23/05/2014
Parlem amb... Anna Riera i David Pablo Garcia, autors del mural de l'escola Jungfrau de Badalona
"Volíem que el mur tingués un aspecte infantil però, al mateix temps, la pretensió d'una obra artística"
L'Anna Riera i en David Pablo Garcia són els autors del mural que recentment s'ha finalitzat a la paret de l'escola Jungfrau de Badalona. Amb aquest obra d'art urbà en la que els dos autors s'hi veuen representats amb la seva identitat personalitzada, han col·laborat en la celebració dels 50 anys de funcionament del centre.
Com ha estat el procés de la creació d'un mur tan gran?
Aquest projecte s'ha realitzat en tres fases. La primera ha estat buscar solucions a la superfície basta amb la que ens vam trobar quan vam començar el projecte. El mur de l'escola era molt abrupte, i per poder treballar-hi bé vam haver d'allisar part del mur. La gent, quan el veu, aprecia la diferència entre la superfície allisada i la que no, però tampoc teníem ni temps ni recursos per allisar-ho tot. Per això hem fet una feina de morter en els trams que hi hem representat una figura geomètrica, procés que vam dur a terme durant la tardor passada. Després vam dibuixar aquestes figures geomètriques amb els seus respectius colors, de manera una mica aleatòria, en el que va ser un treball en viu en el que van participar les famílies i els nens (tot i que els més petits no van poder participar-hi tant com volien perquè les figures geomètriques, com es pot apreciar en el mural, s'havien de delimitar de manera molt curosa que exigeix una feina de coordinació). I la tercera fase ha estat fer l'acabat en el que la nostra intenció era dotar el mural d'un aspecte infantil, ja que es tracta d'una paret d'una escola, però també amb un caràcter adult, amb la pretensió d'una obra artística. Amb aquesta intenció vam decidir que els nens fessin uns còdols; els hi vam donar una pedra a cada un dels nens de l'escola perquè la pintessin i, a més de fer-les servir per marcar un camí de còdols a la part superior del mur, han resultat magnífiques per crear la façana a la cantonada sud amb les lletres "Escola Jungfrau". I veient-ho acabat creiem que visualment ho fan molt atractiu, pel que hem aconseguit el doble objectiu; que els nens col·laborin i que agradi a la gent. Després d'un any de feina intensa és una gran satisfacció.
Què veu voler representar amb aquest mural?
Abans de respondre't a aquesta pregunta volem deixar clar que l'obra és abstracta, i el més bonic d'aquest art és que cadascú pot fer la seva pròpia interpretació, pel que per molt que t'expliquem el que nosaltres volíem representar, pot ser que algú altre vingui i exposi una interpretació alternativa; i ens semblaria molt enriquidor. Dit això, l'escola es diu Jungfrau, i com a idea de fons volíem representar una serralada. En el punt inicial trobem un sector de color blau que podria representar el mar Mediterrani, i una serralada que va cap els Alps Suïssos, on hi podem trobar el Jungfrau. Aquesta és la idea amb la que vam presentar el projecte a l'Ajuntament i a l'equip directiu de l'escola.
La participació dels nens en el mural va ser una decisió vostra o de la pròpia escola?
Nosaltres volíem que s'hi impliquessin. Quan tu coneixes l'artista que fa una obra, el seu treball t'agrada més. En aquest sentit, si volíem que els nens s'estimessin el resultat final, la millor manera d'aconseguir-ho era fer-los partícips de la creació.
I què n'opinen del resultat final?
Als nens els hi agrada. A l'Obrador de la Riera hi venen alumnes de l'escola i estan encantats. Ara ja la tenen més vista i no ho comenten tant, ja se la senten més seva, però al principi venien encantats amb el mural.
I als veïns també els hi agrada?
Ara per ara el que és segur és que els veïns que hi ha per aquí que els hi agrada pintar parets no han deixat la seva empremta! Ja sabem que el mural pot provocar reaccions, fins i tot les pedres que representen els còdols, però de moment l'han respectat molt. Ara per ara no hem rebut crítiques, pel que ens imaginem que és bona senyal, que agrada.
Com a obra d'art urbà, devia ser complicat inicialment decidir com encarar el projecte. Des de quina idea veu partir?
Abans de començar l'obra vam tenir molt en compte que aquesta paret forma part d'un conjunt arquitectònic i en aquests casos sempre és molt important tenir en compte el concepte global. Vam poder parlar amb l'arquitecte, que té pendent venir a veure l'obra acabada, i vam tenir clar que, tenint en compte que era una paret que molta gent veia cada dia, seria interessant que cada dia veiessin alguna cosa nova. Els més important era que els nens i la gent que veien cada dia la paret no s'avorrissin d'ella.
Què en penseu de l'art urbà?
Normalment només ens fixem en el grafit vandàlic, però hi ha molta gent que, des d'un segon pla, té moltes idees per envellir un entorn. Aquesta paret mateix, abans era una tàpia que tancava els nens, i ara segueix sent una tàpia, però diferent; ara estan envoltats de muntanyes i abans els envoltava ciment. Abans aquest tram del carrer era fred i ara arribes i dóna molta més vida i alegria.
Havíeu treballat junts anteriorment?
No, personalment pràcticament ni ens coneixíem, va ser l'AMPA que ens va posar en contacte. Tots dos ens reconeixem en detalls de l'obra, però cap dels dos sols haguéssim acabat creant un resultat final com aquest, segur.
http://www.eltotdigital.com/?p=25219
