingut/da a la tribu! 🥳

☀️🌙

✨ Avui us volem ensenyar alguna cosa molt especial! ✨

Aquests “posts d’Instagram” els van crear fa uns dies els nostres nois de amb molta cura i dedicació. 💜

En un món on les xarxes socials formen part del nostre dia a dia, és fonamental reflexionar sobre què publiquem i per què. Aquesta activitat ens va ajudar a treballar pleg*ts en la importància de pensar abans de compartir. Perquè sí, sovint l’impulsivitat ens pot jugar males passades, però aprendre a ser conscients del que compartim també pot ser una experiència divertida i enriquidora. 🐾

Ells van triar cada detall: el nom del perfil, les fotos que millor expliquen el que sentien, i van escriure textos que mostren com s’estimen en Kai i la Iris.

💭 Què us semblen aquestes creacions? A nosaltres ens xiflen els dibuixos amb tant detall i els textos tan treballats! 💜

☀️🌙

Després d’uns dies de pausa i desconnexió, tornem amb les piles carregades i moltes ganes de seguir compartint moments inoblidables amb vosaltres! ✨🐾

Aquest any ve carreg*t de nous projectes i molta il·lusió. Gràcies per ser sempre aquí amb nosaltres 💜

☀️🌙

No, no ens havíem oblidat! Volíem fer-ho diferent i compartir la nostra felicitació després de la primera part de les festes. 🎄

Per nosaltres, aquestes dates són una època per valorar, per aturar-nos i gaudir d’allò que realment importa. I, com sempre, ells són una part imprescindible d’aquests moments. 💜

Us desitgem unes festes tan especials com ells, un 2025 ple de moments que deixin petjada i uns Reis que us portin instants per recordar, envoltats dels que més estimeu 🥰
Perquè, al final, l’important no és el regal, sinó tot allò que significa ✨

☀️🌙