Escola Danses de Xàtiva

arreu la geografia valenciana. El ball més autòcton, l'anomenat “dansà”, així com la seva conservació i difusió, foren la base i els pilars sobre el que es construïren els fonaments inicials d'aquesta activa associació. L'ensenyament de la dansà, de la seva estructura i de les seves diferents vessants i evolucions, als veïns i veïnes de Xàtiva i voltants que s'interessaren per ella, acomplia el primer dels objectius del col.lectiu: el netament didàctic. Amb eixa tasca es donava igualment compliment al segon dels objectius que l'Escola es plantejà en el seu inici: defensar, mantenir i fomentar els valors culturals i antropològics de la ciutat de Xàtiva i de la seva comarca. Una vegada aconseguits aquests dos objectius inicials, l'Escola de Danses es plantejà el fet de començar a recollir melodies i dissenyar balls de diferent estructura i estil, mitjançant la informació facilitada oralment per persones d'avançada edat que encara mantenien en la memòria alguns records d'aquestes peces. La gent gran dels pobles que transmetia aquests balls els interpretava a la seva manera o facilitava referències de la seva musicalitat o de la seva execució, la qual cosa permetia als investigadors de l'Escola acabar recuperant l'essència d'aquestes peces musicals autòctones. D'aquesta manera s'anaren retrobant incomptables peces, vertaderes joies en perill de desaparició, que s'incorporaren irremeiablement al patrimoni cultural immaterial del poble valencià. Un dels fruits d'aquesta impagable tasca va naìxer l'any 1985, amb la gravació i edició del treball “Cants i balls de La Costera I”, tal volta el que es considera el primer “fill” de l'Escola de Danses de Xàtiva. Poc a poc, sense deixar de costat la dansà, anaren diversificant-se les maneres de transmetre els resultats de les investigacions de l'Escola de Danses, realitzant actuacions ben curades en les que es mostrava públicament el treball de recuperació dut a terme en els darrers anys. Aquesta posada en escena de les peces recuperades es compaginava en el temps amb altres activitats desenvolupades per l'Escola, com ara conferències de temàtica popular, exposicions de fotografia, mostres i desfilades d'indumentària valenciana, amb edició inclús de catàlegs, setmanes culturals, aplecs de danses i intercanvis amb altres agrupacions de d'Espanya i Europa, a banda de la implicació del propi col.lectiu en esdeveniments culturals de la ciutat com ara la tradicional Fira d'Agost, la Festivitat del 9 d'Octubre, la Dansada del 25 d'abril o la Processó del Corpus amb les danses dels Nanos, dels Cavallets i de la Moma, creacions exclusives de l'Escola de Danses. Igualment cal destacar, en la trajectòria del grup, la representació de la Comunitat Valenciana assolida per l'Escola en diferents festivals folklòrics arreu de l'estat espanyol, així com la participació en successives edicions del Festival Internacional de "l'Europeade", des de l'any 1998. El segon “fill” de l'Escola naix l'any 2000, quan el col.lectiu havia complit l'edat de 22 anys, i ho fa sota el títol “Cants i balls de La Costera II”. Mitjançant aquesta segona gravació es dona continuïtat a la curada tasca de recopilació, estudi, recuperació i difusió del patrimoni musical de Xàtiva i la comarca de la que és capital. En aquest treball apareixen peces de diferents estils, que van des de l'alegria i ritmes vius de les jotes, fins l'elegància i distinció dels boleros, passant pels cants lliures com els de batre o de bressol, fins a melodies de depurada composició de la pròpia Escola. L'ambiciós espectacle “Costera amunt, Costera avall”, l'any 2002, al Gran Teatre de Xàtiva, sembla ser el punt d'inflexió mitjançant el qual l'Escola de Danses marca un abans i un després en la manera d'entendre els espectacles de cant i ball regional que fins aleshores tots els grups valencians havien mostrat. Així, amb referències clares a la vida de la població de Xàtiva com a fil argumental de l'espectacle, l'Escola aconsegueix barrejar adequadament la música, el ball, la indumentària i la dansa, amb una ambientació escènica ben curada i estudiada, que va permetre aconseguir un resultat final molt satisfactori, del qual tots els membres de l'Escola se senten especialment orgullosos. Des d'aleshores, l'Escola ha procurat en les seves creacions artístiques anar incorporant elements ben diversos, treballant tossudament i concienzuda la posada en escena, que ha estat el signe d'identitat que ha fet de l'Escola de Danses un dels grups culturals que més han destacat en aquesta vessant artística. Entre els nombrosos reconeixements institucionals que l'Escola ha aconseguit al llarg de la seva història destaca el segon premi atorgat per la Diputació de València i la Federació de Folklore de la Comunitat Valenciana al Certament Sona la Dipu Balls i Cants Tradicionals celebrat l'any 2008 al Teatre Principal de València. L'any 2010, l'Escola de Danses, inicia un nou projecte: una mostra anual de folklore, anomenada Arrelats, que pretén convertir-se en una mena de proposta a la capital de la comarca de La Costera de diferents tipologies de ball, cant i música de distintes parts de l'estat espanyol i fins i tot d'arreu del món. Així, a l'octubre de 2010 i amb el suport de l'Ajuntament de la ciutat, es produeix al Gran Teatre de Xàtiva la I Edició de la Mostra, amb la participació del Grupo de Danzas de Renedo de Esgueva (Valladolid) així com de la pròpia Escola de Danses, amb un espectacle de gran vistositat i creativitat plàstica on l'Escola es permet el risc de innovar i barrejar en alguna de les seves peces el ball contemporani amb els tradicionals balls regionals, la qual cosa aconsegueix molt bona acceptació pel públic assistent. Arrelats va continuar durant els anys següents amb actuacions com la del cantant ,compositor i creador valencià Carles Denia, el tantes vegades premiat Pep Gimeno “Botifarra”, el canta-cançons infantil Dani Miquel, el grup jove Barbaritats i d'altres interprets valencians. En 2013 l'Escola de Danses celebrà el seu ###V Aniversari també en el marc de la Mostra de Folklore Arrelats, amb la preparació d'un curat espectacle de gran plasticitat i creativitat i que va ser aprofitat per a retre homenatge a dos de les persones que major importància han assolit en tota la trajectòria de l'Escola de Danses de Xàtiva: Sebastià Garrido i Raquel Langa. La Mostra de Folklore Arrelats es compagina amb una altra cita anual organitzada per la pròpia Escola de Danses des de l'any 2011: L'anomenat Ball al Carrer, que s'ha convertit en una autèntica festa popular a Xàtiva on participen grups de danses de la comarca i d'altres punts de la geografia valenciana, on la màxima és traure al carrer els balls més populars per a que siguen gaudits i ballats per tot hom.