La Fochs

La Fochs Pedagoga cultural, mestra i artista.

Darrerament estic encadenant lectures d’aquelles que penso que seria molt important que llegís tothom. Lectures que ens ...
14/06/2026

Darrerament estic encadenant lectures d’aquelles que penso que seria molt important que llegís tothom. Lectures que ens acullen de forma transversal i que van a les arrels d’aquesta existència que anomenem humanitat. Són lectures situades molt sovint en els marges i en allò que el nostre sistema dominant treballa per fer invisible.

RAVING de McKenzie Wark McKenzie Wark és la darrera, editada per CAJA NEGRA EDITORA i traduïda al castellà per Mariano López Seone.

És a través de la capa més intangible de la rave com a situació que l’autora aconsegueix, haguem trepitjat raves o no, traslladar-nos a un univers on el cos (el nostre) ens parla sense filtres embolcallat en una atmosfera a voltes crua i punyent però alhora alliberadora i rica en escletxes -les que obriran esvorancs des d’on apuntalar les eines que ens han de dur a deconstruir els murs que encallen pensament i vida.

Una lectura on experiència i discurs es fonen per fer-nos volar amb la força dels ritmes més tribals. Si no volem seguir donant voltes sempre al mateix, crec que ens calen lectures com aquesta.

Ho explica excel·lentment Marta Echaves a l’epíleg amb l’esperit de Mark Fischer en present continu.

Ens veiem al darrer de la temporada, aquesta vegada a la La ciutat dels Sants La millor casa per aquesta lectura!

Gràcies Llibreria Foster & Wallace per un any més de complicitat!

“Eva, nosaltres volem fer una altra caminada”. En un dia d’assistència no obligatòria, un grup de joves de 1r de grau qu...
02/06/2026

“Eva, nosaltres volem fer una altra caminada”. En un dia d’assistència no obligatòria, un grup de joves de 1r de grau que acompanyo aquest semestre a Educació Social van mantenir-se ferms en sortir de l’aula per fer-la créixer fins als límits que ens permetés aquella t**da. 11km sota un sol implacable que no els va fer trontollar una gota. L’Eva Jabrani, autora de totes les fotos i per tant coautora d’aquest post, va aparèixer amb la seva càmera. La Sílvia va venir acompanyada del seu fill de 16 anys. La Karla convidaria hores més t**d un bon amic a sumar-se a la tertúlia. En Max i jo discutíem camins. En silenci i sense dir res, tot el meu caminar d’aquella t**da em faria sentir molt profundament com n’és d’important confiar en acompanyar des dels llocs que més estimem. Que una aula té les parets elàstiques, permeables i infinites. Acull a les persones que ens hi trobem i a les seves famílies i amistats, al seu món. Un món que troba un espai on trobar-se en confiança per aprendre. L’atzar ens va regalar meravelles i la conversa va allargar-se fins ben entrat el vespre. I tot això va ser possible perquè és el grup d’alumnes qui un bon dia et demana per sortir a caminar. Sota el sol durant 11km. No se m’acut millor manera d’explicar la força que té tot plegat. Després de tants i tants anys amb , , diria que alguna cosa estem fent bé! 🤸🏽‍♂️ GRÀCIES de nou a tu Eva per les fotos i a tot el grup per sumar-vos i fer créixer les meves propostes amb aquesta intensitat i força.

Vull parlar d’utopia i esperança. De metodologies d’aprenentatge. Metodologia de l’utopia! M’encanta assajar paraules. A...
30/04/2026

Vull parlar d’utopia i esperança. De metodologies d’aprenentatge. Metodologia de l’utopia! M’encanta assajar paraules. Ahir, amb el grup de 1r d’Educació Social, vam viure el que per mi ha marcat el moment clau del semestre: anar i tornar a peu de la universitat (Vic) fins a .art (La Guixa). El camí no només ens va dur a activar el cos, descobrir territori i parlar de les plantes i flors amb què ens serveix la natura a cada estació, sinó que ens va regalar allò que és essencial per obrir-se a l’aprenentatge: el vincle educatiu. Caminant plegades es dona una coreografia orgànica que dissol jerarquies i fa florir les persones que som més enllà dels nostres rols mestre-alumne. La conversa en moviment teixeix intimitat, confiança i alegria. Una conversa que es va expandir a l’arribada: en Ramon Furriols, de , ens esperava per parlar-nos d’aquest projecte tan necessari i esperançador que, des de fa uns anys, se situa a .art Centre Comunitari de Creació, des d’on segueix obrint portes i articulant propostes socials i comunitàries que fan possible avançar cap a l’utopia.

Ahir va ser un dia de molt present i de memòria en record d’un passat on caminava per aquests mons amb el grup del qual he estat tutora els darrers 5 anys. De moment, fins aquí: segueixo escrivint l’aventura que suposa el moviment de sortir i entrar per la porta d’una aula, un laboratori, un estudi. El moviment llindar. Un llindar que ara estic expandint també des d’aquest REFUGI meravellós on m’estic instal·lant. Cada dia, un pas més.

L’atzar ha volgut que aquestes dues caminades pel mateix camí amb dos grups diferents, un present en el cos i l’altre present per la memòria, s’hagin donat en el mateix dia amb quatre anys de distància. La màgia de la sincronia. Gràcies.


Ahir vaig facilitar una sessió de creació escènica comunitària basada en la situació per a un grup absolutament meravell...
18/04/2026

Ahir vaig facilitar una sessió de creació escènica comunitària basada en la situació per a un grup absolutament meravellós i ple de talent del programa FPO Dual d’Informador Juvenil i Cultural de al .art

Facilito inicis, transicions i llindars des de la meva metodologia, l’aragrafia.

Els llibres sempre m’acompanyen, i l’escolta que s’obre a l’atzar i al moment present, també. Presència i Entretemps!

Moltes gràcies AURORA per la confiança.





Fa dues setmanes, vaig acompanyar un grup esplèndid de mestres oferint-los la formació “Contactar a l’aula: didàctiques ...
20/03/2026

Fa dues setmanes, vaig acompanyar un grup esplèndid de mestres oferint-los la formació “Contactar a l’aula: didàctiques artístiques”, dins del programa Art i Escola (ENTRE NOSALTRES), a , en el marc de la temàtica d’enguany: CONTACTE.
Aquestes trobades han estat un espai per pensar (i sentir) com entra el contacte a l’aula. No com a concepte abstracte, sinó com a pràctica viva: en el vincle, en la mirada, en la manera com sostenim processos col·lectius. Acompanyades de llibres, lectures i contes, la gran protagonista ha estat l’experiència compartida: allò que passa quan la pràctica es posa en comú. Molt agraïda a totes les que vau fer els possibles per venir. Sou mestres aneu on aneu 🫂💜

Dies després, segueixen ressonat dins meu tot allò que no es veu a la foto però hi és: És allò que passa entre paraula i silenci. El que es mou quan una mestra comparteix una experiència i una altra hi ressona. Les ganes de continuar la conversa.

Estimades i admirades mestres: l’aragrafia —així anomeno la meva metodologia— no ve a ensenyar res nou, sinó a posar nom, a fer visible, a legitimar allò que ja feu cada dia a l’aula: crear condicions perquè alguna cosa passi entre nosaltres. El contacte és deixar-se afectar, generar espai perquè l’altre aparegui. I d’això, en teniu l’ofici. I per poder exercir l’ofici dignament i amb força, cal defensar unes condicions com les que esteu reclamant aquests dies als carrers. GRÀCIES! ✊🏾❤️‍🔥

🎪Des de La Fochs acompanyo processos i temps en el creuament entre les arts, l’aprenentatge i la recerca-creació, per a professionals de l’educació i les arts, famílies i persones de totes les edats.

06/02/2026

👩🏽‍🎤Ƥｅ𝓇ғᵒŘ𝐦ᵃｒ 𝓵ᵉ𝐒 ᗩｕ𝕝Ｅ𝕊🧑🏾‍🎤Explorar i accionar alternatives metodològiques per a l’aprenentatge i la creació és una de les passions que, amb els anys, he convertit en un dels eixos articuladors de la meva professió. Durant el camí, he viscut grans moments amb la complicitat de companys d’aventures kamikaze com en 🎉, amb qui fa una bona colla d’anys vam inaugurar així l’assignatura “Creació Artística i Participació” del grau universitari en Educació Social de la UVic. Amb la intenció de transmetre des de l’acció directa quin era el temari i com enteníem que havia de funcionar l’assignatura, vam presentar el mani-fest performatiu “THEY”: la clàssica presentació de curs del primer dia, però fent de la clàssica una altra història. El vídeo són 3:37 minuts; si cal, salteu-vos el mig, però jo us recomano que no us perdeu el darrer minut😂! I no, no tenim vergonya 😂😂

30/01/2026

La Fochs també és ACOMPANYAMENTS LLINDAR. Parlo de l’adolescència com a temps llindar i em pregunto si tota la vida no ho és, un llindar. Un inici etern. En tot cas, amb els anys m’he anat interessant i endinsant en els moments d’entretemps i n’he fet camí professional. Si necessites suport en algun tram de l’entretemps de l’adolescència, sigui des d’on sigui que l’estiguis vivint, t’hi puc ajudar des de l’aragrafia: una trobada en conversa on acompanyar-te a posar paraules, endreçar i identificar els recursos i la veu pròpia que han de traçar el teu camí. Per més info contacta’m per Missatge Directe.
#

29/01/2026

🎞️ The video of Episode 5: Leviathan from the site-specific series WE FEAR is here. An embodied writing piece that we were fortunate to present during this past autumn equinox at the Inside Out Dorset Festival , in Corfe Castle, on the Isle of Purbeck, England.

In collaboration with actor and musician , the telling of our story took root and wove new threads at the residency host space — a craft, artistic and cultural activity centre that is well worth visiting and following.

Special thanks to for the gift of her voice in one of the installations, and to the wider community for all the support during the residency and premiere days.

With gratitude to Gary Jarman for the images and, above all, to for the beautiful video.

Coming soon… more!

Dirección

Manlleu

Página web

Notificaciones

Sé el primero en enterarse y déjanos enviarle un correo electrónico cuando La Fochs publique noticias y promociones. Su dirección de correo electrónico no se utilizará para ningún otro fin, y puede darse de baja en cualquier momento.

Atajos

Compartir