El Hobbit

Hi ha lluites que van molt més enllà de les condicions laborals.

Quan les professionals del 0–3 demanen més mans, ràtios més humanes i més recursos… ens estan dient que no poden més. Però també estan defensant una necessitat profunda de la infància.

Perquè cuidar infants petits no és només cobrir necessitats bàsiques, que també.

És com s’arriben a donar.

Perquè poder mirar, observar, escoltar, entendre i sostenir… no és ni un luxe ni un valor afegit. És una necessitat!

I per fer-ho possible cal temps i poder estar presents de veritat ( sense córrer per la logística del dia a dia)

Calen espais físics i emocionals pensats per la petita infància i per allò que realment necessita.

Calen vincles estables, adults disponibles emocionalment, calma i presència.

Perquè els infants no necessiten presses per créixer.
Necessiten vincles que acompanyen per poder florir sent qui ja són.

Des del Hobbit volem donar suport a totes les professionals que alcen la veu per defensar una etapa tan important i tan poc escoltada i valorada.

I volem dir alt i clar que les condicions amb què moltes professionals del 0–3 treballen avui no són dignes. Ni per als infants. Ni per a les adultes que els acompanyen.

I que en la manera com cuidem els primers anys… ho canvia tot. 💛💛💛💛💛💛💛💛.

Quan el joc és senzill… passa tot això 🤍✨

A vegades no cal gaire si no, petites, materials senzills i temps.
Temps per tocar, per provar, tornar-hi i sobretot temps per jugar sense pressa ni esperant resultats.

I és aquí on passa allò que és essencial.
Apareix la imaginació, la concentració, la calma, la imaginació. L’infant crea…
i, alhora, es va construint per dins.

Perquè el valor no està en el material complex, si no tot el contrari. El valor està en el material senzill i obert, i en les possibilitats de joc en calma que se li ofereixen. I sobretot està en tot allò que l’infant hi pot posar.

Per això hi posem temps, mirada i respecte pels processos de cada infant.

Això és el que cuidem cada dia a l’Hobbit.

El més important… mai és el més complex.

Vivim dies en què el 0–3 torna a alçar la veu.

Professionals que parlen de ràtios, de condicions, de límits que fa temps que s’han traspassat. I, al fons de tot, una idea molt clara: la dignitat de la infància.

Perquè cuidar infants petits no és (ni hauria de ser) només una qüestió de vocació.

És una qüestió de temps, de presència real, poder mirar, escoltar i sostenir cada criatura com necessita per construir-se com a persona.

Quan aquestes condicions no hi són,
la cura es torna pressa, allò essencial es perd i apareix l’angoixa, tant per als infants com per als professionals.

I és aquí on el debat és important.

Perquè no estem parlant només d’organització.
Estem parlant de vida!!!

De com aquestes criatures són acompanyades els primers anys.
De com es construeix la seguretat, el vincle i la confiança amb el món.

A El Hobbit ho tenim molt clar.
La qualitat de les relacions no és un extra.
És el centre.

I això ho cuidem cada dia:
en els petits gestos, en els detalls, en la mirada, en el temps que podem dedicar a cada criatura i a cada família.

Perquè acompanyar amb respecte i amor no és només una idea bonica.

És una manera de fer que necessita condicions reals per poder existir.

Necessitem una societat que posi els drets i la dignitat dels infants al centre 🤍✨

Avui volem dedicar unes paraules a la Carme Thió. Una referent no només en el món de la criança i l’educació, sinó també a nivell personal.

Gràcies per la teva immensa tasca en el món de l’educació i per la teva mirada transformadora, quan encara gairebé ningú parlava d’una altra manera de fer, de veure la infància i d’acompanyar-la, sense jutjar mai.

Gràcies per com em vas acompanyar de nena. Gràcies per aquell primer grup de famílies amb els meus pares. Gràcies per com em vas formar al Linus.

Em sento profundament privilegiada d’haver pogut compartir amb tu formacions, xerrades, monogràfics i tants moments que avui sento que formen part de la meva manera d’entendre el món.

Perquè la Carme sempre parlava d’això: de vida. De relacions basades en la comprensió, el respecte i l’amor.

Quan el Linus va tancar, vas continuar durant dos anys amb el grup de famílies dins l’espai del Hobbit.
I, una vegada més, quina sort poder-te escoltar parlant de fills, de vincles, de relacions.
Quin inici de camí tan fàcil i tan bonic amb tu al costat.

La teva manera d’estar, d’escoltar i de posar mirada i llum en allò que sembla evident i, alhora, és tan difícil de veure, va deixar una petjada profunda: en les famílies, en la nostra manera d’acompanyar, meva i del Hobbit, i també en nosaltres, com a persones.

Per mi, has estat (i continues sent) un referent. Quantes vegades penso: què diria la Carme?

Una dona que sabia sostenir amb paraules, amb criteri i amb una sensibilitat immensa tot allò que passa en els primers anys de vida, i més enllà.

La teva manera de fer continua viva en molts dels gestos que avui habiten el Hobbit: en la confiança en les persones petites que descobreixen el món, en el respecte pels ritmes, en el convenciment profund que cada infant és una persona única, que cal veure, conèixer i aprendre a estimar. I també en la manera com cuidem el vincle amb les famílies.

Gràcies, Carme, per haver format part de la meva vida com ho has fet: de nena, professionalment i en la maternitat.

Al Hobbit la teva petjada continua sent profunda. I procurarem seguir sembrant amb la coherència i l'amor que sempre ens has ensenyat, fins a l'últim moment. 🤍

Laia

Aquests dies, al jardí del Hobbit, han estat dies de remoure la terra.

Hem tret les pedres que durant l’hivern han quedat cobertes de fulles.
A sota, hi hem trobat una terra viva, rica, feta a poc a poc…
com tot allò que creix de veritat.

Terra que ara tornarem a oferir a la vida, perquè hi puguin néixer noves flors.

Treballar la terra ens recorda una cosa essencial: tot té el seu temps.

Hi ha moments de recolliment,
de deixar fer, de confiar en allò que no es veu.

I hi ha moments de tornar a obrir, de cuidar, de fer espai perquè la vida torni a desplegar-se.

I quan aquest espai s’obre,
tot respira diferent.

Aquests dies hem descobert arrels, cucs, cargols, petits éssers que habiten sota terra…
i ens hem tornat a connectar amb allò que sosté la vida en silenci.

També amb nosaltres mateixos.

Perquè cuidar l’espai que ens acull no és només una tasca.

És una manera de vincular-nos, de respectar, d’estimar.

I quan els infants hi participen,
no només fan. Entenen, senten, es senten part de la comunitat i es connecten amb la terra que els sosté.

Al jardí, el Lladoner comença a despertar.
Cada dia, les seves fulles són una mica més grosses.

La natura es mou.
I amb ella, alguna cosa es recol·loca, s’obre… i es torna lleugera.

Gràcies, vida, per tenir els teus temps i donar-nos allò que necessitem.
No quan ho volem, sinó quan realment toca.
Quan l’espai ho demana.
Quan el Hobbit també ho necessita.

BENVINGUDA PRIMAVERA🌷

Hi ha llocs on els infants passen el dia.
I n’hi ha d’altres on poden créixer.

A El Hobbit cuidem allò que no sempre es veu: els ritmes, els vincles, els petits gestos quotidians que sostenen la vida.

El temps per ser, per desplegar-se, per descobrir.
La presència real i una mirada que acompanya sense pressa i sense exigència.

Perquè els primers anys no tornen i mereixen ser viscuts amb calma, respecte i sentit.

Hi ha decisions que no es prenen només amb el cap,
sinó que es senten.

I triar on començarà el camí del teu infant és una d’elles.

Si sentiu que aquest pot ser el vostre lloc, estarem encantades d’obrir-vos la porta i explicar-vos el projecte amb calma 🪷