Palmesopyr

VISITES AL JACIMENT DEL PATI DE LES MONGES A LA SEU D'URGELL

L’Ajuntament de la Seu d’Urgell organitza visites guiades per donar a conèixer la setena fase d’excavació del jaciment arqueològic del pati de les Monges

Des del passat dilluns 1 de juny i fins al dimarts 30 de juny, s’està portant a terme la 7a fase d’excavació al jaciment arqueològic del pati de les Monges, situat a l’antic convent del mateix nom, en ple centre històric de la Seu d’Urgell. Amb motiu d'aquests treballs, l’Ajuntament ha programat, a través de l’Espai Ermengol i Turisme Seu, un seguit de visites guiades per apropar a la ciutadania els secrets històrics que amaga aquest espai.

Detalls de les visites guiades
Les visites tindran lloc cada dissabte d’aquest mes de juny (dies 6, 13, 20 i 27) a les 19:00 hores. El punt de sortida serà la plaça de les Monges i l’activitat tindrà una durada aproximada d’una hora. El preu és de 4,50 € per persona i, per poder-hi assistir, cal fer una inscripció prèvia a través del web https://agenda.laseu.cat/espaiermengol/

Mitjançant aquest recorregut, els assistents podran conèixer de primera mà les estructures recuperades en aquest jaciment, on s’han identificat tres grans fases d’ocupació històrica:
• Fase baixmedieval: Segles XIII-XV.
• Fase moderna: Segles XVI-XVII-XVIII.
• Fase contemporània: Segle XIX.

Objectius de la campanya d’enguany
Enguany, els treballs arqueològics es concentren principalment en les àrees obertes al voltant dels forns terrissaires documentats en campanyes anteriors. L’objectiu és aprofundir en el coneixement d’aquest sector productiu, identificant els espais associats a l’artesania, comprenent el funcionament i la cronologia dels forns, i determinant el seu període d’ús i relació amb les estructures del voltant.
Al mateix temps, l’excavació d’aquest any permetrà continuar investigant les fases medievals del jaciment. Atès que les campanyes anteriors ja van apuntar l’existència de nivells dels segles XIII i XIV sota l’espai central actual, enguany es vol definir millor el traçat urbanístic medieval d’aquest sector de la Seu d’Urgell. L’estudi dels nous murs, espais de circulació o possibles carrers que puguin aparèixer ajudarà a entendre l’organització i evolució d’aquesta àrea al llarg del temps.

Aquesta nova campanya esdevé una oportunitat magnífica per continuar ampliant el coneixement sobre la història de la ciutat gràcies a un jaciment que, any rere any, aporta noves dades sobre l’evolució urbana i les activitats artesanals històriques.

Més informació i contacte:
• Correu electrònic: [email protected]
• Inscripcions: https://agenda.laseu.cat/espaiermengol/
• Informació de campanyes anteriors: Els ciutadans interessats a consultar els detalls de les excavacions d’altres anys poden fer-ho a través del següent enllaç: https://espaiermengol.cat/col-leccio/jaciment-del-pati-de-les-monges/

'Cocinando los orígenes'

El diari BonDia d'Andorra es feia ressò aquesta setmana, amb una entrevista a Gerard Remolins, del llibre 'Cocinando los orígenes', cuinat per ReGiraRocs en col·laboració amb el CSIC.

Per si us la vau perdre, us deixem aquí l'inici i l'enllaç a l'entrevista sencera.

‘Cocinando los orígenes: un viaje por las recetas que dieron forma al universo’ és una de les aventures recents de Gerard Remolins (en companyia), un llibre per intentar explicar allò de qui som, d’on venim…

Visca la divulgació científica.
Oi que sí? N’estem compromesos. Aquest és un llibre fet entre el CSIC i ReGiraRocs, on apleguem un astrofísic, Enrique Pérez; una bioquímica, María del Carmen Fernández, i els arqueòlegs Juan Gibaja, Izaro Quevedo i jo mateix.

Enllaç:

“Aquest individualisme desbocat està fora de l’evolució humana” | Bondia Gerard Remolins

📘 Melanterita 88

Aquest número tan especial de Melanterita té com a tema principal el desastre de l’incendi d’Arinsal. Encara restem a l’espera de poder parlar amb l’empresa concessionària on tenim allotjat el material gràfic, lític, mostres i documentació de la Fundació. Tampoc ha estat possible accedir-hi, malgrat la bona voluntat de les autoritats vinculades directament, com el Ministeri de Cultura i el Comú de la Massana.

Però no tot són notícies tristes. Aquest número també recull les activitats que continuem mantenint regularment, com ara la Hidrogeologia, així com reflexions sobre els problemes ambientals que ens afecten globalment, notícies geològiques i descobertes emocionants del món de les Ciències de la Terra.

🌍 Esperem que gaudiu de la lectura!

📖 https://mailchi.mp/f4e0518dc44a/melanterita-la-revista-de-les-cincies-de-la-terra-nm-88-any-15-mar-abril-2026

Enguany el Geolodia el celebrarem amb un recorregut pel vessant de Vila a Encamp. Veurem com el glacialisme va donar forma a les valls de la Valira d’Orient en la confluència de llengues glacials com la dels Cortals d’Encamp i Les Agols. El recorregut es divideix en dos parts, un recorregut curt però matiner (entre les 9H i les 11H com a màxim) per visitar la Bauma del Llunci que ha estat datada recentement amb una ocupació humana del Paleolític Superior, que fins la data és la més antiga d’Andorra. Des de Vila, el recorregut curt passa per una visita a l’exterior de Sant Romà de Vila mentre que el recorregut llarg s’enfilara per camí d’Espeluga fins trobar la bifurcació amb el camí que mena al Torrent de Plamanera (1582 m), per on pot continuar-se un descens cap a Sant Romà de Vila o bé continuar fins al pla Mussola, on deixen d’aparèixer blocs morrènics i superfícies de poliment glacials presents en tot el camí de pujada. El recorregut es continua fins a la Serra de Padern i el Pic de Padern (previsió sobre les 13-14H), on gaudirem de la vista per fer un mos frugal. La baixada la iniciarem des del Coll de Beixalís, on ens espera un vehícle per baixar a Vila i comentar el moviment que experimenta el vessant. La finalització del recorregut llarg la preveiem sobre les 15H-16H.

Els guies seran en Gerard Remolins (Regirarocs) pel recorregut curt i la Meritxell Reazo (ARi) pel recorregut llarg. Els que decideixin emprendre el recorregut intermèdi, els guiarà en Albert Ruzafa (ADN). Els membres de la Fundació (Teresa Michels i Valentí Turu) us acompanyaran en tot moment.

Recorregut curt: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/roc-de-loral-a-sant-roma-de-la-vila-262833077
Recorregut intermèdi: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/vila-beixalis-262835918
Recorregut llarg: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/pic-de-padern-desde-collada-de-beixalis-262839857

Geolodia 2026 Andorra: https://geolodia.es/geolodia-2026-internacional/andorra-2026/

Activitats Fundació: https://www.fundaciomarcelchevalier.org/activitats.html

SANT VICENÇ D'ENCLAR

L'equip que va dirigir la restauració defensa la intervenció al campanar en un article al número de tardor del 'Correu de la Unesco', una publicació de la qual es fa ressò Andrés Luengo en un reportatge al diari Bondia. Sota el lema 'Reconstrucció: reconciliar passat i futur', explica el periodista, reuneix casos similars a Guatemala, Xina, Iraq, Uganda i Nova Zelanda. La complaent versió oficial contrasta amb la crítica implacable d'Enric Dilmé.

Us deixem l'enllaç a l'article, per si us ho vau perdre:

Sant Vicenç d'Enclar: la polèmica de mai acabar | Bondia L'equip que va dirigir la restauració defensa la intervenció al campanar en un article al número de tardor del 'Correu de la Unesco'. Sota el lema 'Reconstrucció: reconciliar passat i futur', reuneix casos similars a Guatemala, Xina, Iraq, Uganda i Nova Zelanda. La complaent versió oficial cont...

MONOGRAFIA SOBRE JUBERRI

Aquí a sota us deixem l'enllaç d'on podeu descarregar la publicació definitiva de l'estudi Comunitats agrícoles a Andorra. L'ocupació humana a Juberri (Sant Julià de Lòria) durant el neolític mitjà (4500-3600 cal AC). Es tracta de la versió actualitzada de la monografia sobre els jaciments neolítics de Juberri que finalment ja està disponible. Ha canviat el títol i inclou apartats nous respecte a l'anterior versió, com són:

-un capítol específic sobre la Feixa del Moro;

-un sobre els resultats de residus orgànics en ceràmica de la Feixa del Moro (Nàdia Tarifa)

-un sobre l'anàlisi mircromorfològica del Camp del Colomer (Maria Mercè Bergadà i Tània Polonio)

-una aproximació a la demografia, els rendiments i l'organització social

Així mateix, s'han millorat les planimetries que sortien arreu de la publicació i s'han ampliat tres apartats (el context general del neolític, l'estudi dels molins -Òscar Augé i Valentí Turu- i les conclusions finals). En conjunt, ha quedat una versió millorada. Malauradament, finalment no hi haurà versió en paper.

https://www.govern.ad/ca/tematiques/cultura-i-esports/patrimoni-cultural/publicacions/monografies-del-patrimoni-cultural-d-andorra

EXPLICAR L'ARQUEOLOGIA ALS INFANTS

Ara que s'atansa Sant Jordi, aquí tenim una novetat bibliogràfica que pot resultar d'interès per als més petits.

Sandra Sicard, arqueòloga a l'Inrap, és l'autora de l'obra Raconte-moi l'archéologie, il·lustrada per Mikael Moune i coeditada per Actes Sud jeunesse et l'Inrap. En aquesta entrevista, torna sobre aquesta aventura editorial i evoca els reptes de la mediació arqueològica amb el jove públic.

Els nens són els adults del demà, que potser al seu torn es veuen obligats a defensar l'arqueologia algun dia, explica l'arqueòloga en l'entrevista publicada al butlletí de l'Inrap que ara us compartirem. La substitució de la nostra recerca al públic en general és part del cor de la nostra professió. I aquest gran públic està format per adults i tots els nens que seran els ciutadans del futur. Com més aviat convencem la gent de l'interès del nostre ofici, més possibilitats tenim que el nostre ofici sigui el que és, és a dir, un ofici de coneixement, de cultura, i que preconitza l'obertura. L'arqueologia els fa somiar i hem de mantenir aquest somni.

Quan es pregunta als nens què volen fer, l'ofici d'arqueòleg torna sovint. Crec que aquesta enveja es basa molt en clixés i, al llibre, he intentat desconstruir aquest model de l'arqueòleg “a Indiana Jones” i fer-los tocar amb el dit una arqueologia de la quotidianitat molt més realista i que és igualment emocionant per als nens.

Entrevista sencera: https://www.inrap.fr/raconter-l-archeologie-aux-enfants-20646?utm_source=newsletter&utm_medium=email&utm_campaign=n%25C2%25B0%2520121%2520%257C%2520mardi%25207%2520avril%25202026

CRÒNICA D'UN DESASTRE

El diari Bondia es feia ressò de les greus conseqüències que per als fons de la Fundació Marcel Chevalier va tenir l'incendi a Arinsal.

'400 milions d'anys perduts en una nit' titula la seva crònica el periodista Andrés Luengo, que comença així:

La dosi de miracles que van acompanyar l'incendi de l'edifici d'Aigües d'Arinsal, quinze dies enrere, la va consumir íntegrament el llegat artístic de Sergi Mas. Ja saben: el bronze amb l'excursionista que xarrupava una ampolla de la casa a l'exterior de la façana, i que va ser retirat a temps pels bombers, i el mur ceràmic que il·lustra el cicle de l'aigua i que miraculosament va quedat intacte. Un tercer miracle hauria sigut massa. Però és el que hauria calgut per salvar els arxius de la Fundació Maercel Chevalier, que des de fa dos decennis llargs es dedica a estudiar matèries entre nosaltres tan exòtiques, per no dir marcianes, com la geologia, la geomorfologia, la glaciologia i el permafrost, sempre amb el focus posat en Andorra i el Pirineu circumdant.

Per continuar llegint: https://www.bondia.ad/cultura/300-milions-d-anys-perduts

NOU SITE PALEOLÍTIC A CHAVELOT

L'Inrap va dur a terme una excavació de 2.500 m2 al municipi de Chavelot, en lloc dit Sur les Neufs Quartiers. Situada a la plana d'Epinal a les altes terrasses del Mosel·la, l'excavació estava motivada per l'actualització al diagnòstic del paleosol del “Rang de Xay”, un marcador local del començament de l'última glaciació datada d'uns 70.000 anys. L'excavació va permetre caracteritzar aquest paleosol i identificar una ocupació del paleolític mitjà al cim d'aquest.

L'excavació del jaciment de Chavelot va permetre descobrir un paleosol que sembla correspondre a un entorn de la glacera Weichsélien (última glaciació), datat entre els fa 10 000 i 70 000 anys, el que haurà de ser confirmat per les datacions OSL, un mètode que permet datar des de fa temps els vestigis són recoberts pel sediment. La presència de xablis (soques fòssils) cremats al si d'aquest paleosol ha permès recol·lectar nombrosos carbó que permetran determinar precisament el paleoambient del lloc, és a dir restituir el paisatge de l'època.

S'ha descobert una concentració de peces lítiques. Una excavació manual de 25 m2 va portar al descobriment de més de 60 peces. El material està format per còdols de quarsita i quars tallats per obtenir esclats tallants. Els mètodes de mida són típics del Paleolític mitjà, període de l'home de Neandertal. Els esclats de vegades es poden retocar per realitzar eines específiques com ara racladors o puntes.

Notícia sencera: https://www.inrap.fr/un-nouveau-site-du-paleolithique-moyen-chavelot-vosges-20561?utm_source=newsletter&utm_medium=email&utm_campaign=n%25C2%25B0%2520120%2520%257C%2520lundi%252016%2520mars%25202026

Hidrogeolodia 26: El dia internacional de l'aigua és el proper Diumenge 22, i esteu tots convidats a gaudir-ho al voltant de coneguts i coneixements sobre l'aqüífer de fons de vall a La Margineda i Aixovall.

La sortida s’iniciara a Aixovall, devant de l’Arca de la Creu Roja (antic Hotel Peralba). Aixovall disposa d’una parada de Bus i apartament al carrer gratuït en dia festiu. Aquí explicarem el context del lloc, I obligats a recordar la riuada del 82. Passant pel poble ens enfilarem pel camí de La Margineda, on gaudirem de les vistes sobre el riu Valira. Un cop a l’Escola Meritxell, passarem cap al camí que mena al pont romànic i explicarem els piezòmetres que hi han instal.lats a la rotonda, juntament amb l’estructura de l'aqüífer. Continuarem el camí de l'Obac i parlarem de la primera i única pista d’aterratge d’avions que va haver a Andorra. El camí ens porta fins arribar a la Font Freda on beure si ens cal. Serà un bon indret per explicar la recàrrega de l’aqüífer i com aquest aquest està despenjat del riu. Un cop a Santa Coloma farem inventari de les activitats industrials I de serveis emplaçats, juntament amb un històric de la contaminació que va experimentar l’aqüífer i que fa ve de lluny en el temps. Pel camí explicarem quina és la dinàmica del riu canalitzat i de nou estarem obligats a parlar de les inundacions del 1982. De tornada passarem pel devant del riu d’Enclar, just davant de la casa dels Russos, I podrem contrastar les propietats fisico-químiques del riu amb les de la Font Freda i Aixovall. Ens enfilarem fins el poble vell de La Margineda, un gran desconegut, i pel camí tindrem una visió sobre la plana al.luvial (actualment en construcció) fins asaolir la parada de Bus pels que no vulguin arribar a Aixovall a peu.

Denivell 165 metres i 1500 kCal per cremar en 15000 passes, distància 6,5 km.

https://www.fundaciomarcelchevalier.org/activitats.html