Espai dels Encants

i mestres de l'Escola dels Encants, de crear un espai d'acompanyament respectuós per infants d'16 mesos a 3 anys, que aculli als més petits amb amor, i els acompanyi en el seu creixement, en coherència amb la línia educativa que ens agrada. Sentim que l’educació ha de ser una tasca compartida entre les famílies i els educadors. Per això, creem junts un espai diari en el marc de l’educació viva i activa. Volem oferir un espai relaxat que fomenti l’aprenentatge innat de manera espontània i respectuosa. La llibertat i el respecte són els fonaments d’aquest espai en que famílies i educadors acompanyem els processos de vida dels infants, la seva manera de ser, les seves necessitats, els seus desitjos, els seus sentiments. L’escoleta dels Encants és un lloc pensat per nens i nenes. Un espai per gaudir, descobrir, experimentar, observar, construir, desfer, provar, un espai per jugar individual i col·lectivament de manera lliure i no dirigida. L’escoleta dels Encants és un projecte viu i en constant moviment que no està lligat a cap teoria concreta. Construïm el nostre projecte a partir dels coneixements i les experiències pròpies, i també amb certs elements que ens motiven d’altres iniciatives pedagògiques. Entenem que cada infant està en continu creixement, que cal respectar les seves necessitats, els seus ritmes i la seva intimitat. Les famílies i educadors formem part d’aquest procés i aprenentatge, acompanyant i respectant els processos de vida dels infants, la seva manera de ser, les seves necessitats, els seus desitjos i els seus sentiments. Per això, tenim com principis bàsics la no directivitat, la no imposició i el respecte als processos individuals. Pensem que els infants són els veritables protagonistes de la seva educació. Les ganes d’aprendre i descobrir sorgeixen d’una necessitat i curiositat innata i espontània. A l’escoleta oferim autonomia i llibertat ja que estem segurs que els infants són capaços d’aprendre a partir dels seus propis interessos, necessitats i vivències. Per això, el paper de l’adult ha de ser d’acompanyant, sense dirigir ni anticipar-se als actes dels infants, respectant els ritmes individuals de cadascun d’ells preservant la seva seguretat i les seves necessitats. D'aquesta manera permetem que s'escoltin a ells mateixos, que connectin amb les seves necessitats vitals, que guanyin en autonomia i que puguin autoregular-se i arribar a confiar en ells i en els altres. Valorem més com s’aprèn que el propi aprenentatge. Els nens necessiten descobrir les coses per si mateixos. Els adults mai direm "això es fa així", sinó en tot cas i sempre a partir de la iniciativa del nen "jo això ho faig d ́aquesta manera" (deixa implícit que pot haver altres maneres igual de vàlides). Els educadors ens mantenim en un segon pla: observem minuciosament, estem a disposició dels nens i nenes, mantenim una escolta activa i només intervenim en el joc dels infants quan ells ens ho demanen, però mai des d'una postura protagonista. En altres moments, senzillament hi intervenim per recordar un límit i garantir la seguretat de les persones, els objectes i els espais.
És important que respectem els diferents moments en què es troben els infants i els seus interessos sensorials i motrius. Per tant, hem d’acceptar que passaran llargues estones jugant amb la sorra, observant insectes i plantes, tocant l’aigua, arrossegant-se pel terra, pintant amb diferents parts del cos... La qual cosa implica que es mullin, que s’embrutin, que s’emocionin, que caiguin... però és essencial que tinguin aquestes experiències per a futurs aprenentatges i els visquin amb l’acompanyament respectuós i afectiu de l’adult. Aquest acompanyament amorós es complementa amb l’oferta d’espais i materials preparats perquè aquesta experimentació i vivències siguin possibles, i per tant es pugui donar l’aprenentatge.