23/01/2024
Al meu viatge de final de curs de 1r de batxillerat, vam visitar Pisa. En arribar, sembla que jo m'havia adormit i que, per aquest motiu, els meus companys i companyes, van haver de despertar-me, per dir-me que perquè jo poguera baixar del bus i acompanyar-los a fer l'obligat “Tour” turístic. Supose que, com que les meues neurones van tardar un ratet a recuperar el seu funcionament normal després de la migdiada, quan em vaig trobar davant la famosa torre que, a pesar de tot, encara s'erigeix en aquella vila, vaig exclamar sense massa preocupacions: “La Torre de Pisa està torçuda”. A partir d'aquest moment, podeu imaginar la conya que encara continua hui en dia.
Recentment, hem conegut els resultats de les proves acadèmiques, les sigles de les quals recorden al nom d'aquesta preciosa ciutat i podem dir, sense gens de por a equivocar-nos, que si educativament sempre hem estat prou “torçuts”, actualment, la nostra arquitectura formativa, el nostre plantejament, frega el col·lapse total.
Seria un bon moment perquè, aquells i aquelles que al llarg dels darreres anys han defensat mètodes d'ensenyança tan variats com "Sui generis", començaren a analitzar les conseqüències reals que, per als seus alumnes, tenen els seus experiments i reconegueren, humilment, que l'efecte de l'aplicació de certes “perspectives” li vindrà molt bé a la política per generar caos i confusió, però que, per a l'alumne, és simplement contraproduent i jo diria que directament nefast. No és que hagen estat mals resultats, com sempre ho han sigut, sinó que esta volta han sigut els pitjors de la història. Com pot un xiquet o xiqueta aprendre castellà o valencià correctament si ni tan sols té un llibre específic de cada assignatura, sinó que està tot mesclat i un mateix tema està redactat en les dos llengües? Però, aquestes genialitats a qui se li ocorren? I el que més em sorprén, per què les acceptem?
Una vertadera llàstima i més si pensem que, primer l'empastre i ara sembla que també la solució (que ja us dic que no solucionarà res), sempre ens costa diners als mateixos i no precisament pocs. Per la despesa que ens suposa el sistema educatiu i perquè el que està en joc és el futur dels vostres fills i filles, tots hauríem d'exigir resultats i evitar els jocs de màgia.
PS: “PISA” (Programme for International Student Assessment).
Jose Vte Fuertes Belenguer.
