23/08/2026
Oggi, al concerto all’alba del festival TRAMANTICI, presso il molo di Marotta, ho citato il Moll de la Fusta di Barcellona, Joan Salvat-Papasseit e la sua poesia Nocturn per a acordió. Varie persone mi hanno chiesto informazioni più dettagliate. Ecco, nella foto, la mia faccia sotto la statua del poeta a Barcellona; qui di seguito, invece, il testo della poesia. Viva TRAMANTICI, Visca Catalunya!!!
Joan Salvat-Papasseit – Nocturn per a acordió
Heus aquí: jo he guardat fusta al moll.
(Vosaltres no sabeu
què és
guardar fusta al moll:
però jo he vist la pluja
a barrals
sobre els bots,
i dessota els taulons arraulir-se el preu fet de l’angoixa;
sota els flandes
i els melis,
sota els cedres sagrats.
Quan els mossos d’esquadra espiaven la nit
i la volta del cel era una foradada
sense llums als vagons:
i he fet un foc d’estelles dins la gola del llop.
Vosaltres no sabeu
què és
guardar fusta al moll:
però totes les mans de tots els trinxeraires
com una farandola
feien un jurament al redós del meu foc
I era com un miracle
que estirava les mans que eren balbes.
I en la boira es perdia el trepig.
Vosaltres no sabeu
què és
guardar fustes al moll
Ni sabeu l’oració dels fanals dels vaixells
—que són de tants colors
com la mar sota el sol:
que no li calen veles.
