La Pedrera. Ciència

🔬 Donem la benvinguda als 60 joves seleccionats per a la nova edició de Joves i Ciència 2025-2027!
Un viatge de tres anys que els portarà a viure la ciència en primera persona, amb estades de recerca en entorns únics com , centres de recerca de referència i universitats nacionals i internacionals. 🌍🧪
🔗 Llegeix la notícia (enllaç als stories)

📍 Cloenda Bojos per la Ciència 2025
Més de 250 joves han culminat avui la seva primera experiencia al món de la ciència, compartint els seus aprenentatges amb famílies, investigadors i centres de recerca a l’acte de cloenda celebrat avui a .
✨ S’han emocionat, han presentat els seus projectes i ja formen part de la comunitat global Science Fellows.
💬 “Feu allò que us apassiona”, els ha dit la Dra. Carla Casadevall investigadora , padrina de la 13ª edició.
🔗 Llegeix la notícia (enllaç als stories)

Un equip internacional, amb participación catalana ( ) , ha descobert com el nostre sistema sanguini es deteriora amb l’edat. Han aplicat una tècnica innovadora que llegeix els “codis de barres” químics del nostre ADN. Aquesta troballa, publicada a Nature, pot obrir la porta a noves teràpies per frenar l’envelliment i prevenir malalties associades! 🚀

🔬 Com funciona?

• Amb el pas dels anys, la competència entre les cèl·lules mare de la sang es desequilibra: unes poques “famílies” cel·lulars dominen i produeixen la majoria de cèl·lules sanguínies, mentre que altres desapareixen.
• Aquesta pèrdua de diversitat fa el sistema més vulnerable a malalties i afavoreix la inflamació crònica (“inflammaging”).
• Els investigadors han utilitzat una tècnica anomenada (EPI-Clone) per llegir les marques de metilació (com un codi de barres) que cada cèl·lula mare deixa a la seva descendència, reconstruint així l’“arbre genealògic” de la sang.

👩‍🔬 Què han descobert?

• A partir dels 50 anys, la diversitat de cèl·lules mare sanguínies es redueix dràsticament, i unes poques prenen el control de la producció.
• Aquest fenomen és universal en humans i ratolins, i està relacionat amb un augment de cèl·lules mieloides, implicades en la inflamació i malalties com la leucèmia o les cardiovasculars.
• El procés d’envelliment sanguini es pot rastrejar i, en el futur, potser es podrà intervenir abans que apareguin les malalties.

💡 Per què és important?

• Aquesta recerca permet, per primera vegada, veure “en directe” com envelleix la sang i obre la porta a tractaments personalitzats per mantenir-la més jove i robusta.
• El cost de la tècnica està baixant ràpidament, fet que podria fer-la accessible a molta més gent en el futur.
La nostra sang porta escrita la història de la nostra vida… i ara la ciència sap llegir-la! ✨

L’article s’ha publicat a la revista “Nature”
Clonal tracing with somatic epimutations reveals dynamics of blood ageing
DOI: 10.1038/s41586-025-09041-8

📣 Les 8 investigacions finalistes del Premi Vanguardia de la Ciència 2025!
Totes liderades per dones, amb equips que treballen en recerca capdavantera:
👩‍🔬 Rachel Lowe – Barcelona Supercomputing Center . La crisi climàtica ja és una crisi sanitària
🧬 Malgorzata Rogalska i Juan Valcárcel – Centre de Regulació Genòmica Com s’editen els gens en el cos humà
💪 Guadalupe Sabio i Cintia Folgueira – i CNIC. Les proteïnes que motiven a fer activitat física
🤖 Meritxell Serra-Casablanca i Samuel Sánchez – . Nanorobots per tractar el càncer de bufeta
🧫 Sònia Guedán – IDIBAPS. Avanç en teràpies CAR-T per a tumors sòlids
🧠 Carla García-Cabau i Anna Bartomeu – . Detectat un error en el cervell que causa autisme
🌱 Ana Caño-Delgado – i
Millorar la resistència dels cereals a la sequera
🧪 Ariadna Laguna i Núria Peñuelas – Vall d’Hebron Institut de Recerca Un nou model animal per investigar el Parkinson
🤝 El Premi està impulsat per la i
🗳️ Vota fins al 22 de juny! [Enllaç als stories]
Compartida fclp_ciencia i fclp_fundacio

🐜 Formigues cirurgianes: Les metgesses del món animal! 🩺

Científics han descobert que les formigues fusteres de Florida tenen habilitats mèdiques sorprenents:

• Identifiquen ferides en les seves companyes 🔍
• Netegen o amputen extremitats segons la gravetat ✂️
• Primer cas d'amputació mèdica entre animals no humans 🏆

Com ho fan?
• Avaluen el tipus de lesió 🧐
• Netegen ferides amb la boca 👅
• Amputen potes en cas necessari (en uns 40 minuts!) ⏱️

Implicacions:
• Comportament innat, no après 🧠
• Possible mecanisme de supervivència evolutiu 🌿
• Obre noves vies d'investigació sobre el dolor en insectes 🔬

La natura no deixa de sorprendre'ns amb les seves solucions enginyoses! 🌟

L’article ha estat publicat a la revista 𝗖𝗲𝗹𝗹:
𝘞𝘰𝘶𝘯𝘥-𝘥𝘦𝘱𝘦𝘯𝘥𝘦𝘯𝘵 𝘭𝘦𝘨 𝘢𝘮𝘱𝘶𝘵𝘢𝘵𝘪𝘰𝘯𝘴 𝘵𝘰 𝘤𝘰𝘮𝘣𝘢𝘵 𝘪𝘯𝘧𝘦𝘤𝘵𝘪𝘰𝘯𝘴 𝘪𝘯 𝘢𝘯 𝘢𝘯𝘵 𝘴𝘰𝘤𝘪𝘦𝘵𝘺
DOI: 10.1016/j.cub.2024.06.021

👂🔬 Una proteïna clau per sentir-hi: La gamma-actina i la pèrdua d'audició! 😮

Un estudi publicat a Nature Communications revela que la gamma-actina, una proteïna del citoesquelet, és essencial per a la rigidesa de les cèl·lules ciliades de l'oïda interna, i la seva absència pot causar pèrdua auditiva progressiva! 🤯

Què han descobert? 🤔
• La gamma-actina reforça l'estructura interna de les cèl·lules epitelials de l'oïda 👂🏼
• Sense gamma-actina, les cèl·lules no poden resistir l'estrès del so i es deformen 💥
• La manca de gamma-actina altera les unions estretes entre cèl·lules, afectant la seva funció 🚧

Per què és important? 🌟
• Explica per què algunes persones experimenten pèrdua auditiva progressiva 👴🏾👵
• Obre noves vies per al diagnòstic precoç i el tractament personalitzat de la sordesa 👂🏾
• Podria permetre desenvolupar teràpies o fàrmacs que reforcin la rigidesa de les membranes cel·lulars 💊
"Un circuit de retroalimentació que involucra gamma-actina, beta-actina i miosina-2A regula la mecànica de les 'tight junctions' i del còrtex apical", expliquen els investigadors.

Aquest descobriment destaca la importància d'explorar cada racó de les nostres cèl·lules per entendre funcions vitals com l'audició! 🌈

L’article s’ha publicat a la revista “𝗡𝗮𝘁𝘂𝗿𝗲 𝗖𝗼𝗺𝗺𝘂𝗻𝗶𝗰𝗮𝘁𝗶𝗼𝗻𝘀”
𝘈 𝘧𝘦𝘦𝘥𝘣𝘢𝘤𝘬 𝘤𝘪𝘳𝘤𝘶𝘪𝘵𝘳𝘺 𝘪𝘯𝘷𝘰𝘭𝘷𝘪𝘯𝘨 γ-𝘢𝘤𝘵𝘪𝘯, β-𝘢𝘤𝘵𝘪𝘯 𝘢𝘯𝘥 𝘯𝘰𝘯𝘮𝘶𝘴𝘤𝘭𝘦 𝘮𝘺𝘰𝘴𝘪𝘯-2 𝘈 𝘤𝘰𝘯𝘵𝘳𝘰𝘭𝘴 𝘵𝘪𝘨𝘩𝘵 𝘫𝘶𝘯𝘤𝘵𝘪𝘰𝘯 𝘢𝘯𝘥 𝘢𝘱𝘪𝘤𝘢𝘭 𝘤𝘰𝘳𝘵𝘦𝘹 𝘮𝘦𝘤𝘩𝘢𝘯𝘪𝘤𝘴
DOI: 10.1038/s41467-025-57428-y

💓🔬 Revolució al cor: el marcapassos més petit del món! 🦾✨

Un equip d’enginyers i cardiòlegs de la Northwestern University (EUA) ha creat un marcapassos que hi cap a la punta d’un dit: és més petit que un gra d’arròs! 🌾
Aquest dispositiu innovador es pot implantar amb una simple xeringa, sense cirurgia invasiva ni cables, i es dissol de manera natural després de fer la seva funció. El més sorprenent? Es controla amb llum! 💡

Com funciona?
• El marcapassos s’activa amb llum infraroja emesa per un petit pegat flexible enganxat al pit del pacient. Quan es detecta una arrítmia, el pegat envia un senyal de llum a través de la pell i activa el dispositiu per regular el ritme cardíac. 🚦
• No necessita bateries: genera electricitat gràcies a la reacció de dos metalls amb els fluids corporals, així que el mateix cos fa de conductor! ⚡
• Està fet de materials biocompatibles que es degraden sols, així que no cal extreure’l ni deixa cicatrius. 🫀🩹

Per a qui serveix?
• Ideal per a nadons amb problemes cardíacs congènits 👶, però també útil en adults després d’una cirurgia cardíaca o per estabilitzar el cor en situacions temporals.
• Pot funcionar en combinació amb altres dispositius, permetent tractaments més precisos i menys invasius en malalties com la fibril·lació auricular. 🩺

Aquesta tecnologia obre la porta a una medicina temporal, personalitzada i totalment integrada amb el cos. El marcapassos només actua quan cal, desapareix sense deixar rastre i permet controlar el cor sense cables ni bateries. 🚀

El futur de la bioelectrònica ja és aquí: dispositius intel·ligents, invisibles i respectuosos amb el cos humà! 🌈

L’article s’ha publicat a la revista “𝙉𝙖𝙩𝙪𝙧𝙚”
𝘔𝘪𝘭𝘭𝘪𝘮𝘦𝘵𝘳𝘦-𝘴𝘤𝘢𝘭𝘦 𝘣𝘪𝘰𝘳𝘦𝘴𝘰𝘳𝘣𝘢𝘣𝘭𝘦 𝘰𝘱𝘵𝘰𝘦𝘭𝘦𝘤𝘵𝘳𝘰𝘯𝘪𝘤 𝘴𝘺𝘴𝘵𝘦𝘮𝘴 𝘧𝘰𝘳 𝘦𝘭𝘦𝘤𝘵𝘳𝘰𝘵𝘩𝘦𝘳𝘢𝘱𝘺
DOI: 10.1038/s41586-025-08726-4

🧠💤 El cervell no dorm mentre tu descanses!

Científics de la Universitat de Washington han fet un descobriment fascinant:

• Les neurones es coordinen per produir ones rítmiques 🌊
• Aquestes ones impulsen el líquid cefalorraquidi pel cervell 🧼
• El resultat? Una neteja profunda del teixit cerebral! 🧽

Per què és important?
• Elimina residus metabòlics i proteïnes tòxiques 🗑️
• Podria prevenir malalties com l'Alzheimer i el Parkinson 🩺
• Destaca la importància d'un son de qualitat 😴

Com ho van descobrir?
• Experiments amb ratolins 🐁
• Van silenciar zones del cervell durant el son
• Resultat: els residus s'acumulaven! 😱

Propers passos:
• Entendre com varia la neteja segons les ones cerebrals 🔬
• Identificar regions amb més risc d'acumulació de residus 🎯

La ciència ens recorda: dormir bé és essencial per la salut cerebral! 💪

Aquest estudi s’ha publicat a la revista 𝗡𝗮𝘁𝘂𝗿𝗲
𝘕𝘦𝘶𝘳𝘰𝘯𝘢𝘭 𝘥𝘺𝘯𝘢𝘮𝘪𝘤𝘴 𝘥𝘪𝘳𝘦𝘤𝘵 𝘤𝘦𝘳𝘦𝘣𝘳𝘰𝘴𝘱𝘪𝘯𝘢𝘭 𝘧𝘭𝘶𝘪𝘥 𝘱𝘦𝘳𝘧𝘶𝘴𝘪𝘰𝘯 𝘢𝘯𝘥 𝘣𝘳𝘢𝘪𝘯 𝘤𝘭𝘦𝘢𝘳𝘢𝘯𝘤𝘦 (2024).
DOI : 10.1038/s41586-024-07108-6

🌿🔬 Fulles artificials: el futur de l'energia neta! 🌞⚡

Sabies que podem copiar la fotosíntesi al laboratori? 🤯

Davant la crisi climàtica i l'augment d'emissions de CO2, necessitem urgentment combustibles sostenibles i renovables. 🌍♻️

En aquest projecte apassionant:

🔹 Descobriràs com imitar la natura al laboratori
🔹 Aprendràs tècniques per crear una fulla artificial
🔹 Veuràs com produir combustible sostenible

🍃💡T'atreveixes a ser part d'aquesta revolució verda?

Uneix-te a nosaltres🙋🏻‍♀️

Presenta la teva candidatura😉
📢 Inscripcions a l'enllaç de la bio🔗

🚀🔬 Arrenca la 13a edició de 'Bojos per la Ciència! 🧪🧠
Divendres passat Món Sant Benet s'ha omplert d'entusiasme científic amb la inauguració del programa que fomenta les vocacions dels i les joves talents de Catalunya! 🌟

L’Acte ha reunit més de 250 participants, acompanyats de les seves famílies i investigadors/es dels centres de recerca, sumant més de 700 assistents.

Què és 'Bojos per la Ciència'?🤔
• 12 cursos en disciplines científiques d’alt nivell
• Edició 2025 formada per 254 estudiants (149 noies i 105 nois)
• Sessions teòric-pràctiques els dissabtes
• 16 centres de recerca d'excel·lència de Catalunya

Missió del programa:🎯
• Impulsar vocacions científiques
• Experimentar com es treballa en un centre de recerca en primera persona
• Connectar joves amb investigadors
• Obrir horitzons professionals

La ciència t'espera! 🚀