25/04/2018
Us deixo aquí un article amb força qüestions per pensar i reflexionar... per obrir boca:
Discutir pot ser bo: “Les discussions són un signe que estem buscant satisfer les pròpies necessitats i les dels sistemes dels quals formem part”
“Discutir de manera assertiva, respectant i sent respectat, és l’opció ideal, encara que, si partim del fet que una gran part de la població no ha observat aquest tipus de comunicació en la seva infància ni l’ha après en l’edat adulta, són habituals les discussions amb un elevat nivell d’estrès”
Contrastos d’opinions apassionats davant la mainada, sí, però sempre que siguin cordials, civilitzats; si aconseguim debatre com persones adultes, no els ho amaguem.
Sempre que no compartim una discussió assertiva estarem afavorint la integració de conductes anòmales en els nostres fills, amb els riscos que això comporta.
https://criatures.ara.cat/familia/Discutir-davant-criatures_0_1996600334.html
Us animo a llegir-lo, tan de no us resulti tan útil com a mi!!!
Totes les parelles discuteixen alguna vegada. És normal. Però, ¿cal fer-ho davant els fills? Sempre és negatiu fer-ho? Busquem algunes respostes