Palmesopyr

Palmesopyr Pirineos/us-Pyrénées-Pirinioetako Goi Paleolito eta Mesolito-Paléolithique supérieur et Mésolit

CAT: El projecte PrehistoPyr : " Els Pirineus prehistòrics , recursos econòmics i territoris dels caçadors - recol · lectors del Paleolític superior al Mesolític " té com a objectiu científic de caràcter general establir i desenvolupar una xarxa d'intercanvis d'informació i de llocs de trobada per al treball en comú que permeti la presentació i discussió de resultats que permetin el progrés del coneixement científic entre els investigadors dels diferents territoris de la CTP participants en aquest projecte (Aquitaine , Andorra , Aragó , Catalunya , País Basc i Migdia Pirineus ) . Els diferents participants tenen en comú programes d'investigació que s'interessen per la comprensió del funcionament dels territoris econòmics i d'interacció social dels caçadors - recol · lectors dels Pirineus des de l'aparició de les indústries laminars del Paleolític superior fins al moment previ al canvi econòmic provocat amb l'adveniment de la producció com a mecanisme principal per a la subsistència . La possibilitat de la trobada facilita l'intercanvi entre els investigadors , i afavoreix el desenvolupament de noves investigacions mitjançant la participació dels / les joves investigadors / investigadores . Aquesta xarxa contribueix així a reafirmar la seva formació en la investigació en un context de treball internacional

CAST: El proyecto PrehistoPyr: “Los Pirineos prehistóricos, recursos económicos y territorios de los cazadores- recolectores del Paleolítico superior al Mesolítico” tiene como objetivo científico de carácter general establecer y desarrollar una red de intercambios de información y de lugares de encuentro para el trabajo en común que permita la presentación y discusión de resultados que permitan el progreso del conocimiento científico entre los investigadores de los distintos territorios de la CTP participantes en este proyecto (Aquitaine, Andorra, Aragón, Catalunya, País Vasco y Midi Pyrénées). Los distintos participantes tienen en común programas de investigación que se interesan por la comprensión del funcionamiento de los territorios económicos y de interacción social de los cazadores-recolectores de los Pirineos desde la aparición de las industrias laminares del Paleolítico superior hasta el momento previo al cambio económico provocado con el advenimiento de la producción como mecanismo principal para la subsistencia. La posibilidad del encuentro facilita el intercambio entre los investigadores, y favorece el desarrollo de nuevas investigaciones mediante la participación de los/las jóvenes investigadores/investigadoras. Esta red contribuye así a reafirmar su formación en la investigación en un contexto de trabajo internacional. EUSK: " Historiaurreko Pirinioak , baliabide ekonomiko eta Goi Paleolitoko du ehiztari Mesolito den lurraldeetan " helburu zientifikoa PrehistoPyr proiektua da orokorrean ezartzeko eta informazioa trukatzeko eta elkarguneak elkarrekin lan egiteko sare bat garatzea ahalbidetuz aurkezpena eta proiektu hau CTP ( Akitania , Aragoi, Andorra, Euskal Herria, Katalunia eta Midi Pyrénées ) parte hartzen duen desberdinetako lurraldeetan ikertzaileen arteko ezagutza zientifikoaren aurrerapena ahalbidetzeko moduko emaitzak eztabaida . Ezberdinen parte-hartzaileen ikerketa programak komun duten elkarrekintza ekonomia eta gizarte ehiztari Pirinioetako Goi Paleolitoko industrien sorrera bertatik lurralde funtzionamendua ulertzeko interesa dute denbora laminar aurretiko aldaketa ekonomikoei ekoizpen biziraupenerako mekanismo nagusi gisa etorrerak eragindako. Bilera aukera, ikertzaileen arteko trukea errazten du , eta ikerketa berrien garapena sustatzen parte-hartzea / ikertzaile gazteak . Sare honetan , beraz, beren ikerketa- prestakuntza berrestea nazioarteko lana testuinguru batean laguntzen. FRA:Le projet PrehistoPyr " Pyrénées préhistoriques , des ressources et des territoires des chasseurs- cueilleurs du Paléolithique supérieur au Mésolithique économiques " objectif scientifique est d'établir générale et développer un réseau d'échange d'informations et de lieux de rencontre pour travailler ensemble permettant la présentation et la discussion des résultats qui permettent le progrès des connaissances scientifiques entre les chercheurs dans les différents territoires des participants à ce projet CTP ( Aquitaine , Andorre, Aragon , Catalogne , Pays basque et Midi Pyrénées ) . Différents participants ont des programmes de recherche communs qui sont intéressés à la compréhension du fonctionnement des territoires d'interaction économique et sociale de chasseurs-cueilleurs des Pyrénées de l'émergence des industries du Paléolithique supérieur laminaire de temps avant le changement économique provoquée par l'arrivée de la production en tant que le principal mécanisme de survie . La possibilité de réunion facilite les échanges entre les chercheurs et favorise le développement de nouvelles recherches à travers la participation / jeunes chercheurs . Ce réseau contribue ainsi à réaffirmer leur formation à la recherche dans un contexte de travail international .

Troben al castell de Cervera vuit petjades fossilitzades d'una espècie d'èquid que va viure fa 30 milions d'anys.La inte...
26/09/2026

Troben al castell de Cervera vuit petjades fossilitzades d'una espècie d'èquid que va viure fa 30 milions d'anys.

La intervenció arqueològica realitzada a l'estiu al castell de Cervera ha deixat al descobert un rastre de vuit petjades fossilitzades que, segons els investigadors, poden correspondre a una espècie d'èquid que va viure a l'oligocè, fa uns 30 milions d'anys. El fet singular d'aquesta troballa rau en el bon estat de conservació de les restes. Això, malgrat que s'han trobat en un espai que ha patit modificacions continuades al llarg dels segles. Les restes s'analitzaran per poder determinar amb més precisió quina espècie les va produir. La investigadora del projecte d'arqueologia, Sabina Vall, ha destacat que la troballa "revaloritza" el jaciment i aporta "valor afegit" al patrimoni de la ciutat.

El rastre d'icnites, és a dir de petjades fossilitzades, ocupa un tram d'uns 5 metres de longitud i s'ha localitzat al costat dels fonaments del castell. Especialistes del Departament de Cultura ja han corroborat la troballa, tot i que caldrà analitzar-la per conèixer-ne els detalls. De moment, segons els resultats preliminars dels investigadors es creu que les petjades les va fer una espècie de cavall que es va extingir i que va viure fa entre 34 i 28 milions d'anys.

Més informació: https://www.lavanguardia.com/local/lleida/20260922/11641369/encuentran-castillo-cervera-huellas-fosilizadas-equido-vivio-30-millones-anos.html

Ja tenim aquí el nou número de la revista bimensual Melanterita a càrrec de l'Alba Doral. Aquest cop us presentem notíci...
21/09/2026

Ja tenim aquí el nou número de la revista bimensual Melanterita a càrrec de l'Alba Doral. Aquest cop us presentem notícies que us hem avançat al Facebook de la Fundació Marcel Chevalier i el de Palmesopyr, com d'altres de noves: 1) Una entrevista a en Bas van Eeckhout i en Merlijn van Arum sobre la darrera campanya de geològica de camp a la capçalera de l'Ariège. 2) L'anunci del nou article de glacialisme d'Andorra que veu la llum enguany. 3) La prospecció geofísica que vàrem efectuar a una geoforma molt particular a la Serra de Guadarrama. 4) Novetats del projecte POCTEFA SOLPYR, els sòls dels Pirineus, coneixer-los per cuidar-los, pla d'acció a votació. 5) Inventari d'esllavissaments del projecte POCTEFA SPIRAL. 6) Nou article d'en Joan Estrada sobre les precipitacions a Andorra i tendència. 7) Una inspecció geoarqueològica efectuada al Parc de Comapedrosa amb coneguts arqueòlegs del País. 8) Lectura recomanada, aquest cop amb La Massana i el llac d'obturació glacial com a protagonista. 9) Recurs pedagògic sobre el glacialisme de la Península Ibérica. Esperem que disfruteu de la lectura i us deixem amb una imatge des dels cims de la vall de Manyanet (Pallars Jussà) original de Laia Turu.

https://mailchi.mp/74bfee5fe9f2/melanterita-la-revista-de-les-cincies-de-la-terra-nm-90-any-15-juliol-agost-2026?e=88d0fac85a

La col·laboració entre l'Hospital del Pallars, el Museu de la Conca Dellà i l'Institut Català de Paleontologia (ICP) ha ...
16/09/2026

La col·laboració entre l'Hospital del Pallars, el Museu de la Conca Dellà i l'Institut Català de Paleontologia (ICP) ha portat el centre hospitalari a fer un TAC d'una vèrtebra de dinosaure trobada a un jaciment d'Orcau, al Pallars Jussà, segons recullen mitjans catalans i d'Andorra (https://www.bondia.ad/cultura/l-hospital-del-pallars-fa-un-tac-a-una-vertebra-de-dinosaure). Es tracta d'una vèrtebra d'un dinosaure de coll llarg, l'anomenat Abditosaurus, l'últim gegant del Pirineu que va viure al Pallars fa 70 milions d'anys. Aquest dinosaure es va descobrir fa més de 60 anys, es va descriure el 2022 i actualment forma part d'un estudi que intenta esbrinar com funcionava internament els ossos d'aquest dinosaure i quina composició tenien. Es vol conèixer la quantitat de forats que podien tenir els ossos i que els permetia aportar lleugeresa a tot l'esquelet.

L'investigador de l’ICP Bernat Vila ha explicat que el projecte pretén estudiar com era l'estructura interna dels ossos, concretament de les vèrtebres, per conèixer com s'ho feien aquests dinosaures per assolir unes mides tan grosses en uns ossos que internament probablement estaven buits. Vila ha dit que els resultats del TAC ajudaran a estudiar la seva pneumaticitat, el conjunt de forats i de fosses que hi havia internament.

L'estudi d'aquesta vèrtebra s'inclou en un projecte més ampli que pretén conèixer l'estructura interna de diversos ossos dels dinosaures de coll llarg que porta per títol "Evolució i paleobiologia dels dinosaures herbívors en ecosistemes del Cretaci final". Es tracta d'un projecte finançat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats i pel departament de Cultura de la Generalitat.

Aquest no és el primer TAC que realitzen a un os de dinosaure a l'Hospital del Pallars. El primer el van fer a un d'un bloc de sediments amb ossos d'un crani. En aquell moment els resultats no van ser els esperats. En aquesta ocasió confien a obtenir resultats més satisfactoris en no haver-hi sediments i que més endavant es puguin fer les mateixes proves en altres peces del mateix animal com podrien ser costelles.

Dinosaure titanosaure Abditosaurus

Personal investigador de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), el Museu de la Conca Dellà (MCD), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Universitat de Saragossa (UNIZAR) i la Universidade NOVA de Lisboa (UNL) van descriure l'any 2022 la nova espècie de dinosaure titanosaure Abditosaurus a partir de les restes excavades al jaciment Orcau-1, al Pallars Jussà.

Es tracta de l’esquelet semiarticulat més complet d’aquest grup de dinosaures herbívors descobert fins ara a Europa. Els 18 metres de llarg i les 14 tones de pes el converteix en l’espècie més gran de dinosaure del domini iberoamericà, una antiga regió que actualment agrupa Iberia i el sud de França.

Les restes d’aquest dinosaure consisteixen en diverses vèrtebres i costelles del tronc i ossos de les extremitats i les cintures pèlviques i escapulars, però destaca especialment un fragment semiarticulat del coll format per 12 vèrtebres cervicals, algunes fusionades entre elles. Ara, una d'aquestes vèrtebres és la que s'investiga per saber més d'aquest dinosaure gegant.

El «boomerang» d'Urville-Naccqueville (Manche) En ocasió de la temporada científica i cultural gal·lesa de l'Inrap, els ...
11/09/2026

El «boomerang» d'Urville-Naccqueville (Manche)

En ocasió de la temporada científica i cultural gal·lesa de l'Inrap, els arqueòlegs expliquen excavacions i objectes de l'edat del Ferro que els han marcat. Avui en dia, el bastó de jet o "boomerang" d'Urville-Nacqueville.

Entre les nombroses particularitats d'aquest lloc litoral orientat cap al comerç marítim, aquest objecte constitueix probablement el descobriment més original.

Preservat de la degradació per la humitat del sòl des del seu enterrament durant la Segona Edat del Ferro (La Tène D1b: 120-80 aC), el bastó es va descobrir dins d'una fossa en la qual sembla haver estat deposat de manera deliberada en el marc d'una acció cultual. Més enllà d'arguments tafònics (relatius als diversos processos que s'han produït des de l'enterrament), aquesta impressió és reforçada pel dipòsit a prop i en condicions similars d'una quimera combinant en falsa connexió anatòmica una conca d'equida amb un crani de gos i associada a diversos trossos de costa de balena.

Passada la sorpresa del descobriment, un ràpid gir en la literatura etnogràfica i arqueològica mostra que el bastó de jet, el boomerang del qual és el representant més famós, és una arma universal i atemporal.

En un article de 1843, Samuel Ferguson va ser un dels primers a reconèixer l'existència a l'Europa antiga del boomerang. Basant-se en la lectura dels autors antics, proposa restituir-li el seu nom llatí de cateia que serà després explicat per Salomon Reinach i després retingut pel diccionari llatí-francès Gaffiot en el sentit d'una « arma de jet dels gals que, com el boumerang [sic], torna a la sortida ».

Voleu seguir llegint?
https://www.inrap.fr/breves-gauloises-le-boomerang-d-urville-naccqueville-manche-20828

PREMI I REOBERTURAEl Museu d'Arqueologia de Catalunya ha estat distingit amb el Premi Carles Miralles a propostes didàct...
23/08/2026

PREMI I REOBERTURA

El Museu d'Arqueologia de Catalunya ha estat distingit amb el Premi Carles Miralles a propostes didàctiques en el marc dels Premis Auriga 2026, un reconeixement que valora la qualitat i la innovació del projecte educatiu del centre. Els guardons Auriga estan impulsats per la revista Auriga —l'única publicació en català dedicada a la divulgació del món clàssic— i reconeixen anualment iniciatives destacades en els àmbits de l'estudi, la difusió, l'educació i la promoció del patrimoni i la cultura clàssica. El jurat ha valorat especialment la capacitat per convertir l'educació en un eix central de l'acció del museu i per plantejar una relació continuada entre la ciutadania i el patrimoni arqueològic al llarg de totes les etapes de la vida.

D'altra banda, i en l'àmbit museístic i divulgatiu català, també ens fem ressò del fet que el Museu Arqueològic de Tarragona reobrirà portes a la seva seu principal entorn de Nadal després de vuit anys tancada per les obres de rehabilitació. A finals de juny, l'equipament va cloure la seva etapa al Tinglado 4 del Port de Tarragona i es treballa ara en el trasllat de les peces -que s'han restaurat- i enllestint la nova museografia.

Al nou museu està previst que hi hagi un miler de peces, una selecció de les 54.000 que té la col·lecció del MNAT als magatzems. Aquestes no estaran soles posades en una peanya perquè només aquells experts i coneixedors de l'arqueologia o de la història les puguin entendre, sinó que s'acompanyaran de recursos per fer-les més comprensibles i contextualitzades als visitants.

Ens han acceptat una nova publicació sobre la darrera fase del glacialisme a les valls d'Andorra fa uns 20.000 anys. Amb...
12/08/2026

Ens han acceptat una nova publicació sobre la darrera fase del glacialisme a les valls d'Andorra fa uns 20.000 anys. Amb un total de trenta-dues datacions cosmogèniques amb els isòtops del Berili i el Clor ens han permés revelar el retrocés de les glaceres a Andorra després del màxim englaçament global (el LGM en anglès). Les glaceres retrocedeixen de forma gradual a les principals valls del País entre els 20.000 anys i els 16.000 anys, i retrocedeixen bruscament entre els 16 i 15 mil anys respecte avui dia, per quedar confinades als circs glacials on desapareixen ara fa 12-10 ka. Aquestes evidències han permès efectuar una modelització paleoclimàtica de les condicions del LGM al Principat, la qual suggereix que les temperatures durant el màxim glacial global foren 5 i 6 °C més fredes que les actuals amb una precipitació similar, la qual cosa es contraposa amb els resultats obtinguts al vessant Atlàntic (Ariège, Pas de la Casa). Aquest treball permet afirmar que les condicions climàtiques al vessant Atlàntic foren més seques que les del vessant Mediterrani dels Pirineus orientals, una qüestió que ja no es pot posar en dubte i amb implicacions en la història del paisatge i la seva humanització.

Us podeu descarregar l'article seguint aquest link fins finals de setembre 2026: https://authors.elsevier.com/c/1naRa-4PSHWbt

RUTES ARQUEOLÒGIQUES PER MERANGESL’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) planteja crear dues rutes arqueològique...
11/08/2026

RUTES ARQUEOLÒGIQUES PER MERANGES

L’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) planteja crear dues rutes arqueològiques a Meranges (Cerdanya) per donar a conèixer els jaciments d’alta muntanya i el paisatge cultural que els envolta. De la iniciativa es feien ressò aquest dia els mitjans catalans. Una de les propostes, ja en fase de desenvolupament, connectarà el jaciment romà del Coll de Molleres, a 2.500 metres, amb altres elements patrimonials d'interès a l'entorn del llac de Malniu. La segona, encara en estudi, se centra en la vall del Duran, on s’ha documentat un possible assentament ramader de l’edat del bronze que podria omplir un buit historiogràfic d’aquest període en l'arqueologia d'alta muntanya.

La primera ruta, més avançada, resseguirà part de l’itinerari que puja al Puigpedrós i vincularà els jaciments de Coll de Molleres I i II amb un tercer punt d’interès a l’Estany Sec, a prop del refugi de Malniu. Coll de Molleres I és el jaciment romà d’alçada més alt de Catalunya i de tota la conca mediterrània, mentre que Coll de Molleres II, d’època neolítica —datat entre el quart i el tercer mil·lenni abans de la nostra era—, es considera clau per a l’estudi de l’especialització ramadera en alta muntanya, amb grans tancats de pedra seca.

La segona proposta de ruta, a la vall del Duran, es troba encara en fase d’estudi i pendent de consolidació científica. Els investigadors treballen per confirmar les datacions i la funcionalitat exacta del jaciment de Duran II, situat a 2.300 metres d’altitud, a partir de les troballes de les darreres campanyes arqueològiques. Concretament, el circuit començaria a la zona del pla de Campllong, on hi ha el càmping de Meranges, i remuntaria la vall del Duran fins a la zona d'Engorgs, al vessant oest del Puigpedrós.

Deixem aquí l'enllaç a la notícia sencera:

El jaciment de Duran II podria omplir el buit d’ocupació durant l’edat del bronze en aquests entorns

LLIBRESCéline Pallier. 'Quand une grotte devient archive'. Décrypter les paysages et les occupations humaines du Paléoli...
08/08/2026

LLIBRES

Céline Pallier. 'Quand une grotte devient archive'. Décrypter les paysages et les occupations humaines du Paléolithique supérieur par l’approche géoarchéologique, l’exemple de la grotte du Mas d’Azil et de la vallée de l’Arize (Pyrénées, France). Société préhistorique française; Fédération Française de Spéléologie, 180 p., 2026, Mémoires de la Société préhistorique française 75 / Karstologia mémoires 30, 978-2-95883-824-9. ⟨hal-05667994⟩

La cova del Mas d'Azil és un registrador de molt alta resolució de les respostes hidrosedimentàries de l'Arize, riu que la travessa, amb fluctuacions climàtiques des del penúltim cicle glacial. La dinàmica del curs d'aigua ha condicionat no només la presència d'ocupacions humanes durant el Paleolític Superior, sinó també la conservació o no dels jaciments arqueològics. A escala de la cova, desxifrar i creuar la informació sedimentària i arqueològica permet restituir l'evolució del paisatge subterrani que han conegut les poblacions del Paleolític Superior. Aquests arxius sedimentaris en el medi càrstic també permeten informar les dinàmiques fluvials i sedimentàries així com les condicions paleoclimàtiques a una escala més important, la de la vall de l'Arize. En efecte, els estudis interdisciplinaris han fet llegibles i explotables indicis morfològics i sedimentaris a penes perceptibles a l'exterior. L'anàlisi de les restes arqueològiques considerades en el seu context sedimentari i morfokàrstic posa així en evidència el paper de la tafonomia diferencial en la seva conservació i esdevé una clau de lectura essencial per a la interpretació dels «buits arqueològics», des de l'escala del lloc fins a la de les valls del Piemont nord-pirinenc.

ARQUEOLOGIA PIRINENCAL'exposició '35 anys picant pedra' que es pot veure a Tremp, i de la qual s'ha fet ressò la premsa ...
27/07/2026

ARQUEOLOGIA PIRINENCA

L'exposició '35 anys picant pedra' que es pot veure a Tremp, i de la qual s'ha fet ressò la premsa catalana,, mostra la feina en deu jaciments del Pallars Jussà, alguns emblemàtics dins del panorama de l’arqueologia medieval a Catalunya i a la resta de la península Ibèrica. La Fabregada, el Castell de Mur o Altimiris, són tres dels jaciments que destaquen pel seu valor científic. La mostra posa en valor la trajectòria d’un equip que ha transformat el coneixement històric de la zona. L'arqueòloga i directora de la mostra, Marta Sancho, ha explicat que, quan van arribar al Pallars fa 35 anys, la comprensió de la població i de les institucions sobre el que feien "era molt escassa." Per l'arqueòloga, el Jussà "és un gran laboratori per poder fer una bona arqueologia de camp."

Aquesta exposició és un recull de la trajectòria investigadora que l’equip del Laboratori d’Arqueologia Medieval de la Universitat de Barcelona ha dut a terme al Pallars Jussà des de 1992 fins a 2026. Durant aquest temps la comprensió de la comarca vers l'arqueologia i la tasca que fan ha canviat. Sancho diu que ara el suport és molt més gran.

Han excavat molt, però queda molt per fer ha dit Sancho i a tall d'exemple apunta que l’equip manté actius cinc jaciments en actiu al Pallars Jussà. Tot i la intensitat de la feina durant tot aquest temps, Sancho ha afirmat que encara "queda moltíssim per excavar", tot explicant que el Pallars Jussà és una comarca que no ha estat transformada per grans infraestructures, fet que ha permès que "es conservi com un laboratori ideal per a l’arqueologia de camp".

Ja l’any 1990 es va iniciar la recerca entorn de la indústria siderúrgica medieval, a partir de les prospeccions realitzades per un equip format per Marta Sancho i Jordi Solà. Els resultats d’aquelles prospeccions van ser positius i l’any 1992 es començava el que ha estat un llarg camí que s’ha concretat en la intervenció en extensió en aquests 10 jaciments d’època medieval: Els Altimiris, Fabregada; Castell de Mur, Sant Martí de les Tombetes, Castelló Sobirà de Sant Gervàs, els Sabarissos, les Esplugues de Segur, el Pui de Segur, Vilavella del Castellet, Castell d'Orrit.

Amb aquesta exposició, es vol donar a conèixer la tasca feta pels equips d’arqueòlegs i també fer difusió del ric patrimoni medieval existent en aquesta comarca.

La formació de nous professionals és una altra de les potes fonamentals d’aquest projecte. Cada campanya mobilitza prop de 50 persones, incloent-hi estudiants que s’integren en el procés de recerca sota la supervisió de l’equip directiu, format per una desena d’experts. Aquest relleu generacional és, segons la directora, el secret que ha permès mantenir la continuïtat durant aquests 35 anys.

Marta Sancho ha explicat que l’exposició ha nascut amb l’objectiu de "tornar el coneixement a la població local i fer visible la minuciositat que implica l’arqueologia", des del treball de camp fins a les tècniques d’anàlisi de materials i reconstrucció.

Ara, amb un nou projecte quadriennal ja en marxa, l’equip arqueològic el Laboratori d’Arqueologia Medieval de la Universitat de Barcelona (LAMUB) reafirma el seu compromís amb el Pallars Jussà, apostant per una recerca que combina la rigorositat científica amb la voluntat de convertir el passat en una eina de present per al territori.

El joc dels cubs

La mostra compta amb el Joc dels cubs format per deu cubs, cadascun dedicat a un jaciment arqueològic excavat per l'equip LAMUB. Cada cara dels cubs presenta el mateix tipus d'informació: com és el jaciment? Per què és important? Quines tècniques hi hem aplicat? Quins materials hi hem recuperat?, i Quina singularitat presenta? El joc presenta un repte al visitant; que ordeni els jaciments segons el seu criteri i comparteixi les dades.

Una nova campanya al Pirineu i un nou equip al Pallars Jussà. Isona, o vila romana d'Aeso, ha estat protagonista d'una n...
23/07/2026

Una nova campanya al Pirineu i un nou equip al Pallars Jussà. Isona, o vila romana d'Aeso, ha estat protagonista d'una nova campanya programada que nodriran encara més l'arxiu del Museu de la Conca Dellà, on també s'està contribuït amb l'arqueòloga Laia Turu al recull de dades i informatització de les fitxes arqueològiques de 30 anys d'excavacions arqueològiques. Us deixem amb el recull de premsa: https://www.pallarsdigital.cat/societat/23145-finalitza-la-campanya-arqueologica-daeso-amb-troballes-inedites?shem=dsdf,sharefoc,agadiscoversdl,,sh/x/discover/m1/4

Dirección

Edifici Socio-Cultural La Llacuna, Carrer Drive Nequi
Andorra La Vella
AD500

Horario de Apertura

Lunes 09:00 - 17:00
Martes 09:00 - 17:00
Miércoles 09:00 - 17:00
Jueves 09:00 - 17:00
Viernes 09:00 - 17:00

Teléfono

+316321815

Notificaciones

Sé el primero en enterarse y déjanos enviarle un correo electrónico cuando Palmesopyr publique noticias y promociones. Su dirección de correo electrónico no se utilizará para ningún otro fin, y puede darse de baja en cualquier momento.

Contacto La Escuela/facultad

Enviar un mensaje a Palmesopyr:

Compartir